Russian revolution 2gt3nco

La Revolució Russa

  • Period: to

    El creixement de l'oposició

    Partit deomcràtic constitucionalPartit Social-Revolucionari (esserites)Situació de Russia abans de la RevolucióDes de finals del s.XIX anà creixent l'oposició al tsarisme i les antigues estructures socials a causa de la difusió de les idees liberals gràcies a la industrialització, com l'anarquisnme i el marxisme. Van tenir molta força els moviments populistes anarquistes, amb Bakunin i Kropotkin.A finals del s. XIX es van crear partits liberals i de composició burguesa: Partit Constitucional Democràtic (kadett) i Partit Socialrevolucionari
    Rus (esserita), i el Partit Socialdemòcrata Rus.
  • Period: to

    TSARISME

    El tsarismeEl tsarisme va ser la forma de govern que primer va adoptar el principat de Moscou, i després Rússia (anomenada així des del regnat del Pere I de Rússia). L'Imperi rus era governat autocráticamente pels tsars, i durant la 1 ª meitat del s XIX roman aliè als canvis econòmics i socials de la revolució industrial. És un país de base rural, la majoria serfs. Els tsars concentren tots els poders, decreten les lleis, designen ministres i tenen autoritat religiosa.
  • Partit Socialdemòcrata Rus

    Partit Socialdemòcrata Rus
    El partit com a tal (wikipedia)Les dues fraccions del partitdues fraccions: una majoria denominada bolxevic (del rus Большевик, "membre de la majoria"), entorn de Lenin, que va aconseguir l'aprovació de gran part del programa i una minoria menxevic (del rus Меньшевик, "membre de la minoria ") entorn del fins a aquest moment" iskrista "Yuli Martov.Un punt de debat candent sobre aquest últim es va referir a la necessitat o no d'una "dictadura de proletariat" perquè la revolució socialista pogués triomfar, la qual va quedar consignada en el programa.
  • Un imperi inmens i endarrerit

    Un imperi inmens i endarrerit
    La situació del país abans de la revolucióEl règim polític era una autocràcia; el tsar governava directament l'imperi, no hi havia cap constitució ni cap parlament.
    L'Imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal (mir) i les formes de propietat privada en mans de la noblesa poderosa i d'uns propietaris menys poderosos (kulaks)
    Les condicions de vida eren molt precàries i es tractava d'una agricultura tècnicament endarrerida que amb prou feines alimentava a tota la població.
  • L'Industrialització

    L'Industrialització
    Industrialització russaLa industrialització va comportar l'aparició d'un important nombre d'obrers industrials. N'hi havia molts que eren antics pagesos que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials, com ara San Petesburg, Moscou, Kiev i Odessa, amb l'esperança de trobar feina. La majoria treballava en grans empreses, cobreaven salaris baixos i viven en unes condicions molt precàries. Tot i això, l'Industrialització va comportar que idees d'Occident (liberals) s'extenguessin
  • La revolució de 1905

    La revolució de 1905
    "Ni Dèu ni tsar"La revolució de 1905Pel gener del 1905 va esclatar un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista i les injustícies socials i en demanda de millores bàsiques de les condicions de vida de la població.
    Va ser una revolta, antigovernamental i espontània.
    La revolució va tenir força a Sant Petesburg, la capital de l'Imperi, amb una manifestació davant del Palau d'Hivern, i va ser durament reprimida, cosa que li va guanyar el nom de Diumenge Sagnant. Van participar tots els grups polítics antitsaristes.
  • Intents de reforma

    Intents de reforma
    La DumaManifest d'OctubreConsecuencies de la revolució de 1905Després de la Revolució de 1905, els governs del tsar Nicolau II va empendre algunes poques i no gaire efiquaçes reformes . Una d'elles va ser la convocació d'una Duma, que era una assemblea legislativa en la que participaven els portaveus dels diversos grups polítics. El ministre del tasr Stolipin va proposar una reforma agrària. Tot i aquests intents de calmar al poble mitjançant algunes millores, aquests intents de reforma no van servir quasibé per transformar les estructures políticosocials.
  • Rússia entra en la Primera Guerra Mundial

    Rússia entra en la Primera Guerra Mundial
    I guerra mundialLa entrada de Russia a la guerraL'Imperi autrohongarés, després de l'assasinat de Fransesc Ferran a mans d'un bosni, va exigir amb el recolzament d'Alemanya a Bòsnia investigar el crim al seu territori. Bòsnia, amb el recolzament de l'Imperi rus, es va negar, i va ser llavors quan Austria-Hongria li va declarar la guerra a Sèrbia.
    En funció de las aliançes militars, l'1 d'agost, Alemania li declarà la guerra a Rússia,A causa de la aliança militar franco-rusa de 1894,França li declarà la guerra a Alemania el mateix dia.
  • Period: to

