Dtp

Diseño Tecnopedagógico

By vpmarti
  • Antecedestes muy lejanos

    Antecedestes muy lejanos
    Imagen.John Amos Comenius
    Plató - siglo I a. c. y sofistas y el uso del método socrático.
    Escolástico siglos XII y XIII. Comenius siglo XVII, como inventor del libro de texto, el cual combinado con representaciones pictóricas pretendía incentivar la autonomía del proceso educativo. En 1728 Publica la Gaceta Boston anuncio referente a material auto instructivo para ser enviado a estudiantes con posibilidad de tutorías por correspondencia.
  • Suecia. Gramática por correspondencia

    Collage1833. Cursos de gramática por correspondencia (Suecia)
  • Inicos del telégrafo

    Inicos del telégrafo
    Para 1850 el telégrafo eléctrico se había extendido por toda la América del Norte, a Inglaterra y a muchas partes de Europa
  • Inglaterra. Curso Administrativo por correspondencia

    Cursos de habilidades administrativas básicas por correspondencia (Inglaterra)
  • Inicios del teléfono.

    Inicios del teléfono.
    Inicios del teléfono
  • Desarrollo de la imprenta

    Desarrollo de la imprenta
    Se inventa la linotipia (también conocido como linotipo) es una máquina inventada por Ottmar Mergenthaler en 1886 que mecaniza el proceso de composición de un texto para ser impreso.
  • Primeras rádios

    Primeras rádios
    Inicio de las primeras rádios
  • Edward Thorndike

    Edward Thorndike
    Thorndike
    Educational Psychology (Psicología educacional o Psicología educativa)
    Precursor dels enfocaments conductistes
  • Dewey, J. Democracia y Educación.

    Dewey, J. Democracia y Educación.
    Dewey, J. Democracy and education, New York: Macmillan
  • Bobbitt, J. F. El curiculum.

    Bobbitt, J. F. El curiculum.
    El Curriculum The curriculum. Boston: Houghton Mifflin.
  • Piaget, J.

    Piaget, J.
    Piaget, J.
    La Psychanalyse dans ses rapports avec la psychologie de lʼenfant. Bulletin de la Societé Alfred Binet, 20; 18-34; 41-58.
  • Vygotsky, L.

    Vygotsky, L.
    Vygotsky, L.
    The collected works of L.S. Vygotsky. Vol. 3. En R. W. Rieber & A.
    S. Wollock (Eds.). Problems of the theory and history of psychology. New York: Plenum Press.
  • Emisión televisiva de la BBC

    Emisión televisiva de la BBC
    Video BBC
    1936 la BBC inició la primera transmisión pública regular en el mundo.
  • Period: to

    decadas 40 y 50

    la primera de les concepcions de instructional technology va
    tenir lloc als anys 40 i 50, sorgida de l'àmbit militar nord-americà
  • Inicio de computadoras

    Inicio de computadoras
    1946: en la Universidad de Pensilvania se construye la ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator), que fue la primera computadora electrónica de propósito general. Esta máquina ocupaba todo un sótano de la Universidad, tenía más de 18.000 tubos de vacío, consumía 200 kW de energía eléctrica y requería todo un sistema de aire acondicionado; tenía la capacidad para realizar cinco mil operaciones aritméticas por segundo.
  • Skinner, B. F.

    Skinner, B. F.
    Skinner, B. F. The science of learning and the art of teaching. Harvard Educational Review, 24(1), 86-97.
  • Bloom B. S. Taxonomy of Educational Objectives,

    Bloom B. S. Taxonomy of Educational Objectives,
    Taxonomía Taxonomy of Educational Objectives, Handbook I: The Cognitive Domain.New York: David McKay Co Inc.
  • Köhler, W.

    Köhler, W.
    Köhler, W.Gestalt psychology today. American Psychologist, 14(12), 727-734. Kolb, D. A. (1984). Experiential learning: Experience as the source of learning and development. New Jersey: Prentice-Hall.
  • Period: to

    años 60

    Models lineals, sistemàtics i prescriptius. S'enfoquen en
    els coneixements i habilitats acadèmiques i en objectius
    d'aprenentatge observables i mesurables.
  • Bruner, J. S.

    Bruner, J. S.
    Bruner, J. S. The act of discovery. Harvard Educational Review 31(1) 21–32.
  • Glaser, R. Necessitats de l’estudiant.

    Glaser, R. Necessitats de l’estudiant.
    Necessitats de l’estudiant amb el disseny i desenvolupament dels recursos i les estratègies d’aprenentatge.
  • Gagne, R. M.

    Gagne, R. M.
    Robert M. Gagné
    Psychological principles in system development. New York: Holt,
    Rinehart & Winston.
  • Glaser, R. Psychology and Instructional Technology.

