-
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA ROMANA
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
LA REPÚBLICA ROMANA
-
Period: 343 BCE to 290 BCE
GUERRES SAMNITES
República Romana vs Samnites (pobles itàlics). Victòria romana.
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerras_samnitas -
272 BCE
DERROTA DE TÀRENT
República Romana vs Magna Grècia. Victòria Romana -
Period: 264 BCE to 241 BCE
1ra GUERRA PÚNICA
República Romana vs Imperi cartaginés. Victòria Romana i conquesta de Sicília.
https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_p%C3%BAnica -
218 BCE
SETGE DE SAGUNT
Hanníbal saqueja Sagunt, ciutat aliada de Roma. Detonant de la 2na Guerra Púnica. -
Period: 218 BCE to 202 BCE
2na GUERRA PÚNICA
República Romana vs Imperi cartaginés i el general Hanníbal. Victòria Romana. Conquesta d'Hispània pels Romans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_P%C3%BAnica -
216 BCE
HANNÍBAL BARCA
General i comandant dels carataginesos durant la Segona Guerra Púnica. -
216 BCE
BATALLA DE CANNES
República Romana vs Imperi cartaginés comandat per Hanníbal. Victòria d'Hanníbal amb una de les millors estratègies militars de la història.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Cannes -
202 BCE
BATALLA DE ZAMA
República Romana (Escipió) vs Imperi cartaginés (Hanníbal). Victòria romana i fi de la 2na Guerra Púnica
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Zama -
Period: 149 BCE to 146 BCE
3ra GUERRA PÚNICA
República Romana vs Imperi cartaginés. Victòria Romana. Destrucció de Cartago.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_Guerra_P%C3%BAnica -
133 BCE
LA LEX AGRARIA DE TIBERI SEMPRONI GRAC
El germà Grac gran elegit Tribú de la plebs va presentar una llei agrària la qual prenia una part de les terres dels que ocupaven els nobles i les distribuia entre els pobres. Va ser assassinat pels nobles el mateix any. -
Period: 133 BCE to 121 BCE
ELS GERMANS GRAC
Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, dos germans que davant les desigualtats entre classes que hi havia en la societat romana van lesgislar a favor del poble. Van ser Tribuns de la plebs. -
121 BCE
GAI SEMPRONI GRAC, LLEIS I MORT
El 123 a.c i el 122 a.c el germà petit Grac va ser elegit Tribú de la Plebs i va tirar endavant la lex agrària dels seu germà i la lex frumentaria, la qual repartia el blat entre els més pobres. El Senat se li va posar en contra i no va poder tirar endavant les lleis. Perseguit pel Senat, el 121 a.c es va suïcidar -
107 BCE
GAI MARI, PRIMER CONSOLAT
Gai Mari va ser set vegades cònsol de Roma. Durant el primer consolat va fer reformes a l'exèrcit. Va donar-hi accés als plebeus i va fer que els soldats cobressin un salari. El va professionalitzar. -
Period: 105 BCE to 102 BCE
CAMPANYA DE MARI A AQUAE SIXTAE
Gai Mari ja havia mostrat ser un bon general a la Guerra de Jugurta. Entre 105 a.c i 102 a.c va comandar una campanya contra les tribus germànqiues dels Cimbres i els Teutons, les quals amenaçaven perillosament Roma. Mari va vèncer. -
Period: 91 BCE to 87 BCE
GUERRES SOCIALS
L'any 92 a.c el tribú de la plebs Livi Drus va plantejar concedir la ciutadania romana al tots els habitants d'Itàlia. els partits romans van anar contra ell i el van assassinar. Això va desencadenar una revolta per part dels pobles itàlics aliats a Roma (socii) que volien rebre els drets i la ciutadania Romana. Van vèncer els romans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_social -
Period: 88 BCE to 63 BCE
GUERRES MITRIDÀTQIUES
Enfrontaments entre la República romana vs El rei Mitrídates VI del Pont. Victòria romana.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_Mitrid%C3%A0tiques -
Period: 88 BCE to 81 BCE
1ra GUERRA CIVIL ROMANA (MARI VS SUL·LA)
Va enfrontar les dues faccions de Roma, els optimates, encapçalats per Sul·la, i els populares, encapçalats per Gai Mari. Van vèncer els optimates, Mari va morir i Sul·la va arribar al poder absolut.
