-
Literatura
La literatura és l’art que té com a finalitat a l’expressió de la bellesa mitjançant les paraules i que produeix un plaer en el nostre ànim. -
Recursos fonètics
Al.literació:Repetición d’uns quants sons iguals o pareguts amb la intenció de produir una determinats efectes en el lector.
Onomatopeia:Imitació dela sons o sorolls reals. -
Recursos sintàctics
Anàfora:Repetició d’una o més paraules al principi de diablo o més versos.
Antítesi:Contraposició d’una paraules o oració amb un altere de sentit opositor.
Asíndeton:Supressió de les conjuncions de coooedinació i,ni.
Polisíndeton:Repetició de les conjuncions i,ni.
Encavallament:L’oració sintàctica continúa al vers següent.
Enumeració:Hi ha un seguit de paraules.
Hipèrbaton:Alteració de l’ordre de les paraules de l’oració.
Paral.lelisme:Repetició d’estructures sintàctiques. -
Recursos semàntics
Comparació o símil:Relació entre dos termes.
Hipèrbole:Ús de paraules exagerades per a expressar qualitats.
Metàfora:Identificació que s’estableix entre un terme real i un imaginari.
Metonímia:Designació d’una cosa amb el nom d’una altar.
Paradoxa:Afirmació de sentit aparentment contradictori.
Personificació:Atribució de trets humans a objectes inanimats.
Interrogació retòrica:L’autor expressa una pregunta que no espera resposta.
Pleonasme:Hi ha paraules innecesàries. -
Els gèneres literaris
Tres grans gèneres:la narrativa,la poesía i el teatre. -
Narrativa
Fets que duen a terme els personatges,en un temps i un espai determinats. -
Poesia
El vers,organitzat en estrofes. -
Teatre
Mitjà de diàleg directe,té la intencionalitat artística de crear bellesa i despertar emocions. -
Els recursos retòrics
Els recursos literaris,o recursos retòrics,són els artificis lingüístics que utilitzen els autors per a fer més expressiu i estètic el seu missatge. -
La literatura en l’Edat Mitjana
Anomenem Edat Mitjana el período de temps que comprén del segle V al XV.Predomina la poesia trobadoresca,la literatura moral i religiosa i la literatura popular. -
La Lírica trobadoresca
L’amor cortés:Carateritzat pel refinamient i l’espiritualitat.
La mort:El gènere representatiu d’aquesta temàtica és el plany.
Les picabaralles:Aquesta temàtica ve donada pels enfrontaments entre un trobador i un enemic seu.
Els debats:Dos trobadors debatiéndoos sobre temes amorosos. -
La prosa.Les cròniques
Una altura manifestación literària propia de l’Edat Mitjana.Quatre narraciones extenses escrites en prosa amb la intenció de conservar la memòria dels esdeveniments històrics. -
Crònica de Jaume I o Libre dels feits
La primera que es va escriure.El reí Jaume I explica les accions militars del seu regnat,sobretot les conquestes de València i Mallorca. -
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del reí en Pere
Bernat Desclot era funcionari Regal,procedent del Roselló.Aquesta crònica narra els fets i les conquestes de diversos regnats,des d’Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran. -
Crònica de Ramon Muntaner
Els protagonistes són els reis del Casal d’Aragó,però a més,Muntaner també és protagonista ja que va participar en molts dels fets que s’hi conten. -
Crònica de Pere el Cerimoniós
Té un caràcter autobiogràfic i tampoc no doy redactada directament pel monarca. -
Tipus de representacions
El teatre profà:Entremés(és una peça teatral pròpia de l’Edat Mitjana).
El teatre religiós:Misteri(és la peça teatral de caràcter religiós que representava tòpics). -
El teatre medieval.El Misteri d’Elx
Si parlem de teatre en l’Edat Mitjana,cal que parlem de què entrenen per teatre en Aquesta època,ja que les manifestacions teatrals que hi havia aleshores estaven relacionades amb la religió,amb la cort,etc. -
El Misteri d’Elx
Aquest misteri pertany al cicle marià ja que es representa la mort i l’assumpció de la Mare de Déu.