    Glaser, R. Psychology and Instructional Technology.
    Glaser, R.
    Psychology and Instructional Technology. Training Research and Education.Edited by Glaser, R. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press.
  • Mager, R. F.

    Mager, R. F.
    Robert. F. Mager Preparing objectives for programmed instruction. Palo Alto, CA: Fearon publishers
  • Ordenadores comerciales con circuitos impresos

    Ordenadores comerciales con circuitos impresos
    1964: la aparición del IBM 360 marca el comienzo de la tercera generación de computadoras. Las placas de circuito impreso con múltiples componentes elementales pasan a ser reemplazadas con placas de circuitos integrados.
    Creacion de la red ARPANET.
  • Period: to

    años 70

    Models que es basen en la teoria de sistemes,
    s'organitzen en sistemes oberts i busquen una
    participació més gran dels estudiants, tendint cap a enfocaments d'ensenyament i aprenentatge. "
  • Inicios del ordenador personal

    Inicios del ordenador personal
    1971: Intel presenta el primer procesador comercial y a la vez el primer chip microprocesador.
    1971: en el MIT, un grupo de investigadores presentan la propuesta del primer "Protocolo para la transmisión de archivos " (FTP).
  • Se populariza el VHS

    Se populariza el VHS
    Fue desarrollado en la década de 1970 por JVC y lanzado al mercado en 1973 por la propia JVC y su empresa matriz, Matsushita (Panasonic), junto con un grupo amplio de licenciatarias. Vino a competir con el entonces único sistema doméstico del mercado, el Betamax de Sony, también fabricado bajo licencia por Sanyo. Consiguió popularizarse y convertirse en estándar durante más de quince años gracias a una mejor estrategia de comercialización.
  • Snelbecker, G. E.

    Snelbecker, G. E.
    Learning theory, instructional theory, and psychoeducational design. New York: McGraw-Hill Book Company
  • Protocolos de comunicación

    Protocolos de comunicación
    1974: Vint Cerf y Robert Kahn crean el TCP (protocolo de control de transmisión).
    1974: Se crea el sistema Ethernet para enlazar a través de un cable único a las computadoras de una LAN (red de área local).
  • Papert, S.

    Papert, S.
    Mindstorms. New York: Basic Books.
  • Andrews, D. H. & Goodson, L. A.

    Andrews, D. H. & Goodson, L. A.
    A comparative analysis of models of instructional
    design. Journal of Instructional Development, 3(4), 2-16.
  • Period: to

    años 80

    Models heurístics, es basen en la teoria cognitiva,
    s'interessen per la comprensió dels processos
    d'aprenentatge, i el coneixement s'ha de basar
    en la pràctica i resolució de problemes.
  • Romiszowski, A.

    Romiszowski, A.
    Designing instructional systems: Decision making in course planning and curriculum design. London: Kogan Page.
  • Reigeluth. Principis de disseny.

    Reigeluth. Principis de disseny.
    “Les teories del DI es basen en principis de disseny, les quals descriuen mètodes d’ensenyament i aprenentatge, i les situacions en què aquests mètodes s’haurien d’utilitzar...”
  • Gardner, H.

    Gardner, H.
    Frames of Mind: The theory of multiple intelligences. New York: Basic Books. Basic Books Paperback, 1985. Tenth Anniversary Edition with new introduction, New York: Basic Books, 1993.
  • Reigeluth, C. M.

    Reigeluth, C. M.
    Instructional design theories and models, volume I: An overview
    of their current status (pp. 437-472). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
  • Snelbecker, G. E.

    Snelbecker, G. E.
    Is Instructional Theory Alive and Well? En C. M. Reigeluth (Ed.),
    Instructional design theories and models: An overview of their current status (pp. 437-472). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
  • Model Merrill

    Model Merrill
    Model Merrill
    Teoría de componentes de visualización (CDT) clasifica el aprendizaje en dos dimensiones: el contenido y el rendimiento.
  • Nace INTERNET

    Nace INTERNET
    1983: ARPANET se separa de la red militar que la originó, de modo que, ya sin fines militares, se puede considerar esta fecha como el nacimiento de Internet.
  • Merrill, M.D.

