Literatura valenciana

  • Period: 476 to 813

    Del llatí a les llenguës romàniques

    Amb la caiguda de l' Imperi Romà d' Occident, lany 476, començà el procés de fragmentació lingüística i el llatí vulgar es distancià cada vegada més del llati culte, que passà a ser pràcticament patrimoni de l' Església. L' any 813, en el tercer Concili de Tours, es decidí que es predicara en llengua vernacala perquè els fidels ja no entenien el llatí clàssic. Per aquest motiu es considera que en el segle IX les llengües romàniques ja devien estar sòlidament formades.
  • 1150

    Casament Ramón Berenguer

    Casament Ramón Berenguer
    Ramón Berenguer es casa amb Peronella d' Aragó
  • 1200

    Poesia trobadoresca

    Poesia trobadoresca
    Aquesta poesia, privativa de l' aristocràcia dels ambients cortesans i desvinculada del poble pla, es convertí en un signe diferencial de l' estament dirigent.
    - La llengua proveçal adquirí prestigi.
    - El nom de poeta continuà reservat per als qui componien llatí.
    - Els trobadros son els autors d' aquest model de lírica.
    - Els joglars es dedicaven al cant de les poesies escrites. Gèneres i estils:
    - Cançó: 5/7 cobles+tornada
    - Sirventes: polític/moral
    - Plany/Alba/Pastorel·la
    - Dansa
  • 1200

    Els textos en llengua Catalana

    Obres en prosa:
    - Textos jurídics: Foorum Indium
    - Textos religiosos: Homilies d' Organya
    - Historiogràfics
    Obres en vers
  • 1200

    El context del segle XIII

    El XIII és un segle d' expansió del concepte de ciutat i de la cultura acadèmica. Hi ha una major tolerància cultural i religiosa i es dóna pas a una activitat intelectual més polifacètica. L' enfrontament entre fe i raó planteja reflexions diferents: d'una banda, l' herència platònica, consolidada per sant Agustí i per Anselm de Canterbury,defensa la proximitat de fe i raó, sempre que la raó se subordine a la fe; de l'altra, l' aristotelisme qüestiona l' escolàstica en fer prevaler el món físic
  • Period: 1232 to 1316

    Ramon Llull

    Naix a Mallorca.
    Als 33 anys, amb l' ajuda d' un criat àrab, aprén el seu idioma i viatja per Europa i el nord d' África per a predicar una cristiandat renovada.
    Elements:
    - Originalitat.
    - Bellesa literaria
    - Ús autobiogràfic
    - Narració
    Obra:
    - Etapa pre-Art (1271-1274)
    - Etapa quaternària(1275-1289)
    - Etapa ternària(1290-1308)
    - Etapa post-Art(1309-1315)
    Quant a l'estil, Ramon Llull utiliza el català per a arribar al poble, el llatí per a convencer als intel·lectuals, l'arab per als infedils
  • 1273

    Crònica de Jaume I

    Crònica de Jaume I
    Narració autobiogràfica dictada segurament pel mateix rei. Es basa en records personals però també cançons de gesta sobre la seua vida i les seues gestes, que en la crònica apareixen adaptades a la prosa
    La crònica té una doble finalitat: d' una banda pretén que les seues gestes queden en record i, de l' altra, que aquestes puguen servir d' exemple per la porsperitat.
    Estil on es reflecteix un llenguatge viu i popular marcat per l' ús de refranys, expressions col·loquials o del plural majestàtic
  • 1288

    Crònica de Bernat Desclot

    Crònica de Bernat Desclot
    Narrra fets històrics des de el regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. També s' hi recorda l' engendrament de Jaume I. Estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada en què destaca l' objectivitat i la veracitat de la informació que proporciona.
    Bernat Desclot es va valer de diferents fonts:
    - Utilitza textos llegendaris i historiogràfics
    - Fa servir records personals, documents d' arxiu i textos prosificats
    Fragment: E quan portat aquí a gra treball e a gran pena.....
  • 1300

    El segle XIV: Una època de canvis

    El segle XIV: Una època de canvis
    Sèrie de canvis importants en les estructures mediavals ja que greus problemes feien trontollar l' antiga organització social.
    Factors que provoquen els canvis;
    - Crisi econòmica
    - Augment de guerres
    - Difusió de malalties
    - Despoblament de camps
  • Period: 1300 to 1400

    Poetes a cavall entre els segles XIV i XV

    En el segle XIV es mantenia en l' entorn de la cort a una poesia lírica que evocava els tòpics trobadorescos feudalsde l' amor cortés, el vassallatge i el valor.
  • 1328

