-
1232
Ramon Llull
Filòsof i escriptor català. Ramon Llull va estar des de molt jove relacionat amb els ambients cortesans. Durant la seva joventut va ser senescal de l'hereu de el regne, l'infant Jaume, i fins a complir la trentena va portar una vida dissoluta i exempta de preocupacions.La modernització lul·liana és molt semblant a la d'Alfons X el Savi amb el castellà.
OBRES importants:
-LLibre de les bàsties
-Llibre de amic e amat
-Llibre de les meravelles -
1232
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova o Arnaldus Villanovanus va ser un metge espanyol, nascut a València el 1232 i que va morir a Gènova en 1316. Va estudiar Medicina des de 1260 a Montpeller. Va ser metge de la casa reial de Barcelona i de la família del rei de València, Jaume II d'Aragó. Per la seva prestigi professional i per gratitud als seus serveis va gaudir de l'favor de reis i Papes, els qui els van tenir no només com a metge sinó com a home de confiança i conseller. -
1276
Les quatre grans cròniques
1-Llibre dels feyts, Jaume I
2-Crónica de Bernat Desclot
3-Crònica de Ramon Muntaner
4-Crònica de Pere el Cerimoniós -
1276
Llibre dels feyts, Jume I
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans cròniques. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. -
1288
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins al de Pere el Gran -
1325
Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). -
1330
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis va ser un frare franciscà i escriptor en llengua catalana. Va començar a estudiar a les escoles franciscanes i va obtenir el títol de Teologia a la Universitat de Tolosa. Va viatjar per Europa per completar la seva formació acadèmica. De tornada a Catalunya, es va dedicar a l'ensenyament, a la prèdica i a efectuar gestions polítiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de València (on va escriure la major part de la seva obra) -
1336
Famílies Corella, March i Martorell
Pere March (1336-1416)
Ausiàs March /1400-1459)
Isabel Martorell
Joanot Martorell (1413-1468) -
1346
Bernat Metge
Escriptor català. Acusat en diverses ocasions de malversació, després de la sobtada mort de Joan I i l'accés a el poder de la reina Maria de Luna, esposa de Martí I l'Humà, va ser empresonat juntament amb altres membres de Consell Reial i acusat de la mort de Joan I . Aquesta acusació el va portar a escriure lo somni (el somni), considerada la seva peça mestra i amb la qual es va guanyar el favor de Martí i l'Humà i la llibertat. -
1352
Antoni Canals
Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor. Nasqué al Regne de València de llavors i destacà pels seus sermons (dels quals no se'n conserva cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català. -
1378
Família dels Borja
Alfons de Borja (1378-1458)
Joan Borja (1476-1497)
Càsera Borja (1475-1507)
Lucrècia Borja (1480-1519)
Roderic de Borja (1431-1503)
Sant Francesc de Borja (1510-1572)
Cardenal Francesc de Borja (1441-1511) -
1380
Família dels Trastàmara
Ferran d'Antequera (1380-1416)
Enrique de Villena (1384-1434)
Isabel de Villena (1430-?)
Ferran el Cat'olic (1452-1516) -
1387
Crònica de Pere el cerimonós
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s'hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps i no s'ha de confondre amb les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona de Pere el Cerimoniós. -
1398
Lo Somni
L'obra és la transcripció de l'suposat diàleg que van sostenir Bernat Metge i aquests personatges. La presència del rei dóna lloc a una primera discussió sobre l'ànima humana i el seu destí un cop separada de el cos, en la qual Bernat Metge fa seva una actitud escèptica i materialista ("ço que veig crec, i de l'pus no cur"), qualificada pel rei de epicúria, mentre aquest adopta una posició estrictament ortodoxa, que prevaldrà a la fi de l'obra. -
1412
El Segle d'Or
Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la catalana prosa ) -
1579
La Decadència (s. XVI-XIX)
Vicente Antonio (1579-1623) García de l'Horta va ser un poeta i dramaturg espanyol. La publicació de la seva col·lecció de peces de teatre de el Segle d'Or Theatro Hespañol (sic) (1785-1786) li va suposar severes crítiques per part dels que van entendre exclusions tan arbitràries com la de Lope de Vega, el seu creador, i van afectar al seu raciocini. -
La Renaixença (3)
Marià Aguillò (1825-1897)
Anguel Guimerà
Narcís Oller
Jacint Verdaguer
Eugeni d'Ors -
La Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). -
La Renaixença (2)
Carles Aribau. 1833 poema La Pàtria
Rubió i Ors 1818
Valentí Almirall. Lo Catalanisme
Teodor Llorente. Lo Rat Penat, Els Jocs Florals...