    Merrill, M.D.
    Component Display Theory. A C. Reigeluth (ed.), Instructional Design Theories and Models. Hillsdale, NJ: Erlbaum Associates.
  • Se extiende el PC y nace CD

    Se extiende el PC y nace CD
    1984: IBM presenta el PC-AT, con procesador Intel 80286, bus de expansión de 16 bits y 6 Mhz de velocidad. Tenía hasta 512 kB de memoria RAM, un disco duro de 20 MB y un monitor monocromático. Su precio en ese momento era de 5795 dólares.
    1984: Apple Computer presenta su Macintosh 128K con el sistema operativo Mac OS, el cual introduce la interfaz gráfica ideada en Xerox.
    1984: las compañías Philips y Sony crean los CD-Roms para computadores.
  • Model ADDIE

    Model ADDIE
    model ADDIE Dels models més populars de tipus genèric anomenat ADDIE (Anàlisi, Disseny, Desenvolupament,Implementació i Avaluació)
    El origen no está muy definido, se utiliza en el ejercito de EEUU en las 60, pero se populariza a mediados de los 80.
  • Cuban, L. Teachers and machines.

    Cuban, L. Teachers and machines.
    Teachers and machines: The classroom use of technology since 1920. New York: Teachers College Press.
  • Calculadora cientifica

    Calculadora cientifica
    Casio presenta la primera calculadora cientifica
  • Richey, R.

    Richey, R.
    The theoretical and conceptual basis of instructional design. New York: Nichols
  • Shulman

    Shulman
    Pedagogical Content Knowledge-, els dissenyadors
    instruccionals han de conèixer no només els aspectes pedagògics que condicionen el disseny, com les teories i les estratègies instruccionals, sinó també alguns aspectes
    de la disciplina que sʼensenya i sʼaprèn, per tal de triar els mètodes més adequats a la matèria.
  • Tripp, S. D., & Bichelmeyer, B.

    Tripp, S. D., & Bichelmeyer, B.
    Rapid prototyping: An alternative instructional design
    strategy. Educational Technology Research & Development, 38(1), 31- 44.
  • Saettler, P.

    Saettler, P.
    Early forerunners: Before 1900. A The evolution of American educational technology (pp. 23-52). Englewood, CO: Libraries Unlimited, Inc.
  • Period: to

    años 90

    Models no prescriptius, basats en les teories
    constructivistes i de sistemes. Centrats en
    l'aprenentatge, i no en els continguts . Les fases són
    sistèmiques, integradores i cícliques, permetent revisar
    el procés de planificació.
  • Nace WWW

    Nace WWW
    1991 Se anuncia públicamente el World Wide Web
  • Andrews, D. H. & Goodson, L. A.

    Andrews, D. H. & Goodson, L. A.
    A comparative analysis of models of instructional design. A G. J. Anglin (Ed.) Instructional technology: past, present and future (pp. 133-156). Englewood, Colorado: Libraries Unlimited.
  • Navegadores WEB

    1993 Aparición del navegador web
  • Seels, B. B. & Richey, R. C.

    Seels, B. B. & Richey, R. C.
    Instructional technology: The definition and domains of the
    field. Washington, D.C.: Association for Educational Communications and Technology.
  • Dick, W.

    Dick, W.
    Enhanced ISD: A response to Changing. Environments for Learning and Performance. En B. Seels (Ed.) Instructional Design Fundamentals. A reconsideration. New Jersey: Educational Technology Publications, Inc, Englewood Cliffs
  • Dodge, B.

    Dodge, B.
    WebQuests: a technique for Internet-based learning. Distance Educator, 1(2): 10-13.
  • Model R2D2 (Recursive Reflective Design Model)

    Model R2D2 (Recursive Reflective Design Model)
    Model R2D2
    Willis proposa que el procés no té per què iniciar-se en la fase d'anàlisi, i que per tant, no és lineal, alhora que és un model
    que proposa la reflexió constant sobre el propi procés de disseny i la participació dels estudiants en aquest procés.
  • Nace DVD

    Nace DVD
    El DVD es un disco óptico de almacenamiento de datos cuyo estándar surgió en 1995. Sus siglas corresponden con Digital Versatile Disc[1] en inglés (disco versátil digital traducido al español). En sus inicios, la v intermedia hacía referencia a video (digital videodisk), debido a su desarrollo como reemplazo del formato VHS para la distribución de vídeo a los hogares
  • Andrews, D. H. & Goodson, L. A.

    Andrews, D. H. & Goodson, L. A.
    A comparative analysis of models of instructional design. En G. J. Anglin (Ed.), Instructional technology: Past, present, and future (2nd ed.). Englewood, CO: Libraries Unlimited.
  • Gustafson. Planificació i desenvolupament.

    Gustafson. Planificació i desenvolupament.
    Molenda (1997)
    DI com un procés de planificació i desenvolupament de l'ensenyament que es concreta en les fases d'anàlisi, concepció, realització, validació o avaluació, difusió i autoregulació contínua que permeti retroalimentar i millorar el sistema.
  • Dick i Carey, / Berger i Kam. Procés sistemàtic

    Dick i Carey, / Berger i Kam. Procés sistemàtic
    DI com un procés sistemàtic per planificar l'ensenyament, on s'apliquen les teories instruccionals i els processos empírics a la pràctica educativa. En aquest procés s’inclou l’anàlisi de les necessitats, els objectius i el desenvolupament dels materials i les activitats d’aprenentatge.
  • Bates, A. W. & Bourdeau, J.

