-
Period: to
La Renaixença
És el nom d'un moviment cultural, literari, impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX. Els diferents autors que hi van participar aportaren els elements necessaris per definir Catalunya com a comunitat nacional.
La Pàtria, escrita per Bonaventura Carles Aribau.
Obres d'altres autors, com Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull o Víctor Balaguer.
Paral·lelament al corrent més elitista i acadèmic. És va desenvolupar un corrent artístic i literari més popular -
Period: to
La recuperació del passat històric
La defensa del patrimoni documental català, el que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i la recuperació dels fets i dels noms propis de la història de Catalunya es van convertir durant el segle XIX en elements cabdals de la Renaixença. Els llibres d'historiadors van permetre recuperar la història de l'antiga Corona d'Arago i explicar des del punt de vista de la història de Catalunya les relacions del Principat amb la monarquia hispànica. -
Period: to
El proteccionisme econòmic
La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d'una vigilància més eficaç de les fronteres, i de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i que va servir per bastir el catalanisme. -
Period: to
Les plataformes del catalanisme
Els obstacles per a la utilització de la llengua catalana fora de l'àmbit personal i familiar, els intents de l'Estat espanyol de suprimir el dret civil català van ser circumstàncies que van afavorir al llarg del segle XIX iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. El catalanista és va anar definint al voltant de la defensa de l'existència d'una comunitat. A catalunya es va expressar una voluntat de reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador -
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França segons el qual el rei espanyol Carles IV permetia que les tropes napoleòniques podien travessar Espanya per enviar Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. L'emperador tenia un altre objectiu, aconseguir el control del regne d'Espanya.
Els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, van instigar un motí anomenat motí d'Aranjuez, que va provocar la caiguda del favorit reial, i l'abdicació de Carles IV. -
La guerra del Francès
La primera fase, va començar amb la insurrecció de Madrid. Els francesos van assetjar Saragossa i Girona i van patir una derrota molt dura a Bailèn.
La segona fase, es va caracteritzar pel domini francès després de l'arribada de Napoleó amb més de 25.000 homes. El 1810 els francesos van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis, que va resistir els atacs francesos.
La tercera fase, va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. L'abril de 1813 es firmava la pau. -
L'esclat de la guerra
Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la família reial espanyola, i va pressionar-los perquè abdiquessin. Va poder atorgar la corona d'Espanya al seu germà, que va regnar amb el nom de Josep I.
El 2 de maig de 1808 es va produir una gran insurrecció popular a Madrid. Va ser el principi de la guerra del Francès.
La guerra del Francès va ser una guerra d'alliberament nacional. Els que van donar suport a Josep Bonaparte van ser coneguts amb el nom d'afrancesats. -
Period: to
La guerra del Francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. Els patriotes... -
Les corts de Cadis i la Constitució de 1812
La guerra del Francès va tenir profundes conseqüències polítiques.
Es va formar una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes. La Junta Central va provocar les Corts.
La majoria dels diputats eren liberals, els servils només volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l'Antic Règim.
Les Corts van elaborar la primera constitució de la història d'Espanya. Recollia els principis del liberalisme polític, la sobirania nacional i la divisió de poders. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis i els servils, que l'abolís i restaurés l'Antic Règim. El rei va deroga la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys.
Els liberals van ser perseguits i molts van haver de marxar per evitar la presó. Van intentar restaurar el liberalisme. -
Period: to
El Trienni Liberal
Va triomfar un pronunciant liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, va proclamar la Constitució de 1812 a Les Cabezas de San Juan. El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts.
Els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Milícia Nacional per defensar el règim liberal.
Es van produir diversos intents de cop d'estat per els absolutistes amb el suport del rei i paisos Europeus. -
Period: to
La Dècada Ominosa
La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisis interna. La pèrdua de l'imperi americà va agreujar encara més la crisis econòmica. El rei va intentar modernitzar el govern mitjançant la creació d'un consell de ministres que substituís la camarilla que li havia donat suport. Els liberals van protagonitzar diversos pronunciaments. La crisis del règim absolutista es feia evident.
A aquesta situació s'hi va afegir el problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica. -
Period: to
La primera guerra Carlina
Ferran VII va morir el 1833, Maria Cristina es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia tres anys. Carles es va proclamar rei d'Espanya. D'aquesta manera va esclatar la primera guerra Carlina.
La guerra no només va ser un conflicte dinàstic, també un enfrontament ideològic entre dos bàndols, els liberals i els carlins.
La guerra va durar set anys i va acabar amb la derrota carlina. El conveni de Bergara va possar fi a la guerra. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Isabel II va tenir lloc un període de regències. La primera regent va ser Maria Cristina, es va recolzar en els liberals per assegurar el torn de la seva filla enfront dels carlins.
Els moderats, partidaris de reforçar la posició del rei i d'aplicar unes reformes limitades. Els progressistes defensaven una política de reformes més àmplia.
L'aixecament militar de La Granja es va veure obligada a lliurar el govern als progressistes.
El general Espartero era progressista. -
Period: to
La Dècada Moderada
Els progressistes van estar al marge del govern i van governar només els moderats. El general Narváez va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. La Dècada Moderada va acabar amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell. -
Period: to
El Bienni Progressista i la Unió Liberal
El poder va recaure en mans dels progressistes, continuaven liderats per Espartero i disposaven del suport d'un partit patrocinat pel general O'Donell.
El govern d'Espartero va engegar un nou procés de desamortització i va aprovar la llei de ferrocarrils.
El Bienni Progressista, un període castigat per la crisis econòmica i les protestes dels obrers i camperols.
El règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. -
Period: to
La crisis final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una profunda crisis política, social i econòmica:
Es van produir revoltes al camp i a les ciutats com a conseqüència dels problemes econòmics i de la fam.
Amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excessiu autoritarisme dels governs.
La monarquia patia un fort descrèdit.
Els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende.
La Unió Liberal s'hi va sumar una mica més tard. -
La revolució de 1868 i la monarquia d'Amadeu I
Els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. Es van crear juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats. Revolució de Setembre va triomfar ràpidament i la reina no va tenir més remei que abandonar el país.
Es va construir un govern provisional presidit per Serrano, van convocar Corts constituents.
Amadeu de Savoia va acceptar la corona d'Espanya.
Amadeu I era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentària. -
Period: to
La primera república
Les Corts van proclamar la primera república.
La majoria dels grups polítics eren monàrquics i els republicans mateixos estaven dividits entre els que volien una república federal i els que en preferien una d'unitària. Es va produir l'esclat del moviment cantonalista.
Es va haver d'enfrontar amb la continuació de la tercera guerra Caralina i amb la guerra de Cuba.
El general Pavía va fer un cop d'estat.
El general Serrano va presidir el govern durant gairebé un any. -
Un sistema nou
Arsenio Martínez Campos va proclamar res Alfons XII. D'aquesta manera començava el règim de la Restauració. Partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánovas del Castillo.
Va impulsar la redacció d'una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder. -
La constitució de 1876
Tenia caràcter integrador, incorporava principis moderats i progressistes. Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei. -
El torn pacífic
L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van alternar en el govern de manera pacífica, sistema de torns:
El conservador, liderat per Cánovas.
El liberal, liderat per Sagasta.
El monopoli del govern per part dels dos partits dinàstics va ser possible gràcies a la corrupció electoral.
Cacics, ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots.
Aquesta pràctica rep el nom de topinada. -
L'oposició al sistema
Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 i tenien una presència important a Catalunya i Andalusia.
Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias, havia fundat el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Es va crear a Barcelona la Unió General de Treballadors (UGT).
Van sorgir els moviments i les formacions regionalistes.
