4B Narcís Matas SP CAT S XIX i XX

Timeline created by NarcisMa
In History
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Acord entre Espanya i França segons el qual les tropes Franceses de Napoleó podien passar per Espanya per anar a envair Portugal. Tot i així, però, l'emperador tenia l'objectiu d'aconseguir el control del regne d'Espanya.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Protesta provoada per els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV. Va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy i va fer abdicar a Carles IV tot i que més endavant es va fer enrere sobre aquesta decisió.
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona
    Napoleó atreu tots els membres de la realesa espanyola a Baiona i els pressiona a abdicar per atorgar la corona al seu germà, Josep Bonaparte, que va ser anomenat Josep I.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Des de la coronació de Josep I la tensió i els enfrontaments entre francesos i la població eren habituals fins que la població es va alçar contra la monarquia fet detonant d'aquesta guerra
  • I Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

    I Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
    La guerra del Francés va provocar la manca de família reial i aquesta va crear un buit de poder que va quedar cobert per juntes locals i que mes endavant les coordinava la Junta Central Suprema. En plena guerra la Junta Central va convocar les Corts a la única ciutat no ocupada per els francesos. Molts diputats eren liberals tot i haver-n'hi una minoria servil. En les corts s'elabora la Constitució de 1812. Aquesta recollia els principis de liberalisme polític: reconixent...
  • II Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

    II Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
    la sobirania nacionals i la divisió de poders i establint una declaració de drets. Era una constitució molt avançada. A part de la constitució també s'aproven lleis per suprimir les bases jurídiques i institucional de l'Antic Règim
  • Aixecament militar de la Granja

    Va ser un aixecament militar causat per les protestes populars que protestaven per el fet que Maria Cristina donés poder als moderats i amb aquesta revolta, es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes que van adoptar mesures liberalitzadores per millorar la situació de la Hisenda i obtenir recursos per finançar la guerra contra els carlins com en la desamortització de Mendizábal.
  • Constitució de 1837

    Constitució de 1837
    Va ser una constitució més restrictiva que la de 1812 i que permetia l'alternància dels partits progressista i liberal sense que cada vegada que haguessin de canviar de govern canviessin la constitució. El 1840, la reina Maria Cristina va haver de dimitir, desgastada pel suport que donava als moderats, fent arribar al poder al progressista general Espartero.
  • Pronunciament en contra del general Espartero

    Pronunciament en contra del general Espartero
    Quan el general Espartero, qui era progressista, va arribar al tro, va governar de manera autoritària, fet que no va agradar ni a un sector dels progressistes ni als moderats. Aquests dos grups es van unir en un pronunciament que va reforçar l'exili del general al 1843. Per solucionar la inestabilitat d'aquestes regències com la de Maria Cristina o la del general Espartero, Isabel II va ser proclamada reina amb només 13 anys.
  • Constitució de 1845

    Constitució de 1845
    Va ser la clau de la governabilitat del general Narváez i era un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans
  • Revolució del 1854

    Revolució del 1854
    Va ser un cop d'estat que dirigia el general O'Donnell (la Vicalvarada) que comptava amb el suport dels progressistes i d'alguns moderats disconforme. També hi participaven alguns membres del partit demòcrata, que havia sigut fundat el 1849.
  • Llei dels ferrocarrils

    Llei dels ferrocarrils
    Va ser la llei que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària dels anys següents.
  • Period: to

    Primera fase de la guerra del francès

    Comença amb la insurrecció de Madrid. Els francesos assetgen Saragossa i Girona, ciutats que resisteixen llargament al setge.
  • Period: to

    Segona fase de la Guerra del Francès

    Caracteritzada per el domini francès quan arriba Napoleó amb 250.000 de molta experiència. El 1810 van conquerir Andalusia i la junta central a Cadis, ciutat que va resistir els atacs francesos.
  • Period: to

    Guerra del Francès o de la Independència

    Guerra per aconseguir l'alliberament del regne d'Espanya dels invasors. Tot i així no tots estaven oposats a Josep I. Els que li donaven suport eren anomenats afrancesats, mentre que els qui s'hi oposaven s'anomenaven patriotes. La guerra es dona per acabada quan es firma el tractat de Valençay, el qual acaba la guerra i va retornar la corona a Ferran VII
  • Period: to

    Tercera fase de la guerra del Francès

    Coincideix amb el declivi de Napoleó a Europa. Les tropes franceses van ser derrotades per les tropes espanyoles i angleses comandades per Wellington a Arapiles. Tot i el tractat de pau ser firmat el 1813 els francesos no abandonen el país fins al 1814.
  • Period: to

    Restauració de l'absolutisme

    Quan Ferran VII torna a Espanya els liberals esperaven que jurés la Constitució de Cadis i els servils volien que abolís i recuperés l'Antic Règim. El rei va derogar la Constitució i altres reformes. Va tornar els privilegis al clergat i la noblesa i els va alliberar d'impostos. Va governar 6 anys de manera absoluta. Els liberals eren perseguits. Aquests intenten recuperar el liberalisme però van fracassar davant la indeferència de la població.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

    1820, els liberals es pronuncien cap a el tinent coronel Rafael del Riego, que proclama la constitució a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). El rei jura la Constitució, allibera als presos polítics i convoca eleccions per reunir les Corts. Els liberals restauren reformes aprovades a Cadis i formen la Milícia Nacional per defensar el seu règim com calgués. Hi ha intents de cop d'estat amb el suport del rei fins que el 1823 la Santa Aliança envia tropes que restitueixen Ferran VII com a rei absolut
  • Period: to

    Dècada Omniosa

    Quan Ferran VII va tornar al poder va coincidir amb la crisi interna a causa dels fons no existents de la Hisenda i la pèrdua de l'imperi americà. Per modernitzar el govern va crear un consell de ministres que va disgustar als nobles de l'entorn del rei. La crisi del règim absolutista era evident. També hi havia el problema dinàstic ja que les dones no podien regnar a Espanya Ferran VII va promoure una norma per anular la llei que ho prohibia sense suport van donar suport a Carles Maria Isidre
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    Va esclatar a causa de que al morir Ferran VII Maria Cristina, la seva viuda es va fer càrrec del govern ja que la princesa tenia 3 anys. Per l'altra banda Carles es va proclamar rei. La guerra també era ideològica entre els carlins i els liberals. Els carlins can tenir molta força a provincies vasques, Navarra, Aragó, Catalunya i València. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra tot i que es va repetir el conflicte durant el segle XIX