egipt I+D

  • 3200 BCE

    Els faraons

    Els faraons
    El faraó, déu vivent que actuava com a summe sacerdot, era el monarca absolut del país i, com a mínim en teoria, tenia un control total sobre la terra i els seus recursos. Del faraó, n'emanava tot l'ordre jurídic, ja que en l'antic Egipte no hi havia codis escrits, i també era el comandant militar suprem, recolzant-se en una burocràcia d'oficials per dirigir els seus afers
  • 3200 BCE

    L'escriptura egipcia

    L'escriptura egipcia
    L'egipci és una llengua afroasiàtica septentrional relacionada de prop amb el berber i el semíticTé la documentació més llarga que qualsevol altra llengua, i ha romàs en ús escrit des del 3200 aC fins a l'edat mitjana i com a llengua parlada per més temps. S'identifiquen dues fases majors: l'egipci primerenc, agrupant l'egipci antic i mitjà (egipci clàssic), i l'egipci tardà, que inclou les fases de neoegipci, demòtic i copte de la llengua.
  • 3150 BCE

    L'antic Egipte

    L'antic Egipte
    L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,[1] amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis.[2] Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat.
  • 3150 BCE

    L'importanci a del riu Nil.

    L'importanci a del riu Nil.
    L'antic Egipte va créixer i es va desenvolupar a les valls del Nil. Cada any inundava 200 o 300 metres. L'avantatge de la inundació era que l'aigua portava un llim negre. Aquest llim fertilitzava la terra cada any i els egipcis es dedicaven a treballar per al faraó durant el temps que no podien conrear. Quan l'aigua es retirava, els egipcis començaven a plantar immediatament. Alguns egipcis es dedicaven a reparar els canals, que es feien servir perquè l'aigua arribés a tots els camps
  • 3150 BCE

    Els 10 deus mes importants de l'antic egipte

    Els 10 deus mes importants de l'antic egipte
    Jonsu, Mut, Ptah, Sejmet, Maat, Bastet, Tefnut, Hathor, Osiris, Isis.
  • 2700 BCE

    Esclaus

    Esclaus
    L'acumulació de poder i el desig de grandesa en la figura del faraó donen lloc a la superposició de mastabes per distingir la tomba del rei; així neix la piràmide esglaonada. A partir del 2700 aC, la piràmide distingeix la tomba faraònica de les dels grans dignataris. Corresponen a la IV dinastia les grans piràmides de Gizeh (entre el 2600 i el 2500 aC); la més imponent és la de Keops (de 137 metres), que sobresurt al costat de les de Kefren i Micer
  • 2700 BCE

    Les piramides mes importants

    El 1842, Karl Richard Lepsius va realitzar la primera llista moderna de piràmides, on en comptabilitzava 67. Des de llavors, un gran nombre de piràmides han estat descobertes. Al de novembre de 2008, s'havien identificat 118 piràmides egípcies.La ubicació de la piràmide 29, que Lepsius va anomenar la "Piràmide sense cap", es va perdre per segona vegada quan l'estructura va ser enterrada per la sorra del desert després de l'enquesta de Lepsius.
  • 2700 BCE

    Piramides

    Piramides
    A principis de la Dinastia III (2700 aC) les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades, constituïdes amb diverses grades, a manera d'una "escala gegantesca" que s'elevava cap al cel.La primera i més famosa d'aquestes és la piràmide esglaonada de Djoser del faraó Djoser, l'arquitecte era Imhotep, que possiblement va voler crear un monument que s'eleva cap al cel, com una gegantina escala, per tal de simbolitzar l'ascensió del difunt del "món terrenal" cap als "Cels" Aaru.
  • 1600 BCE

    la tecnologia

    la tecnologia
    En tecnologia, medicina i matemàtiques, l'antic Egipte va assolir un estàndard relativament alt de productivitat i sofisticació. L'empirisme tradicional, com evidencien els papirs d'Edwin Smith i Ebers (c. 1600 aC), està acreditat per primer cop a Egipte, i les arrels del mètode científic també es poden seguir enrere fins als antics egipcis. Els egipcis van crear el seu propi alfabet i sistema decimal.