-
Règim Tsarista (Mitjans S.XV - 1917)
Durant aquest llarg període de temps, Rússia va estar sota el control d'un règim absolutista de caràcter monàrquic. Moltes de les causes de les revolucions de febrer i octubre, incloent-hi la desigualtat estamental derivada del sistema feudal, la falta de drets i llibertats dels ciutadans, les pèssimes condicions del camp i la fam, són conseqüència d'aquest. En el sistema tsarista, el tsar governava per decret, malgrat que era auxiliat per la burocràcia, l'exèrcit i l'Església ortodoxa. -
Inici de la Revolució de febrer.
El 23 de febrer de 1917, amb motiu del dia de la dona, desenes de milers d'obreres i treballadores van sortir als carrers de la ciutat de Petrograd reclamant pa i pau. Aquestes protestes, que havien estat precedides d'altres de més petites, foren l'esclat de la Revolució de febrer, de tal manera que durant els dies posteriors s'estengueren a tota la ciutat, adquirint un caràcter polític; grans sectors de la població es van unir a les revoltes. -
Period: to
Instauració del Govern provisional. L'Abdicació del tsar Nicolau II i la República.
A causa de les immenses pressions exercides pels manifestants, el tsar abdicà el 2 de març. Rússia es va convertir en una república democràtica. S'instauraà un govern provisional que, presidit per Alexander Kereskij, fou resultat de l'acord entre el Comitè executiu de la Duma i el Comitè executiu del soviet d'obrers i soldats de Petrograd. No obstant això, el nou govern decidí continuar participant en la Primera Guerra Mundial, fet que donà peu a que el partit bolxevic cobrés rellevància. -
L’arribada de Lenin a Petrograd.
Vladímir Lenin va tornar de l'exili per primera vegada el 3 d'abril de 1917. Seguidament, va publicar un seguit d'articles periodístics, anomenats "Les tesis d'abril", on va propugnar la necessitat que la dualitat de poders (entre la burgesia i les classes populars) es decantés en benefici dels soviets, en els quals els bolxevics van aconseguir, amb el temps, incrementar la seva participació fins a resultar majoritària. -
La insurrecció de juliol.
El 4 de juliol, un elevat nombre de soldats, obrers i simpatitzants bolxevics sortiren armats als carrers de Petrograd, disposats a prendre el poder i impedir la implantació de la república liberal burgesa que altres, com els menxevics, semblaven acceptar. Lenin, però, no va fer cap crida a la rebel·lió. Tot i així, van haver-hi represàlies, i el líder bolxevic es va veure obligat a exiliar-se a Finlàndia. -
Inici de la Revolució d'octubre
Durant el mes d'octubre, Lenin aconseguí retornar a Petrograd. Durant la matinada del 25, el Palau d'Hivern, la seu del govern provisional, va ser assaltat. En menys d'un dia, els milicians bolxevics, juntament amb altres soldats, van apoderar-se dels espais més rellevants de la capital sense trobar quasi resistència. Lenin va aconseguir formar un nou govern obrer i anuncià la pau immediata, un decret sobre la terra per col·lectivitzar-la i la formació del Consell de Comissaris del Poble. -
Period: to
La Guerra Civil Russa
A causa de la presa del poder pels bolxevics, i de la dissolució de l'assemblea constituent creada pel mateix Sovnarkom, l'any 1918 es va iniciar una guerra civil a Rússia que enfrontà a l'Exèrcit Blanc, format per exdirigents del tsar Nicolau II (entre d'altres aliats internacionals), i l'Exèrcit Roig, compost per les forces armades del nou govern revolucionari. Finalment, en 1921 els bolxevics van aconseguir la victòria, i el Partit Comunista es va monopolitzar en el poder. -
El tractat de Brest-Litovsk
Lenin decidí desvincular el país de la Gran Guerra firmant la pau definitiva amb les potències centrals (Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, el Sultanat Otomà i Bulgària) el 3 de març de 1918, mitjançant el tractat de Brest-Litovsk. Rússia va quedar desfavorida, ja que es va veure obligada a reconèixer la independència d'Ucraïna, Geòrgia i Finlàndia, a lliurar Polònia, Lituània, Letònia i Estònia a Alemanya i Àustria-Hongria, i a cedir les poblacions de Kars, Ardahan i Batum a Turquia. -
L’assassinat de Nicolau II i la seva família.
La nit del 17 de juliol de 1918, el tsar Nicolau II i els membres de la seva família foren assassinats a Casa Ipatiev, on havien estat empresonats. Allà van ser afusellats, juntament amb alguns serfs i un metge lleial. -
Creació de l'URSS
Al desembre de l’any 1922 es va fundar la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, mitjançant el Tractat de Creació de l’URSS. El nou estat que es va consolidar era de caràcter federal i posseïa un parlament, Soviet Suprem, però estava sota el control absolut del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), fet pel qual l’URSS era un estat totalitari. L’economia de l’URSS es va basar en la NEP (la Nova Política Econòmica) que, creada per Lenin, combinava el liberalisme i socialisme. -
La mort de Lenin.
Vladímir Lenin morí el 21 de gener de 1924 a la ciutat de Gorki Léninskie. Els principals dirigents del partit s'enfrontaren, especialment Trotski i Stalin, per veure qui podria succeir al revolucionari. Finalment, en 1927 Stalin esdevingué el principal dirigent de la Unió Soviètica, després d'haver sigut nomenat Secretari General del PCUS l'any 1922.