La Vespra o primer acte:Se celebra el 14 d’agost.
La Festa o segon acte:El seguido,igual que el dia anterior,també ix de l’ermita de Sant Sebastià. -
La literatura al segle XV
La Decadència:Comença un nou període de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l´ús de la nostra llengua con a llengua culta.
La poesia.
.La continuació de la tradició medieval.El seu principal representat va ser Pere Serafí,el qual va saber fondre molt bé els trets de la poesia medieval.
.Els intents de renovació mètricaper tal d´adaptar la nova mètrica italiana.
.La imitació de la poesia popular i tradicional.
.Les composicions de Joan Timoneda mostren el gust renaixentista. -
La lírica culta del segle XV.Ausiàs Marc
Amb Ausiàs Marc,veiem un gran canvi:ara la poesia ja no s’escriu en occità. -
La lírica innovadora
•És una poesia escrita integrament en valencià.
•S’ofereix una visió més real de la dona amb tots els defectes i virtuts.
•S’hi descriuen imatges provinents de la vida quotidiana burguesa.
•Allò que es manté,respecte de la poesia trobadoresca,són els senyals de l’estrofa final. -
La lírica de caire renaixentista
•Pel que fa a la llengua,s’usa el valencià culto,però amb escasos tecnicismes o llatinismes.
•El poeta empra la poesia per a alleugerir el sofriment amorós que només por acabar amb la seua mort.
•Es recorre a la visió de la natura,que en aquest cas és equilibrada i harmònica.
•Per tant,hi trobem moltes imatges que reflecteixen una poesia sensible i loor plàstica. -
Els temes
L’amor
La religió -
Ausiàs Marc
Pertanyia a una família de cavallers i poetes ja que son pare,Pere Marc,també va conrear el gènere.
El tema:l’amor
•Cants d’amor
•Cants de mort
•Cant espiritual -
La prosa humanista
Aquest gènere reflecteix els ideals de l’Humanisme,que és un moviment más ir a Itàlia en el segle XIV. -
Caraterístiques i temes de la prosa humanista
•Interés per la cultura clàssica.
•Antropocentrisme
•Recuperació de les llengües clàssiques.
•Racionalisme i escepticisme. -
Bernat Metge
El seu pare li transmet els coneixements de filosofia natural que més endavant mostrar al poema paròdic Medicina apropiada a tot mal i en alguns comentaris de Lo somní. -
Lo somni
Primer llibre:l’autor,tancat a la presó,rep en somnis la visita de l’ànima del reí Joan I.
Segon llibre:coneixem els acompanyats del rei Joan,Tirèsies i Orfeu.
Tercer llibre:Orfeu fa una explicació de la seua vida i descriu l’infern.
Quart llibre:Metge fa una lloança molt extensa de les dones. -
Joan Roís de Corella
Nascut a Valencià pertanyia a una important família de la noblesa valenciana.La seua obra va ser molt divulgada en la Valencià d´aleshores i imitada també per altres autors,com és el cas de Joanot Martorell en el Tirant.
.Les narracions mitològiques,d´acord amb els preceptes
de l´Humanisme,pel que fa al món clàssic.
.Les proses religioses,conreades d´acord amb la seua condició
d´home eclesiàstic. -
La novel.la del segle XV._Tirant Lo Blanc_
Al llarg de l´Edat Mitjana es van escriure nombroses històries cavalleresques que reflectien el món medieval.L´arribada de
l´Humanisme va influir en altres històries de cavallers escrites en les nostres terres del segle XV.En les obres trobem les característiques.
.El protagonista és valent i fort a més és versemblant.
.L´autor pot fer intervindre personatges històrics contemporanis a la seua època.
.Les accions evolucionen d´una manera lògica i versemblant.
.Els fets es desenvolupen en llocs. -
Temes
.L´amor.
.Els fets d´armes.
