-
L'autocràcia tsarista
Al començament del segle XX, a Rússia, el tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d’un Parlament. La majoria de la població era pagesa, sotmesa a unes condicions de vida miserables, tot i que el desenvolupament industrial va propiciar un augment del proletariat. Entre els obrers i obreres es va difondre el marxisme; dividit entre menxevics, que volien establir aliances amb els burgesos, i bolxevics, partidaris de la revolució obrera. -
Revolució de febrer
Després de l’entrada de Rússia a la Primera Guerra Mundial, les derrotes militars, el desproveïment patit a la rereguarda i l'acomiadament de milers d'obrers van crear un gran malestar entre la població. El 23 de febrer, la pagesia, els obrers i obreres i els soldats van protagonitzar un aixecament a Petrograd, que va seguir els dies següents amb manifestacions i vagues. -
Abdicació de Nicolau II
Després de l’èxit de la revolució popular, el tsar Nicolau II, ja sense suport, va abdicar generant una situació de buit de poder. Així, es va formar un govern provisional, presidit pel Príncep Lvov i, més tard, pel socialista moderat Alexander Kerenskij. El Govern es va comprometre a reconèixer les llibertats individuals, però va aprovar la continuació de la guerra i l'ajornament de les grans reformes, fet que va provocar que continuessin els problemes i el malestar entre la població. -
Tesis d'abril
El 3 d’abril, el diari Pravda va publicar un manifest programàtic fet per Lenin, que proclamava posar punt final a la guerra i a l'etapa burgesa de la revolució i aconseguir tot el poder per als soviets (consells o assemblees polítiques formades per obrers i soldats revolucionaris). Amb aquestes directrius, els bolxevics van preparar una insurrecció contra el govern provisional que van dur a terme a l’octubre. -
Jornades de juliol
El juliol de 1917, a Petrograd es van dur a terme protestes armades recolzades pels anarcocomunistes i els bolxevics, que pretenien enderrocar el Govern Provisional Rus i traspassar el poder als soviets. Les protestes, provocades per una barreja de descontentament per l'empitjorament de la situació econòmica, agitació radical i oposició a la represa de les operacions militars entre altres factors, van acabar en fracàs. -
Revolució d'octubre
La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que aspiraven a la formació d’un govern de soviets obrers i pagesos. El 25 d’octubre, els soviets es van revoltar i en deu dies van prendre el poder i van destituir el govern provisional. Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer. -
Period: to
Guerra civil
Entre 1918 i 1921 es va desenvolupar una guerra civil entre el nou govern de Lenin i els sectors tsaristes i burgesos. Una fracció de l’exèrcit tsarista va organitzar l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes. Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski, va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit bolxevic va anar monopolitzant el poder. -
Tractat de Brest-Litovsk
El 3 de març de 1918, Rússia va signar un tractat de pau amb les Potències Centrals, que va suposar la retirada del país de la Primera Guerra Mundial. Encara que el tractat va quedar pràcticament obsolet abans d'acabar l'any, va alleujar els bolxevics que continuaven lluitant en la seva guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. -
Proclamació de l’URSS
El 1922 es va crear l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars. El nou estat estava organitzat de forma federal i amb un parlament (Soviet Suprem), però estava sota el control absolut del PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica) perquè la resta de partits polítics van ser prohibits. Es tractava, per tant, d’un sistema totalitari. -
Mort de Lenin
El 21 de gener de 1924 va morir Lenin en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució. Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial Trotski i Stalin. Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució, mentre que Stalin proposava la “construcció del socialisme en un sol país” i transformar l’URSS en una gran potència. -
Estalinisme
En morir Lenin, Stalin va arribar al poder. Va imposar una dictadura personal coneguda amb el nom d’estalinisme i va exercir una dura repressió, que va afectar el conjunt de la població, inclòs el mateix Partit Comunista, que controlava tots els òrgans de l’Estat.