    Govern Provisional

    Govern ProvisionalSoviet PretrogradDumaGovern Provisional RusDues institucions rivals, la Duma i el Soviet de Petrograd, van competir pel poder. Com compromís, es va formar un govern provisional de coalició (compost majoritàriament per membres del Partit Democràtic Constitucional) entre els partits liberals burgesos i els moderats socialistes que havia de dirigir el país fins les eleccions de l'assemblea constituent.
  • Revolució de Febrer

    Revolució de Febrer
    La revolució de 1917La revolució de febrerLa Revolució de febrer de 1917, Va provocar l'abdicació del tsar Nicolau II. Aquesta revolució va néixer com una reacció a la política realitzada pel tsar, en particular la participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial, a la qual s'oposava una aliança principalment liberal formada per reformistes polítics que volien establir una assemblea constituent escollida democràticament. Va culminar en una vaga general i en l'amotinament de la guarnició militar de la capital.
  • Period: to

    La dualitat de poders

    Rev. Dualitat de podersLa dualitat de podersLenin havia estat defensant que la revolució havia de superar la fase liberaloburgesa; una crida a favor de la sortida inmediata de la guerra, i la retirada del suport dels soviets al govern provisional i a la presa del poder mediant la insurrecció. El protagonisme dels soviets en l'aturada del cop d'Estat que van fer els militars tsaristes va augmentar la seva popularitat en les masses i en els soviets.
  • Abdicació del tsar

    Abdicació del tsar
    Nicolau IIA causa de la pressió dels partits i de l'excèrcit, el tsar Nicolau II, de la dinastia Romanov, va abdicar. El poder va caure llavors en mans de la Duma i els soviets, destacant sobretot el Petrograd. A partir d'allà, es va formar un Govern Provisional.
  • Princep Livov i el govern provisional

    Princep Livov i el govern provisional
    Partit Democrata ConstitucionalPrincep LvovVa ser el primer en presidir el govern provisional, membre del Partit Demòcrata Constitucional. El nou govern va prometre reformes tant polítiques: llibertat de runió, de prems, d'opinió....com socials: drets sindicals, jornada laboral de 8 hores... i també es va comprometre a convocar una Assamblea Constituent per decidir el destí polític de Rússia.
    Alhora, pretendia mantenir Rússia en la guerra mundial i ser fidel a les aliances militars.
  • El retorn de Lenin i les tesis d'abril

    El retorn de Lenin i les tesis d'abril
    El retorn de LeninLeninTesis d'abrilLenin arriba a Petrogrado la nit del 3 d'abril de 1917: el dia següent presenta, gairebé sense coneixement de la situació concreta al territori rus i pel seu compte i risc, les seves cèlebres Tesis d'abril: "Tot el poder als soviets!"
  • Aleksandr Kerenski

    Aleksandr Kerenski
    Ofensiva KerenskiPSDKerenski bioDavant l'empitjorament de la situació, Livov va ser substituit per un socialista moderat partidari d'accelerar les reformes, però no de sortir de la guerra. El nou govern va prometre celebrar eleccions al novembre per formar una assamblea constituent, però es va enfrontar amb el soviet de Petrograd i va començar la persecució dels bolxevics.
  • Revolució d'Octube (bolxevic)

    Revolució d'Octube (bolxevic)
    Rev. d'Octubre (wikipedia)Revolució d'OctubreA l'estiu de 1917 Lenin s'havia hagut de tornar a exiliar i el partit bolxevic havia estat prohibit per una insurrecció popular que hi va haver el mes de juny a Petrograd i que va fracassar. La revolució va coincidir amb el Segon Congrés dels Soviets a Petrograd. Juntament amb alguns menxevics i esserites, i amb el suport de la Guàrdia Roja, a la matinada van asaltar el Palau d'Hivern , seu del govern provisional. El triomf a Petrograd va ser decisiu i la revolució es va extendre ràpidament.
  • Partit Bolxevic al poder

    Partit Bolxevic al poder
    BolxevicsDirecció del partit: Politbureau; el secretari general era el màxim líder del partit, i el màxim líder del país. La direcció establerta va ser: el poder executiu estava en mans del president i del Consell de comissaris del poble, i el poder legislatiu, en el Consell dels Soviets (Soviet Suprem). Mesures adoptades: la col·lectivització de les terres, la nacionalització de la Banca i el tractat de Brest-Litovsk, aixi com l'anunciament de la voluntat de converitir el país en una República Federal
  • Period: to