    La crònica de Ramon Muntaner

    La crònica de Ramon Muntaner
    Va ser escrita a Xirivella, i es la més llarga de les quatre. Narra fets des de l' engendrament de Jaume I fins a la coronació d' Alfons III el Benigne. L' objectiu de la crònica és glorificar els reis de la Casa d' Aragó.
    L' autor per testimoniar la veritat que va veure i viure, utilitza l' exoressió "jo hi era", d' on podem concloure que la font principal de l'obra va ser la pròpia experiència. Va ser escrita per ser llegida en veu alta a oïdors. Utilitza recursos juglarescos com "què us diré"
  • 1330

    Francesc Eiximenis

    Francesc Eiximenis
    Fou un frare franciscà gironí d' origen burgès.
    L' obra d' Eiximenis es pot dividir en dos grups:
    - Els llibres en llatí adreçats al públic universitari i eclesiàstic
    - Els llibres que s' adrecen a un pùblic urbà amb poca formació
    Adopta un estil basat en els recursos propis la predicació oral per a facilitar la comprensió i l' assimilació del mmistage.
    Fragment: Reconta lo fabulari que la somera, veent que devia èsser nòvia, sí digue a la sirventa de casa així:
    - Jo et prec que tu en vulles...
  • 1335

    Jaume March (poeta a cavall)

    Oncle d' Ausiàs March, va ser nomenat cavaller pels serveis prestats al rei Pere el Ceremoniós. Fidel als preceptes literaris dels trobiadors.
    Va escriure diversos poemes i un diccionari de la rima, Libre de concordances apellat diccionari, que havia de servir de manual per a poetes jocfloralescos
  • 1338

    Pere March (poeta a cavall)

    Fou senyor de Beniarjó, servidor d' Alfons d' Aragó, comte de Ribagorça i de Dènia i duc de Gandia.
    Destaca la constant moralitzadora de la seua poesia, revestida dels tòpics literaris feudals.
  • 1349

    Bernat Metge

    Bernat Metge
    Representa la figura principal de l' humanisme en la nostra literatura.
    Va ser acusat de delictes per la cúria cortesana, però finalment no arribà a ser condemnat, tot i que sí que entrà a la presó durant el procés.
    Bona part dela seua obra té la intenció d' obtenir-ne algun benefici personal, com mostren el Llibre de Fortuna i Prudència.
  • 1350

    San Vicent Ferrer

    San Vicent Ferrer
    Era un orador, rebé una intensa formació intel·lectual a Barcelona.
    Tingué una participació destacada en dos dels esdeveniments més destacats de l' època:
    - El Cisma d' Occdent i el Compromis de Casp.
    La seua obra consta de 280 sermons.
    Cada sermó constava d' una primera part, enunciada en llatí, que és la Introductio, seguida d'una breu pregària. La segona part, Introuctio thematis, explicació versicle llatí anterior i una glossa moral. Finalment, el desenvolupament del sermó.
  • 1352

    Antoni Canals

    Antoni Canals
    Frare dominic nascut a València.
    Adoptà alguns elements propis de l`' humanisme: la seua obra manté la mentalitat mediaval ja que la seua intenció era adoctrinar la gent culta des del punt de vista cristià.
    L' obra de Canals, culta i elegant, té com objectiu portar la "raó natural" al terreny del cristianisme, motiu molt diferent de l' esceptisme humanista de Bernat Metge.
    Cal citar algunes obres com Tractar de confessió i Scala de contemplació.
  • 1356

    Anselm Turmeda

    Anselm Turmeda
    La vida i l' obra d' aquest escriptor singular palasen la crisi ideològica que s' encentà en el segle XIVa tot Europa.
    En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques, plenes de melangia i recordança cap a l' illa. Creà el Llibre dels bons amonestaments, text curiós que fou emprat per a l' apenentatge de la lectura entre els infants.
    L' obra mes importat és el diàleg La disputa de l' ase, en què l' autor intercanvia opinions amb un ase i altres animals.
    Frag: Frare Anselm, així com vós...
  • 1375

    Andreu Febrer (poeta a cavall)

    Andreu Febrer (poeta a cavall)
    La seua trajectòria va ser marcada per la traducció de La Divina Comèdia de Dante.
    Quinze composicions seues, en onze de les cuals predomina el caràcter amorós. S' aprecia la influència italiana en la relació d' alguns versos amb Dante i Petrarca, i pels lligams vitals amb Sicília.
    La llengua i els temes dels seus poemes mostren tendència cap al trobar ric, l' amor cortés i l 'elogi a personatges influents de la cort.
  • 1385

    Crònica de Pere el Ceremoniós

    Crònica de Pere el Ceremoniós
    Va ser escrita en forma autobiogràfica per ordre del rei Pere el Ceremoniós , el gran reformador de la Cancelleria Reial.
    Es caracteritza per la voluntat de justificar la política expansionista dels reis de la Corona i la seua pròpia. Llenguatge premeditat i no tan ric com el de les cròniques anteriors.
    s' en conserven dues versions, la segona les quals amplia i retoca la primera, i orienta sobre el procés que es va seguir per a escriure les altres cròniques.
    F1: E tinguem manera / F2:E no gaire
  • 1395