https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_de_la_Rep%C3%BAblica_romana -
Period: 82 BCE to 80 BCE
DICTADURA DE SUL·LA
Gràcies als seus èxits militars, Sul·la va acumular molt poder i es va nomenar dictador, quelcom poc habitual a la República. Va prendre una sèrie de mesures per beneficiar als omptimates, va suprimir els privilegis del l'ordre eqüestre i va reprimir la facció popular i el poble. -
Period: 73 BCE to 71 BCE
REVOLTA SERVIL D'ESPÀRTAC
L'esclau i gladiador Espàrtac es va escapar de l'escola de Gladiadors de Càpua i va reunir milers d'esclaus que es van enfrontar contra Roma. Els Romans van haver de reunir totes les seves forces per aturar la rebel·lió, però finalment van vèncer. El cos d'Espàrtac no es va trobar mai.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_Guerra_Servil -
63 BCE
LA CONJURACIÓ DE CATILINA
El senador Catilina va perdre les eleccions consulars del 63 a.c i va intentar fer un cop d'estat contra Roma. No va aconseguir el poder. Va fugir de Roma el mateix any i poc després va morir. -
63 BCE
CICERÓ I LES CATILINÀRIES
Ciceró, polític i filòsof romà, va ser cònsol durant la conjuració de Catilina. Com a cònsol electe, va pronunicar uns discursos contra Catilina, els quals són coneguts com les Catilinàries. Amb aquests discursos Ciceró va forçar la fugida de Catilina i va aturar el cop d'estat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catilin%C3%A0ries -
Period: 60 BCE to 53 BCE
EL 1r TRIUMVIRAT
Aliança política entre els magistrats Gneu Pompeu, Juli Cèsar i Marc Licini Cras. Durant aquest temps van controlar el poder de Roma.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primer_Triumvirat -
59 BCE
CONSOLAT DE CÈSAR I LA LEX AGRÀRIA
Juli Cèsar va ser eligit cònsol l'any 59 a.c i va tirar endavant la llei que tants populares havien intentat aprovar, la lex agrària. -
Period: 58 BCE to 51 BCE
LA GUERRA DE LES GÀL·LIES
Gai Juli Cèsar va comandar una campanya a la Gàl·lia, la qual els romans encara no havien aconseguit conquerir. Juli Cèsar va vèncer.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_les_G%C3%A0l%C2%B7lies -
53 BCE
MORT DE CRAS
La mort de Marc Licini Cras en combat va desencadenar la caiguda del 1r Triumvirat i la 2na Guerra Civil Romana. -
49 BCE
PAS DEL RUBICÓ
Després de la mort de Cras, Pompeu es vol fer amb tot el poder i Juli Cèsar marxa contra ell. El pas del riu Rubicó simbolitzava la declaració d'un cop d'estat per als romans. -
49 BCE
BATALLA D'ILERDA
Bàndol de Cèsar vs bàndol de Pompeu. Lluiten a l'actual Lleida. Victòria del bàndol de Cèsar. -
Period: 49 BCE to 45 BCE
2na GUERRA CIVIL ROMANA
Juli Cèsar vs Pompeu. Victòria de Cèsar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Civil_romana -
48 BCE
BATALLA DE FARSÀLIA
Batalla entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu a Farsàlia, Grècia. És uan de les més decisives de la 2na Guerra Civil romana. Victòria de Cèsar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Fars%C3%A0lia -
45 BCE
VICTÒRIA I DICTADURA DE JULI CÈSAR
Cèsar venç Pompeu i es fa amb tot el poder. Es nomena dicador vitalici i legisla a favor del poble. -
44 BCE
ASSASSINAT DE JULI CÈSAR
El Senat, espantats davant de l'acumulació de poder per part de Cèsar, el maten a punyalades quan ell arriba al Senat. -
Period: 43 BCE to 33 BCE
2n TRUMVIRAT
Aliança política entre Gai Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segon_Triumvirat -
31 BCE
BATALLA D'ÀCCIUM
Enfrontament decisiu entre Marc Antoni i Cleòpatra i Gai Octavi. Victòria d'Octavi.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_d%27%C3%80ccium -
30 BCE
MORT DE CLEÒPATRA
Última reina d'Egipte. El seu suïcidi suposa la fi de l'època hel·lenística d'Egipte i del conflicte entre Marc Antoni i Octavi -
27 BCE
OCTAVI AUGUST ESDEVÉ 1r EMPERADOR DE ROMA
Gràcies a les seves victòries militar i el seu moderat ascens al poder absolut, Octavi August esdevé 1r emperador de Roma i posa fi a la República i inicia l'Imperi romà. -
Period: 27 BCE to 476
L'IMPERI ROMÀ