Primers fets històrics

  • 476

    Caiguda Imperi Romà d'Occident

    Caiguda Imperi Romà d'Occident
    Els regnes germànics del segle V van derribar el imperi Romà. Des-de la caiguda (476) es marca la fi de l¡Antiguitat i dona inici a l'edat mitjana.
  • 507

    Batalla de Vouillé

    Batalla de Vouillé
    Els francs expulsen als visigots de la Gàl·lia i els obliguen a anar al sud dels Pirineus, Hispania.
  • Period: 527 to 565

    Regnat de Justinià al imperi bizantí

    Justinià volia restaurar les costums romanes al orient després de la caiguda del imperi romà d'occident i de la hel·lenització de l'orient.
  • 529

    Fundació ordre benedictí

    Fundació ordre benedictí
    També conegut com ordre de Sant Benet, és un ordre monàstic (es a dir, un ordre religiós format per mongos i monges) que consisteix en vida en comunitat, ofici diví, treball, etc.
  • 533

    Belisari destrueix el regne vàndal

    Belisari destrueix el regne vàndal
    Al 533, el general bizantí Belisari, destruiex el regne vàndal del nord d'Àfrica per conquerir-lo i així estableïr-se la autoritat romana.
  • 554

    Els visigots funden el regne de Toledo

    Els visigots funden el regne de Toledo
    Al ser expulsats pels francs de la Gàl·lia, els visigots es van instal·ar a Hispània, on van formar un regne, on la capital era Toledo.
  • 587

    Recared es fa cristià

    Recared es fa cristià
    El rei visigot Recared es va convertir cristià, i gairebé tots els visigots el van seguir a favor.
  • 622

    Hègira

    Hègira
    La Hègira és la fugida de Mahoma de la Meca a Medina. Aquest fet (la Hègira) marca l'inici del calendari musulmà.
  • Period: 632 to 661

    Regnat del quatre primers califes

    Califa en àrab vol dir "successor", successor del profeta.
    Els quatre primers califes van ser escollits entre familiars propers al profeta. La manera d'elecció, va dividir als musulmans en xiïtes i sunnites.
  • Period: 661 to 750

    Dinastia Omeia.

    La dinastia omeia va fer una gran expansió on va conquerir molts territoris i va instal·lar la capital a Damasc (Síria).
  • Period: 711 to 718

    Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica

    Després d'haver creuat l'estres de Gibraltar al 711, comencen a conquerir la Península Ibèrica, i cap al 718 ja van conquerir gairebé tota la Península.
  • 722

    Batalla de Covadonga

    Batalla de Covadonga
    Va ser lliurada a Cuadonga, al 722. Van lluitar els musulmans contra els cristians. Els cristians van guanyar aquesta batalla.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    La batalla de Poitiers, o batalla de Tours (no l'hem de confondre amb la batalla de Poitiers del 1356) va ser un enfrontament entre els francs (Carles Martell) i l'excèrcit islàmic. La victòria d'aquesta batalla va ser per als francs, que van aturar la expansió cap al nord de l'islam.
  • 750

    Inici dinastia abbàssida

    Inici dinastia abbàssida
    Van derrotar als omeies i van situar la capital a Bagdad.
  • 793

    L'atad víking al monestir de Lindisfarne

    L'atad víking al monestir de Lindisfarne
    Els víkings van atacar monestir britànic apoderant-se d'aquest. Aquesta data (8 de juny de 793) es sol considerar l'inici de l'era viking.
  • 800

    Coronització de Carlemany com a Emperador

    Coronització de Carlemany com a Emperador
    El 25 de desembre del 800, Carlemany va ser coronat Emperador pel papa Lleó.
  • 801

    La conquesta de Barxiluna

    La conquesta de Barxiluna
    L'exèrcit franc volia reconquerir Barcelona (en aquells temps era Madínat Barxiluna), que havia estat durant vuitanta anys sota el domini del Califat de Còrdova.
  • Period: 814 to 840

    Regnat de Lluís el Piadós

    Va ser rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
  • 843

    Tractat de Verdun

    Tractat de Verdun
    Lluís el Piadas va repartir el seu imperi entre els seus tres fills: Lotari, Carles i Lluís. Lotara va intentar imposar la seva autoria, ja que ell era el primogènit. Carles i Lluís es van rebelar contra Lotari i el van derrotar i el van obligar a signar el tractat de Verdun. A partir d'aquell moment es van formar tres regnes independents.
  • 897

    Els comtats comencen a ser hereditaris

    Els comtats comencen a ser hereditaris
    Guifré el Pelós va ser l'últim comte nomenat pels reis francs.
    També va ser el primer en donar a herència els seus territoris, i així és com va iniciar la dinastia comtal de Barcelona.
  • 988

    Independència dels reis francs.