    Guerra Civil Russa

    Excèrcit BlancExcèrcit RoigGuerra Civil RusaLa Guerra Civil Russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 al territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i la seva Exèrcit Roig( liderat per Trotski), al poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'antic exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en l'anomenat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. Els bolxevics van acabar guanyant.
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    El tractat de Brest-LitovskTractat de pau firmat per l'Imperi Alemany, Bulgària, l'Imperi Austrohúngaro, l'Imperi otomà i la Rússia soviètica. En el tractat, Rússia renunciava a Finlàndia, Polònia, Estònia, Livonia, Curlandia, Lituània, Ucraïna i Bessaràbia, que a partir de llavors van quedar sota el domini i l'explotació econòmica dels Imperis Centrals. Aquest decret mostrà la determinació del govern d'establir la pau amb Alemanya.
  • Execució del tsar

    Execució del tsar
    El final dels RomanovDesde l'abdicació a l'execucióA causa de les tensions, es va produir l'execució dels tsar Nicolau II, que ja havia renunciat a la corona i en aquell moment vivia amb la seva familia a Ekaterinmburg, a mans dels bolxevics. Va ser el súbit fi de la dinastia Romanov.
  • El comunisme de guerra

    El comunisme de guerra
    de la rev. russa i el comunisme de guerraComunisme de guerra: el sistemaMesura que va prendre l'Excèrcit Roig per intentar assegurar una victòria, cosa que implicava l'abstiment millor posible pels soldats. Això va comportar que tots els sectors productius, majoritàriament l'agricultura i la indústria, que estaven sota el control del bolxevics, un gran percentatge de la seva producció anava destinada a garantir que l'excèrcit estigués ben avastit, cosa que va fer sortir a la població perjudicada.
  • III Internacional Comunista o Komintern

    III Internacional Comunista o Komintern
    KominternInternacional Comunista III Internacional Comunista: EstatutsLenin i Trotski pensaven que havien d'extendre la revolució més enllà de la URSS. Va ser una organització comunista internacional,que agrupava els partits comunistes de diferents països, i tenia com a objectiu lluitar per la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la dictadura del proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les clases socials.
  • Revolta de Kronstadt

    Revolta de Kronstadt
    bolxevisme vs contrarevolucióLa rebelió de KronstadtHistòria del partitPartit Comunista de la Unió SovièticaFastiguejats pel monopoli del poder adquirit pels bolxevics, així com per la violència i la repressió desplegades al camp o contra els obrers vaguistes, els marins de Kronstadt es van rebel · lar i van exigir la tornada al poder dels soviets, eleccions lliures, llibertat del mercat nacional i la fi de la policia política. En la pràctica la insurrecció va consistir en la dissolució del soviet de Kronstadt i el nomenament d'un "comitè revolucionari provisional"
  • Period: to

    NEP (Nova Política Econòmica)

    La Nova Política Econòmica de la URSSLa NEPNova Política EconòmicaA causa de la guerra civil i del comunisme de guerra, l'economia soviètica es va esfondrar, que va causar l'allunyaciño de la població respecte al govern i la revolució. En el X congrés, Lenin va proposar una reforma de l'economia que permetia millorar les condicions de vida de la població, i aixi debilitar els sectors contrarrevolucionaris i incrementar la producció. Algunes mesures van ser: la recuperació de la propietat privada i el restabliment de la lògica de mercat.
  • Partit Comunista de la Unió Soviètica

    Partit Comunista de la Unió Soviètica
    Renombrament del Partit que va expressar la seva intenció, ja anteriorment anunciada, de convertir el país de una República Federal.
  • Naixement de la URSS

    Naixement de la URSS
    La consolidació del poder bolxevic en el naixement de la URSSNaixement de la URSSEls bolxevics van transformar el vell imperi dels tsars en una República Federal i van crear la URSS; la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, una entitat que comprenia repúbliques soviètiques i repúbliques autònomes. L'URSS va prendre la forma definitava a la constitució dek 1924, que defenia les competències de la unió i les de les repúbliques fererades,
  • Mort de Lenin

    Mort de Lenin
    Lenin, Trotsky i StalinLeon TrotskyStalinLa mort de Lenin i la batalla per la sucessióLa ciutat de Petrograd va ser reubautitzada per Leningrad en el seu honor. Va deixar un testament on adverteix del perill que les disputes entre els dirigents ja citats conduïssin a una escissió. També demanava un major respecte cap a les nacions no russes federades en la URSS, afirmant que no fer això podria conduir a una actitud imperialista i, per tant, incoherent. Es va obrir un debat sucessori dins el PCUS, amb els dos candidats finals de Trotski i Stalin (que acabaria guanyant)