-
711
Emirat dependent
Des de l’any 714 fins al 756, l’Estat andalusí fou un emirat dependent de Damasc (al sud de Turquia), governat per un valí. Entre aquests dos hi havia tensions constants. A Damasc va caure la dinastia dels Omeia i l’únic supervivent, Abd al-Rahman I, va fugir cap a la Península Ibèrica. -
756
Emirat independent
Abd al-Rahman va convertir el territori en un emirat independent al 756. Per consolidar el poder es va augmentar la recaptació d’imposts, un exèrcit mercenari i uns fidels que ocupaven els càrrecs públics. L’Emirat seguia amb la mateixa religió fins que Abd al-Rahman III va declarar la seva independència religiosa. -
929
Califat de Còrdova
Abd al-Rahman III, en declarar la independència religiosa, va proclamar el califat de Còrdova el 929. Fou el període de màxima esplendor. Abd al-Rahman III es proclamà Califa tenint tot el poder polític, jurídic i militar. La seva política es basava en: la centralització fiscal, la reorganització de l’exèrcit mercenari, l’aristocràcia palatina i les relacions diplomàtiques amb Constantinobla. -
1031
Regnes de Taifes
Però, al començament del segle XI, sorgiren rebel·lions internes que provocaren que al 1031 es descompongués el califat en més de 25 regnes de taifes. Les taifes podien ser: àrabs, berbers o eslaves, segons la seva composició ètnica i cultural. La caiguda del califat va beneficiar als regnes cristians del nord, que van conquerir progressivament totes les taifes. Al A la darreria del segle XIII, només sobrevivia el Regne de Granada, que va mantenir la presència islàmica fins a l’any 1492. -
1212
Regne Nassaarita de Granada
Va ser la batalla de las navas de Tolosa i la fi de l'imperi musulmà a la península Ibérica