    Independència dels reis francs.
    Al any 985 els musulmans van destruir Barcelona. Borrell II, el comte de Barcelona va demanar ajuda al rei franc, i aquest es va fer el sord. Llavors, Borrell II va decidir trencar el pacte de vassallatge. Es va declarar un comte independent.
  • 1066

    Batalla de Hastings

    Batalla de Hastings
    Va ser un enfrentamen entre les tropes de Harold II d'Anglaterra i els invarsors normands de Guillem I d'Anglaterra.
    Guillem va guanyar i Harold va morir en batalla.
    Es va acabar el domini saxó d'Anglaterra, inagurant el domini normand.
  • 1070

    Fi revolta feudal

    Fi revolta feudal
    Els senyors feudals van fer una revolta amb el propòsit d'imposar la seva senyoria a la ciutat.
    Ramon Berenguer I va poder imposar-se als revels.
  • 1095

    Primera corada

    Primera corada
    La primera croada va ser convocada pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i poder alliberar-lo del poder musulmà. La victòria va ser la cristiana.
  • 1112

    Matrimoni Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença

    Matrimoni Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
    Aquest matrimoni va permetre a Ramon Berenguer III incorpoar el Casal de Barcelona el domini sobre Gavaldà. Carlat, Millau i la Provença. Gràcies a aquestes incorporacions al Casal de Barcelona tenia més força a Occitània.
  • Period: 1129 to 1245

    Conquesta de València i Mallorca

    Conquesta València: en 16 anys, la Corona d'Aragó va aonseguir la conquesta de gran part del Regne de València. Conquesta Mallorca: va ser una croada diriida per Jaume I el Conqueridor, i les consquüències van ser la destrucció del poder almohade (poble nord-Afrcà), l'esclavització de la població andalusina, el repoblament de l'illa amb població catalana, feudalisme, i la creació del Regne de les Mallorques.
  • 1137

    Matrimoni: Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó

    Matrimoni: Ramon Berenguer IV  amb Peronella d'Aragó
    El matrioni era un acord entre Ramon Berenguer i Ramir II (pare de Peronella) tretze anys abans del casament.
  • 1213

    Batalla de Muret

    Batalla de Muret
    És una batalla important que va succeïr a Muret al setembre del 1213. Es van enfrentar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats contra els croats i les tropes de Felip II de França dirigides per Simó de Montfort. Va guanyar Simó de Montfort, i des de llavors l'expansió catalana i aragonesa va finalitzar i Occitània va quedar en domini francès.
  • Period: 1302 to 1311

    Campanyes dels almogàvers

    La Gran Companya va arribar a estar formada per 6.500 almogàvers i va ser contractada per a lluitar contra els turcs.
  • Period: 1337 to 1453

    Guerra dels Cent Anys

    Va ser una serie de conflictes entre Anglaterra i França que va durar uns 116 anys.
    El conflicte va començar quan va morir l'últim capet (dinastia Capet, de França9 sense descendent, i Eduard III d'Anglaterra va reclamar el tro a França, ja que era el nebot del germà del capet difunt.
  • Period: 1346 to 1353

    Pesta Negra a Europa

    A mitjans del segle XIV a aparèixer a Europa una epidèmia devastadora, que matava a qui la tenia en pocs dies.
    Va matar un terç de la població europea.
  • 1442

    Conquesta del Regne de Nàpols

    Conquesta del Regne de Nàpols
    La Conquesta del Regne de Nàpols van ser les campanyes realitzades entre 1435 i 1442 que significaven l'incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó.
  • 1453

    Caiguda de Constantinoble

    Caiguda de Constantinoble
    La Caiguda de Constantinoble marca la fi de l'edat mitjana a europa.
    Constantinoble va caure a mans dels turcs.