    Bates, A. W. & Bourdeau, J.
    Instructional Desig for Distance Learning. Journal of
    Science Educational Technology, vol 5, núm. 4 (32-45).
  • Dick, W.

    Dick, W.
    The Dick and Carey model: Will it survive the decade? Educational Technology Research and Development, 44(3), 55-63.
  • Dick, W. & Carey W,

    Dick, W. & Carey W,
    The Systematic Design of Instruction. (4th ed.). Glenview, IL,
    U.S.A.: Scott, Foresman and Company.
  • model de Dick i Carey

    model de Dick i Carey
    Dick i Carey (1996) no inclouen la fase dʼimplementació,
  • Gustafson, K. L.

    Gustafson, K. L.
    Instructional Design Models. Cambridge U.K.: Pergamon.
  • Gros, B. Elen, J., Kerres, M. Merriënboer, J. & Spector, M.

    Gros, B. Elen, J., Kerres, M. Merriënboer, J. & Spector, M.
    Instructional Design and the Authoring of Multimedia Systems: Does a Marriage Make Sense? Educational Technology
    37(1), 48-56.
  • Van Merriënboer, J. J. G. & Dijkstra, S.

    Van Merriënboer, J. J. G. & Dijkstra, S.
    The four-component instructional design model
    for training complex cognitive skills. En Tennyson, R. D., Schott, F. Seel, N. & Dijkstra, S. (Eds.) Instructional Desig: International Perspectives, Volume 1: Theory, Research, and Models. (pp.427-445). Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum.
  • Model (4C/ID)

    Model (4C/ID)
    Model (4C/ID) Van Merriënboer (Van Merriënboer i Dijkstra, 1997) va proposar el model de disseny instruccional de quatre components (4C/ID) per tal de cobrir el disseny
    de formacions que requereixen assolir habilitats cognitives complexes, tals com la resolució de problemes en àrees més relacionades amb la tecnologia o la ciència.
    Però aquest model, a diferència d'ADDIE, no cobreix l'aplicació o avaluació, ni les revisions.
  • Gustafson, K. L. & Branch, R. M.

    Gustafson, K. L. & Branch, R. M.
    Survey of instructional development models (3rd ed.).
    Syracuse, NY: ERIC Clearinghouse on Information & Technology, Syracuse University.
  • Gustafson, K. & Branch, R.

    Gustafson, K. & Branch, R.
    Revisioning Models of Instructional Development.
    Educational Technology Research and Development. Vol.45(3) (73-89).
  • Dorrego. Procés sistèmic

    Dorrego. Procés sistèmic
    Polo (2001)
    DI com un procés sistèmic, i no sistemàtic, de disseny d’activitats educatives, ja que es compon d’un conjunt de fases molt relacionades entre sí; anàlisi, disseny, producció, desenvolupament i/o implementació, i avaluació, les quals poden tenir lloc de manera simultània i no necessàriament de manera lineal.
  • Reigeluth, C. M.

    Reigeluth, C. M.
    Instructional design theories and models: A new paradigm of
    instructional theory (Vol. I i Vol. II). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
  • Snelbecker, G. E.

    Snelbecker, G. E.
    Some thoughts about theories, perfection, and instruction. En C. M. Reigeluth, C. M. (Ed.). Instructional design theories and models: A new paradigm of instructional theory (Vol. II) (pp. 31-47). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
  • Model ASSURE

    Model ASSURE
    Model ASSURE
    model ASSURE, que respon als conceptes: anàlisi dels estudiants (Analyze), fixar els objectius (State), selecció de mètodes de formació (Select), de la tecnologia i dels sistemes de distribució dels continguts, ús dels mitjans i suports (Utilize), demanar la participació de l'estudiant (Require) i lʼavaluació i revisió final (Evaluate), Heinich, Molenda, Russel i Smaldino (1999).
  • Model SOI (Mayer)

    Model SOI  (Mayer)
    Model SOI
    Mayer (1999) presenta un enfoque moderado, el constructivismo individual para diseño de texto para los estudiantes que participan en un no-manipuladora, no-descubrimiento ambiente de aprendizaje constructivista. Él aboga por el modelo SOI para el diseño basado en texto de instrucciones para habilitar al estudiante a construir sus propios resultados de aprendizaje significativas.
  • Model Jonassen