    Jordi de Sant Jordi

    Jordi de Sant Jordi
    Cavaller d' Alfons el Magmànim, va participar en les campanyes d' expansió de la Corona d' Aragó, a Sardenya, Còrsega i Nàpols.
    La seua poesia és eminenment amorosa, dedicada a personatges femeninis de la cort, com ara la víuda de Martí l' Humà. Compten a 18 poemes seus, que es caracteritzen per l' angoixa, l' evocació i l' enyorament.
    Frag: Mas ja d' huimai sóts en la darreira, que ma dolor e mos mals cessaran; car per vós muir....
  • 1400

    La poesia del segle XV

    El segle XV tanca el món feudal i inagura el canvi de rumb amb la visió humanista, que provenia d' Itàlia i s' estenia per Europa.
    La ciutat de València, superada una etapa de dificultats, esdevé el nucli d'cexpansió comercial i enconòmica de la Corona d' Aragó, fet que indicarà notablemet en la cultura i la literarura del que històricamnet s' ha considerat el nostre Segle d' or.
  • 1400

    Ausiás March

    Ausiás March
    Es considera el gran renovador de la nostra poesia medieval, especialment per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona.
    L'obra denota un coneixement erudit de referents literaris i filosòfics importants, els versos aporten una representació molt viva de la realitat quotidiana en què s' adverteix la influència de l' estil refinat.
    El contingut de la seua obra s' ha classificat en 4 parts:
    - Cants d' amor
    - Canst de mort
    - Cants morals
    - Cants espirituals
    Frag:Lleixant a part...
  • 1400

    Jaume Roig

    Jaume Roig
    Va ser un escriprtor i metge prestigiós que va ocupar càrrecs d' alt nivell.
    És l' autor d' una de les obres més rellevants del segle XV: Espill o Llibre de les dones. Es trcta d' una obra narrativa escrita en vers que són rimades partides, tetrasíl·labs apariats, en estructura de sermó.
    Immergida en la tradició misògina que fa responsable a la dona de tots els mals.
    L' obra s' estructura en 4 parts:
    - De sa juventut
    - De quan fon casat
    - De la lliçó de Salomó
    - D' enviudar
  • 1413

    Joanot Martorell

    Joanot Martorell
    Joanot Martorell fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
    La novel·l consta de 487 capítols, agrupats en 5 parts:
    - Anglaterra
    - Sicília i Rodes
    - L' imperi grec
    - El nord d' Àfrica
    - Tornada a l' imperi grec
  • 1430

    Isabel de Villena

    Isabel de Villena
    Des del 1463 exercí d' abadessa del convent de la Trinitat, fins a la mort. Criada entre nobles i cortesans, va adquirir bona formació.
    La seua única obra és Vita Christi, la vida de Jesucrist plantejada des d' una òptica femenina.
    Frag: Car la persona qui humiliar-se vol no li cal sinó que conega que és home...
  • 1435

    Joan Rois de Corella

    Joan Rois de Corella
    Escriptor de la valenciana prosa, portà els temes religiosos i profans a la poesia, sobretot poemes d' amor amb refèrencies sentimentals autobiogràfiques.
    Poesia culta, itel·ligent i plena de sonoritat, amb predilecció per versos estramps.
  • Period: 1500 to

    Context històric S.XVI al S.XVIII

    El concepte de decadència literària és un terme emprat tradicionalmet en la nostra història literària en aquests segles, en el qual es produeix una davallada de la literarura culta, especialmet en comparació amb la del segle XV. Actualment és un terme desaconsellat perquè comporta una seguida de connotacions negatives que no s' ajusten del tot a la realitat. Tres moments claus d' aquesta davallada:
    - La castellonització del reis d' Aragó
    - Politica d' Àustria
    - La Guerra de Succsesió
  • Period: 1501 to

    Context històric segle XVI

    El segle XVI és un període de l'edat moderna. Està marcat pel Renaixement, que fa abandonar progressivament una cosmovisió teocèntrica, i pels canvis en l'equilibri de poders. A Europa, el descobriment d'Amèrica fa que Espanya prengui una posició dominant, mentre a Àsia els otomans són la principal potència d'un món marcat per una major interconnexió entre continents.
  • 1507

    Pere Serafi

    Pere Serafi
    Pere és dels poetes mes importants de la poesia, perquè introdueix el sonet i el madrigal, propis de la mètrcia italiana.
    Combina els tres elements característics de la nostra poesia del segle XVI:
    - Influència ausiasmarquina
    - Innovació italianitzanant
    - Formes tradicionals i popularitzants
  • 1557

