La Historia clinica a l'edat moderna

  • 1632 BCE

    Jonh loke (1632-1704)

    Jonh loke (1632-1704)
    Va obtenir un títol de medicina a 1674, perquè va estudiar profundament la medicina a Oxford i va treballar amb diversos científics i pensadors notables .En 1667 es va traslladar a casa de Anthony Ashley Cooper, primer comte de Shaftesbury per servir com el seu metge personal.
    Va reprendre els seus estudis de medicina sota la tutela de Thomas Sydenham que va tenir un efecte important en el pensament filosòfic natural de Locke un efecte que es faria evident en l'Assaig sobre l'enteniment humà.
  • 1452

    Leonardo da vinci (1452-1519)

    Leonardo da vinci (1452-1519)
    Les seves observacions anatòmiques van ser trencadores en el seu temps.Va deixar constància, en l'anomenat Manuscrit G, que el cor és un múscul i que no té dues cavitats, sinó quatre.Va ser el primer a comprendre que el moviment actiu del cor no és la seva expansió, sinó la seva contracció durant la sístole.Leonardo també va descriure correctament el funcionament de les vàlvules cardíaques, i va realitzar uns precisos dibuixos de la vàlvula que obre i tanca l'artèria aorta.
  • Sydenham 1624-1689

    Sydenham 1624-1689
    Anomenat el Hipòcrates anglès,descriu les malalties de manera “tan gràfica i natural com sigui possible”
    Redacta meticulosament les històries individuals dels seus pacients.
    Signes i Símptomes: Els anomena amb precisió.
  • Boerhaave (1668-1738)

    Boerhaave (1668-1738)
    L’examen del malalt ha de constar de tres temps:
    La inspecció: permet conèixer el sexe del pacient, l’estat de la vida del pacient, i més a més: els hàbits, costums, posició social.
    L'anamnesi: esbrinar lo relatiu als antecedents, l’inici del procés, el seu curs fins el moment en el que el pacient acudeix al metge.
    L’exploració: estat funcional de les diferents parts de l’organisme del pacient.