    Model Jonassen
    Model Jonassen
    Jonassen (1999) presenta un modelo para el diseño de Ambientes de Aprendizaje Constructivistas (CLEs) que enfatiza el papel del aprendiz en la construcción del conocimiento (aprender haciendo).
  • Period: to

    Contenidos en Internet y dispositivos

    Creación de aparatos con multifunciones, miniaturizados sus componentes. Telefonía móvil con imagen, voz y datos con redes GSM, iphone 3G Televisión sobre terminal movil, etc.
    Contenidos:
    1999 Napster
    2001 BitTorrent
    2001 Wikipedia
    2003 LinkedIn
    2003 Myspace
    2003 Skype
    2003 iTunes Store
    2004 Facebook
    2004 Podcast
    2004 Flickr
    2005 YouTube
    2005 Google Earth
    2006 Twitter
    2007 Google Street View
    2008 Amazon Elastic Compute Cloud (EC2)
    2008 Dropbox
    2009 Bing
    2011 Google+
  • Schwier, R. A.

    Schwier, R. A.
    Turning learning environments into learning communities:
    Expanding the notion of interaction in multimedia. Proceedings of the World Conference on Educational Multimedia, Hypermedia and Telecommunications, Seattle, Washington: Association for the Advancement of Computers in Education.
  • Piskurich. Conjunt de regles.

    Piskurich. Conjunt de regles.
    ID és realment un conjunt de regles, o procediments per a crear les activitats d’ensenyament i aprenentatge necessàries. Procediments per descobrir com ha de ser l’acció formativa a desenvolupar, i procediments en què els participants coneguin quins són els objectius de la formació.
  • Guàrdia, L. El diseño formativo

    Guàrdia, L. El diseño formativo
    El diseño formativo: un nuevo enfoque de diseño pedagógico de los materiales didácticos en soporte digital. En J.M. Duart & A. Sangrà, (eds.) Aprender en la virtualidad. Barcelona: Editorial Gedisa
  • Piskurich, G. M.

    Piskurich, G. M.
    Rapid instructional design:. Learning ID fast and right. San Francisco:Pfeiffer
  • Tennyson, R. D. & Foshay, W. R.

    Tennyson, R. D. & Foshay, W. R.
    Instructional systems development. En S. Tobias & J.
    D. Fletcher (Eds.), Training and retraining (pp. 111-147). New York: Macmillan Reference USA.
  • Wiley, D. A.

    Wiley, D. A.
    The Instructional Use of Learning Objects
    Connecting learning objects to instructional design theory: A definition, a metaphor, and a taxonomy. En D. A. Wiley (Ed.),
  • Gordon i Zemke

    Gordon i Zemke
    Com més s'intenta detallar què ha de fer un dissenyador... més lent i inútil es converteix l'ISD per als reptes actuals de l'educació... Si a més, l`ISD es basa en el tipus de tecnologia i suport de distribució, aquest es converteix en obsolet i irrellevant.
  • Model prototipització ràpida

    Model prototipització ràpida
    Prototipització ràpida o rapid prototype (Piskurich, 2000), i que prové de l'àmbit de l'enginyeria de programes i dels models racionals, els quals s'interessen pel context social en què s'ha d'implementar el sistema d'aprenentatge
  • Tennyson i Foshay

    Tennyson i Foshay
    Models que es troben entre els de la 4a. generació d'ISD –basats en la prototipització ràpida, el disseny i desenvolupament iteratiu- i els models que incorporen sovint proves pilot en què participen els estudiants a partir d'un enfocament de disseny i desenvolupament centrat en
    l'aprenentatge.
  • Guàrdia, 2000; Merrill i Wilson, 2005

    Guàrdia, 2000; Merrill i Wilson, 2005
    Cada tipus de disciplina o matèria requerirà mètodes, recursos i tècniques concretes per ser més efectiu; pensarem, doncs, en un disseny que tingui en compte les necessitats específiques.
  • Gordon, J. & Zemke, R.

    Gordon, J. & Zemke, R.
    The attack on ISD. Training, 37, 42-53
  • Richey, Fields i Foxon. Planificación instruccional sistemática.

    Richey, Fields i Foxon. Planificación instruccional sistemática.
    El DI se define como: “planificación instruccional sistemática que incluye la valoración de necesidades, el desarrollo, la evaluación, la implementación y el mantenimiento de materiales y programas.”
  • Polo, M.