Joanot Martorell és l´autor cabdal de la narrativa del segle d´or. -
_Tirant Lo Blanc_.L´argument
La novel.la explica la vida del cavaller Tirant Lo Blanc.Comença amb una refosa de l´obra que va escriure anteriorment Martorell,Guillem de Varoic.
En el cos de la novel.la s´ofereixen quatre grups de d´aventures:
.Tirant a Anglaterra.
.Tirant a Sicília i Rodes.
._Tirant a Constantinoble.
.Tirant a Barbària.
Tirant Lo Blanc va tindre importants repercussions en la literatura posterior. -
L´estil
En l´obra podem veure reflectits dos estils:un de més culte,anomenat valenciana prosa,propi de la cort,i un altre de més col.loquial,ple de refranys,exclamacions i jocs de paraules. -
La prosa didàctica
Cristòfor Despuig,que va escriure _Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa.Aquesta obra està estructurada en sis diàlegs entre tres personatges:Líbio,cavaller tortosí;Fàbio,ciutadà tortosí,i don Pedro,un cavaller valencià. -
El teatre
En aquest gènere és on es veu el procés de substitució linguística.La major part de les obres estan escrites en castellà o en castellà i valencià. -
La literatura en el segle XVII
En el segle XVII,el panorama literari fa un gir per a canviar el corrent artístic.Ara,s´abandona aquell Renaixement,on predominaven les mirades al món grecollatí,per a donar la benvinguda al Barroc,un estil que es desenvolupa a Europa durant tot el segle. -
Els temes
.El pas del temps:la brevetat de la vida,i consequentment,la proximitat de la mort.
.L´obseció per lluitar per la facultat de l´ésser humà per a decidir la pròpia vida.
.La caricatura tragicoburlesca de l´existència.
.El pessimisme polític. -
Recursos
.L´artificiositat lèxica i sintàctica,i l´obscuritat en els conceptes.
.El contrast entre els conceptes:vida/mort,bellesa/lletjor,realitat/il.lusió...
.La deformació de la realitat,que o bé porta a la caricatura,o bé a la bellesa absoluta.
.L´ús sovint de figures retòriques:antítesis,hipèrboles,paradoxes,metàfores,hipèrbatons,al,lusions mitològiques... -
El Barroc valencià
Atesa la influència que rebien de Castella,en la literatura del barroc a València trobem que no se segueix la tradició autòctona medieval. -
La poesia
Pel que fa al conreu de la poesia barroca,el representat més important és Francisco Vicent Garcia,rector de Vallfogona. -
La prosa
La prosa d´aquest segle ve representada de la mà de mossén Pere Joan Porcar,el qual en el seu dietari descriu molt pictòricament la Valencià del segle XVII. -
El teatre
L´obra més important del període és _Lo desengany de Francesc Fontanella,on es tracten sentiments com la mort i el desengany de la vida.
.Les situacions grotesques que s´hi troben.
.El llenguatge és planer,impropi del noble llinatge dels personatges.
.La finalitat és ridiculitzar la literatura cavalleresca anterior. -
La literatura del segle XVIII
Va suposar la culminació del procés de la Decadència,amb el triomf de les tropes borbones. -
La lírica
.La tradició popular i satírica,que produirà els col.loquis que són peces de to popular molt ben acollits pel poble.
.La poesia culta,que busca la simetria i l´equilibri formals. -
La prosa
La seua intenció és transmetre un coneixement,i de l´altra,de caràcter narratiu,per a explicar fets,anècdotes,etc.
.La prosa erudita té com a màxim exponent Baldiri Reixac,que va escriure un tractat de caràcter pedagògic titulat Instrccions.
.Pel que fa a la prosa narrativa,trobem dos autors molt importants:
-Lluís Galiana.
-Rafael d´Amat. -
El teatre
Pel que fa a les obres escrites per a la representació,durant el segle XVIII.
-La regla de les tres unitats teatrals:temps,lloc i acció.
-La preferència pels temes històrics,mitòlogics i religiosos,i la finalitat didacticomoral.
-La creació de les obres en vers.
-La tragèdia com a gènere més rellevant.