    Cristòfol Despuig

    Cristòfol Despuig
    Principal autor en prosa del qual s' ha conservat Los coloquis de la insigne ciutat de Tortosa.
    En l' obra utilitza el col·loqui, una forma literària clàssica basada en diàleg. Consta de sis col·loquis entre tres interlocutors
  • Francesc Mulet

    Francesc Mulet
    Frare dominicà de Sant Mateu, en l' àmbit teatral es pot ressaltar la figuar del pare Mulet, autor d' un teatre de to satíric. Se' n poden destacar dues obres:
    - El rei Matarot i la infanta Tellina
    - Els amors de Gaiferos i Melisendra
  • Literatura durant el segle XVIII

    Literatura durant el segle XVIII
    El principi d' aquest segle està marcat per la continuació de les formes literàries del Barroc, sobretot en poesia.
    Cap a la segona meitat del segle va desenvolupar-se el Neoclassicisme, que tornava a la imitació estètica i formal dels clàssics. Els gèneres més conreats són la tragèdia de tema clàsssic, la poesia pastoral i la faula.
  • Joan Ramis i Ramis

    Joan Ramis i Ramis
    Cal destacar la seua figura en el moviment del Neoclassicisme.
    Va concrear poesia i, sobretot, teatre, gènere on s' inclou la seua obra mes important: Lucrècia (1769)
  • Context històric: Romanticisme

    Context històric: Romanticisme
    És un moviment idològic i cultural aparegut a les darreries del segle XVIII a Alemnya i Anglaterra.
    Naix amb un caràcter liberal i revolucionari.
    Condicionat per els següents aspectes:
    - La Revolució Industrial
    - Accés a la cultura deixà de ser propietat de les elits privilegiades
    - Professionalització de l' escriptor
  • Context històric segle XIX

    Es pot dividir en tres grans etapes: el Romanticisme, el Realisme i la literatura finisecular, que entronca amb la literatura del segle XX. Si bé aquests corrents són pròpiament europeus, la influència imperialista fa que se'n trobin traces a tot el món, malgrat que puguin continuar diverses tradicions locals amb altres perioditzacions i característiques. Com que els moviments es desenvolupen a diferents ritmes a cada país, aquest article divideix la informació per dècades.
  • Josep Bernat i Baldoví

    Josep Bernat i Baldoví
    Fou advocat i diputa de les corts per Madrid, a més de fundador i director de diverses revistes populars i satíriques com la Donsaina, El Tabalet i El Sueco
  • Eduard Escalante

    Eduard Escalante
    En la seua producció teatral destaquen obres com Bufar en el caldo gelat, L' escaleta del dimoni o Les xiques de l' entresuelo. L' humor i l' actitud burlesca són les deus característiques més importants d' Escalante.
  • Teodor LLorente

    Teodor LLorente
    Fou un poeta, traductor d' importants autors europeus i periodista, fundador i director del diari Las Provincias.
    Estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals.
    El llenguatge poètic dstaca la musicalitat dls versos, el to grandiloqüent i un lèxic genuí.
  • Federic Soler

    Federic Soler
    En un primera època escrigué peces de caràcter costumista en què observem una actitud crítica i burlesca envers la Renaixença i la cultura burgesa de l' època.
    són obres en què predomina el llenguatge col·loquial i que es caracteritzen per parodiar les figures històriques.
  • Jacint Verdaguer

    Jacint Verdaguer
    És el representant més il·lustre de la Renaixença cultural i possiblemnt l' autor més important del segle XIX.
    L' obra literària de Verdaguer és extensa i inclou formes i temes populars com les rondalles i les cançons, a més la poesia clàssica. En la seua obra destaquen l' intimisme, la natura, el patriotisme i la religiositat.
  • Angel Guimerà

    Angel Guimerà
    Fou un dels fundadors del setmari La Renaixença i un dels escriptors més detacats del panorama literari del segle XIX.
    La seua producció teatral s' incia l' any 1879, amb l' estrena de Gal·la Placídia.
  • Narcís Oller

    Narcís Oller
    El 1882 publicà la primera novel·la, La papallona, obra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, on encara estan presents l' estètica del romanticisme i del costumisme.
  • Els Jocs Florals

    Els Jocs Florals
    En 1859 es constituïren a Barcelona, d' acord amb l' esperit romàntic d' exaltació del passat mediaval. Es tractava d' un certament literari creat a imitació del Consistori de la Gaia Ciència que va instuir a Joan I el 1393.
    Estava estructurat en tres eixos temàtics: Pàtria, Fe i Amor.
  • La Renaixença

    La Renaixença
    És el moviemnt de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua, amb el cual s' incia el periode literari contemporari.
    Característiques bàsiques:
    - La recepció del Romanticisme
    - Revindicació de la llengua pròpia