    Polo, M.
    El diseño instruccional y las Tecnologías de la información y la comunicación. Revista Docencia Universitaria, Vol. II, No. 2 SADPRO-UCV. Universidad Central de Venezuela.
  • Broderick. L'art i la ciència

    Broderick. L'art i la ciència
    Citat per Kanuka (2006).
    ID és l'art i la ciència que permet crear un entorn educatiu i els seus materials que portin l'estudiant de l’estat de no poder realitzar certes tasques a l'estat de ser capaç de realitzar-les. El DI es basa en la investigació teòrica i pràctica en les àrees de la cognició, la psicologia educativa, i la resolució de problemes.
  • Richey, R. C., Fields, D. C., y Foxon, M.

    Richey, R. C., Fields, D. C., y Foxon, M.
    Instructional design competencies: The standards (3rd ed.). Syracuse, NY: ERIC Clearinghouse on Information & Technology.
  • Gros, B. Constructivismo.

    Gros, B. Constructivismo.
    Constructivismo y diseños de entornos virtuales de aprendizaje, Revista de Educación, 328, 225-247.
  • model MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenentatge).

    model MISA (Mètode d'Enginyeria de Sistemes de l'Aprenentatge).
    (Paquette, 2002) des del concepte de l'enginyeria pedagògica -on, a més del disseny instruccional, s'inclou l'enginyeria del software i la cognitiva- ens proposa crear un vincle clar entre les teories de l'aprenentatge y la pràctica educativa.
  • Moore, D. M., Bates, A. W., & Grundling, J.

    Moore, D. M., Bates, A. W., & Grundling, J.
    Skills development through distance education. Moore, D. M., Bates, A. W., & Grundling, J. (2002). Instructional design. En Mishra, A. K. & Bartram, J. (Ed.) Skills development through distance education.
  • Bates, A. W. & Poole G.

    Bates, A. W. & Poole G.
    Effective Teaching with Technology in Higher Education:
    foundations for success. San Francisco: Jossey-Bass.
  • Gibbons, A.

    Gibbons, A.
    What and how do designers design? A theory of design structure. Tech rends, 47(5), 22-27
  • Bichelmeyer

    Bichelmeyer
    Segon l'autora, en el camp de l'ID i la Tecnologia, no sembla que es reconeguin les diferències que hi ha entre l'acció formativa i el disseny d'aquesta. I és aleshores quan s'acaben confonent les preguntes i les teories d'aquestes dues activitats
    diferents.
  • Gagné. R.M.

    Gagné. R.M.
    Principles of Instructional Design (5th ed.). Wadsworth Publishing
  • Clark

    Clark
    Segons l'autor hi ha hagut certa tendencia a anomenar l'ID "Learning Design", amb la premissa que aquest se centra a més en el procés d'aprenentatge dels estudiants que
    en el contingut. No obstant això, aquest aspecte ha estat criticat per alguns, perquè diuen que no es pot dissenyar l'aprenentatge, ja que és un resultat. Justificant que
    només es pot dissenyar l'ensenyament, perquè és un procés.
  • Sangrà, Guàrdia, Williams i Schrum. L’enginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic.

    Sangrà, Guàrdia, Williams i Schrum. L’enginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic.
    L’enginyeria de sistemes condiciona el disseny tecnopedagògic proporcionant “un marc de treball sistemàtic per a analitzar el problema, tenint en compte totes les interaccions externes i internes, alhora que cada situació específica pot analitzar-se des del seu context”
  • Bates, A. W.

    Bates, A. W.
    Technology, e-learning and distance education (2nd ed). New York:Routledge Falmer Studies in distance Education.
  • Gagné, R., Wager, W. W., Golas, K. C., & Keller, J. M.

    Gagné, R., Wager, W. W., Golas, K. C., & Keller, J. M.
    Principles of instructional design (5th ed.). Belmont, CA: Thomson-Wadsworth.
  • Hoogveld, A. W., Paas, F. & Jochems, W.

    Hoogveld, A. W., Paas, F. & Jochems, W.
    Training higher education teachers for instructional design of competency-based education: Product- oriented vs process-oriented worked examples. Teaching and Teacher Education, 21, 287-297.
  • Smith, P. L. & Ragan, T. J.

    Smith, P. L. & Ragan, T. J.
    Instructional design (3rd ed.). Hoboken, NJ: John Wiley &
    Sons, Inc.
  • Tennyson, R. D.

