Catalunya i Espanya al S. XIV

  • Period: to

    Guerra i revolució

  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El 18 de març de 1808 a Aranjuez, després de l’ocupació napoleònica de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, va dirigir-se cap a Madrid. Davant d’això, la cort de Carles IV va traslladar-se a Aranjuez i Godoy va aconseguir de convèncer el monarca de la necessitat que la família reial anés a Andalusia per embarcar-se camí d’Amèrica.
  • 2 de maig de 1808

    2 de maig de 1808
    L'Aixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    La Constitució de Cadis, o ''La Pepi'', fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos.
  • Ferran VII torna a Espanya

    Ferran VII torna a Espanya
    Ferran VII tornà a Espanya el 22 de març de 1814.[2] Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812.
  • Derogació de la Constitució de Cadis

    Derogació de la Constitució de Cadis
    El 4 de maig de 1814, el rei Ferran VII, poc després de tornar a Espanya, va decretar la dissolució de les Corts, la derogació de la Constitució de Cadis i la detenció dels diputats liberals.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

  • Period: to

    Període absolutista

  • Pronunciament de Rafael del Riego

    Pronunciament de Rafael del Riego
    Rafael del Riego va obtenir el comandament del segon batalló per reformar les tropes de Pablo Morillo. Va aprofitar l'ocasió per amotinar les tropes l'1 de gener de 1820 i proclamar el retorn a la Constitució de Cadis. Aquest pronunciament militar iniciava l'anomenada Revolució Liberal i el període conegut com a Trienni Liberal.
  • Ferran VII jura la Constitució

    Ferran VII jura la Constitució
    Als primers anys del govern de Ferran VII es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per Rafael Riego a Las Cabezas de San Juan, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823) on es va continuar l'obra reformista iniciada el 1810.
  • Period: to

    Trienni Liberal

  • Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
    El 7 d'abril de 1823 van entrar a Espanya les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, els Cent mil fills de Sant Lluís, als quals es van sumar tropes reialistes espanyoles. L'absolutisme va ser restaurat. Es va suprimir la Constitució i es van restablir les institucions existents el gener de 1820, tret de la Inquisició.
  • Period: to

    Segon període absolutista

  • Firma de la Pragmàtica Sanció

    Firma de la Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar[1][2] la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.
  • Isabel II és nomenada hereva del tron

    Isabel II és nomenada hereva del tron
    Isabel II va néixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid, filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, sent nomenada com a hereva del tron.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Després d'una sorprenent però breu recuperació d'una llarga malaltia al 1833, Ferran VII va morir sense fills homes el 29 de septembre de 1833. Portava malalt des de juliol i va ser enterrat el 3 d'octubre.
  • Primera Guerra Carlina

    Primera Guerra Carlina
    La Primera Guerra Carlina o la Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Period: to

    Període de regències

  • Aixecament militar de La Granja

    Aixecament militar de La Granja
    L'aixecament militar de La Granja va ocórrer a Espanya l'any 1836.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres.
  • Nova constitució

    Nova constitució
    La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero
    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat. Acaba en 1843.
  • Exili d'Espartero. Isabel II és proclamada major d'edat

    Exili d'Espartero. Isabel II és proclamada major d'edat
  • Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització

    Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització
  • Period: to

    Dècada Moderada

  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    La Constitució Espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837, i va estar vigent fins la proclamació de la Constitució Espanyola de 1869.
  • Pronunciament de Vicálvaro

    Pronunciament de Vicálvaro
  • Els progressistes al poder. Creació de la Unió Liberal

    Els progressistes al poder. Creació de la Unió Liberal
  • Period: to

    Bienni progressista

  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
  • Period: to

    Aixecaments populars

  • Serrano presideix el govern

    Serrano presideix el govern
  • Period: to

    Govern Provisional

  • S'aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent

    S'aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent
  • Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons Amadeu de Savoia, rei d'Espanya

    Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons Amadeu de Savoia, rei d'Espanya
  • Period: to

    Regnat d'Amadeu I

  • Abdicació d'Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República

    Abdicació d'Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
  • Figueras presideix la Primera República

    Figueras presideix la Primera República
  • Es proclama la República federal

    Es proclama la República federal
    La República federal és proclamada l'any 1873.
  • Moviment cantonalista

    Moviment cantonalista
  • Period: to

    Primera República

  • Pronunciament de Pavia

    Pronunciament de Pavia
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
  • Va ser proclamat rei Alfons XII

    Va ser proclamat rei Alfons XII
    L'any 1874 Alfons XII va ser proclamat rei d'Espanya.
  • Period: to

    Restauració

  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.