    Tennyson, R. D.
    Learning theories and instructional design: An historiacal perxpective of the linking model. En J. M. Spector, C. Ohrazda, & A. Van Schaak (Eds.). Innovations in instructional technology: Essays in honor of M. David Merrill (pp. 219-235). Mahwah, NJ:
    Erlbaum
  • Hannum

    Hannum
    “... La majoria dels models són similars ... la millor manera d'apropar-se a l'ISD és entendre la seva assumpció, el seu propòsit, i els diversos processos per aconseguir aquest propòsit. Llavors s'ha d'adoptar o ens hem d'adaptar a un model d'ISD que s'adequï a les circumstàncies.”
  • Badia,Barberà, Coll,Rochera,

    Badia,Barberà, Coll,Rochera,
    “...las actuaciones desplegadas por los alumnos en el transcurso del proceso de aprendizaje no se derivan mecánicamente de la planificación realizada anteriormente
    ni por un diseñador ni por un profesor, sino que más bien se construyen a lo largo de todo el proceso mediante, entre otros procesos, una progresiva cesión y traspaso de la responsabilidad en este caso de las ayudas previstas por el diseño formativo y las proporcionadas por los materiales de autoaprendizaje.”
  • Onrubia

    Onrubia
    El diseño tecno-pedagógico... pese a condicionar obviamente la actividad conjunta, no la determina completamente. Profesor y alumnos pueden... acabar realizando actuaciones no previstas ni promovidas por las herramientas tecnológicas del entorno o por el diseño instruccional, o no realizar lo que las herramientas o el diseño permiten o promueven.
  • Smith i Ragan. Procés sitemàtic i reflexionat.

    Smith i Ragan. Procés sitemàtic i reflexionat.
    L’ID és “el procés sitemàtic i reflexionat d’aplicar els principis de l’aprenentatge i de l’ensenyament a la planificació de materials i activitats educatives, recursos informatius, i l’avaluació.”
  • Onrubia. Las potencialidades y restricciones de los recursos tecnológicos.

    Onrubia. Las potencialidades y restricciones de los recursos tecnológicos.
    Las potencialidades y restricciones de las “...características de los recursos tecnológicos que constituyen el entorno virtual... y las que “provienen del diseño instruccional establecido para el proceso de enseñanza y aprendizaje...” “forman lo que, en conjunto, podemos llamar “diseño tecno-pedagógico”
  • Guàrdia, L & Sangrà, A.

    Guàrdia, L & Sangrà, A.
  • Bichelmeyer, B., Boling, E., & Gibbons, A.

    Bichelmeyer, B., Boling, E., & Gibbons, A.
    Instructional design and technology models: Their impact on research, practice and teaching in IDT. En M. Orey, J. McLendon & R. Branch (Eds.). Educational Media and Technology Yearbook 2006. Westport, CT: Libraries Unlimited.
  • Simonson

    Simonson
    “Els estudiants construeixen les seves pròpies estratègies d'ensenyament, i fins i tot el seu propi disseny de la instrucció." Això es considera un model de disseny
    constructivista, que dóna suport als objectius d'aprenentatge impulsats per l'estudiant.
    Els autors adverteixen, però, que els alumnes "requereixen talent i esforç ... per tenir èxit" en aquest tipus d'entorn d'aprenentatge.
  • Reiser i Dempsey. Procés sistemàtic .

    Reiser i Dempsey. Procés sistemàtic .
    “Instructional design (ID) és un procés sistemàtic que es fa servir per desenvolupar programes d'educació i formació d'una manera consistent i fiable”.
  • Conole, G & Oliver, M.

    Conole, G & Oliver, M.
    Contemporary perspectives in e-learning research. Themes, methods and impact on practice. Open & flexible, learning series. Great Britain: Routledge
  • Schwier, R.A., Campbell, K., & Kenny, R.

    Schwier, R.A., Campbell, K., & Kenny, R.
    Instructional designers' perceptions of their
    interpersonal, professional, institutional and societal agency: Tales of change and community. En M.J. Keppell (Ed.). Instructional design: Case studies in communities of practice (pp. 1-18). Hershey, PA: Idea Group.
  • Deimann i Bastiaens

    Deimann i Bastiaens
    Només oferint informació no implica que les persones aprenguin. Aquests poden aprendre de manera informal i mitjançant recursos que no sʼhan dissenyat intencionadament per a educar, però els Objectes Educatius en Obert tenen una clara intencionalitat educativa i per aquest motiu necessiten un disseny específic que tingui en compte les debilitats i les fortaleses dels qui aprenen. En aquest sentit “és una oportunitat per al camp del disseny instruccional (tradicional)” abordar aquest tema.
  • Coll, Onrubia i Mauri. Diseño tecnológico indisociable de su diseño pedagógico

    Coll, Onrubia i Mauri. Diseño tecnológico indisociable de su diseño pedagógico
    “...cuando nos aproximamos al estudio de un proceso formativo concreto que incorpora las TIC, su diseño tecnológico resulta prácticamente indisociable de su diseño pedagógico o instruccional...”
    Usan los siguientes elementos: un conjunto de contenidos, objetivos y actividades de EyA, orientaciones y sugerencias sobre la manera de llevarlas a cabo; una oferta de herramientas tecnológicas; y una serie de sugerencias sobre cómo utilizar estas herramientas en las actividades de EyA.
  • Bates, A. W.

    Bates, A. W.
    Transforming distance education through new technologies. En T. Evans,M. Haughey, & D. Murphy (Eds.), International Handbook of distance education. London:Emerald.
  • Huett, J, Moller, L., Foshay, W. R., & Coleman, C.

    Huett, J, Moller, L., Foshay, W. R., & Coleman, C.
    The Evolution of Distance Education: Implications for Instructional Design on the Potential of the Web. TechTrends 52(5), 63-67.
  • Spector, J. M., Merrill, M. D., Van Merriënboer, J. & Driscoll, M. P.

    Spector, J. M., Merrill, M. D., Van Merriënboer, J. & Driscoll, M. P.
    Handbook of research on educational communications and technology. (3rd ed.). New York: Taylor & Francis
  • Dick, W., Carey, L. Y Carey, J.

    Dick, W., Carey, L. Y Carey, J.
    The systematic design of instruction, (7th ed.). Upper
    Saddle River, NJ: Merrill
  • Willis, J.

    Willis, J.
    Constructivist Instuctional Design (C-ID). Foundations, Models, and examples. Charlotte NC: Information Age Publishing, Inc., USA
  • Willis. Dues perspectives, l’ID com a "Pedagogical ID" i "process ID"

    Willis. Dues perspectives, l’ID com a "Pedagogical ID" i "process ID"
    Dues perspectives, l’ID com a Pedagogical ID i process ID, i si bé diu que ambdós termes vetllen per la creació de materials o recursos educatius, els diferencia clarament quan diu que en el primer cas és quan es fa èmfasi en els principis i teories de l’aprenentatge en què s’ha de basar el disseny, així com la tria de les estratègies pedagògiques més adequades, i en el segon cas es focalitza en el procés que se segueix per prendre les decisions i desenvolupar els recursos educatius.
  • Reigeluth, C. M. & Carr-Chellman, A. A.

    Reigeluth, C. M. & Carr-Chellman, A. A.
    Understanding instructional theory. En C. M. Reigeluth, & A. A. Carr-Chellman (Eds.), Instructional-design theories and models, volume III: Building a common knowledge base (pp. 3-26). New York: Routledge
  • INTERNET en el mundo

    INTERNET en el mundo
  • Goodyear, P. & Retalis, S.

    Goodyear, P. & Retalis, S.
    Technology-enhanced learning: design patterns and pattern languages. Rotterdam, Sense Publishers.
  • Model SOLE (Student-Owned Learning-Engagement),

    Model SOLE (Student-Owned Learning-Engagement),
    Model SOLE
    Ver video Un dels darrers models que ha sorgit com a resposta a la demanda d`estratègies de disseny que incloguin l'ús de les TIC i que ofereixin eines que guiïn als dissenyadors i docents amb criteris pedagògics,
    Atkinson (2010, 2011) i Biggs, Laurillard i Conole (2010).
  • Maina, M.

    Maina, M.
    Design of pedagogical scenarios: Adapting the MISA method to the IMS LD specification. Universitat Oberta de Catalunya. Tesi doctoral UOC
  • Seminari Educational Technology Users Group ofBC's Spring Workshop

    Seminari Educational Technology Users Group ofBC's Spring Workshop
    Blog Tony Bates
    Tony Bates, mitjançant el seu excel·lent blog sobre educació a distància i ús de les TIC, en fa una valoració i un breu resum que ens aporta comentaris molt interessants sobre les impressions i tendències actuals en matèria de disseny instruccional.
  • Bates, A. W. & Sangrà, A.

    Bates, A. W. & Sangrà, A.
    Managing Technology in Higher Education: Strategies for
    Transforming Teaching and Learning. San Francisco: Jossey-Bass
  • Guàrdia, L.

    Guàrdia, L.
    El diseño tecnopedagógico del ePortfolio para contextos de enseñanza y aprendizaje en la educación superior: desde una visión evolutiva de los modelos de educación a distancia a la educación en línea. (Tesis Doctoral). Universidad del País Vasco. Publicada en TESEO en 2012
  • Richey, Klein I Tracey

    Richey, Klein I Tracey
    “L’ID és la ciència i l'art que permet crear especificacions detallades per al desenvolupament, avaluació i manteniment d’accions que faciliten l'aprenentatge i el rendiment.”
  • Crece mucho Internet.

    Crece mucho Internet.
  • Reiser, R. A. & Dempsey, J.V.

    Reiser, R. A. & Dempsey, J.V.
    Trends and Issues in Instructional Design and Technology (3rd ed.). Saddle River, NJ: Pearson Education.