-
LA INVASIÓ NAPOLEÒNICA
El Motí d'Aranjuez del 1808 va ser provocat per la presència de tropes franceses a Espanya i les intrigues de Ferran, fill gran de Carles IV, contra el seu pare. Va resultar en la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en favor del seu fill Ferran VII. -
LA CRISI DE LA MONARQUIA DE CARLES IV
Després de l'arribada de Carles IV al tron ( 1788-1808), Espanya es va unir a la coalició contra França durant la Revolució Francesa. Però després d'una derrota militar, Manuel Godoy, primer ministre, es va aliar amb Napoleó contra Anglaterra, permetent que les tropes franceses atravessessin Espanya per envair Portugal. -
LA GUERRA DEL FRANCÈS
El 2 de maig de 1808, l'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra. -
ABDICACIONS DE BAIONA
Napoleó va aprofitar les discrepàncies entre Carles IV i Ferran VII per reunir-los a Baiona, França. Amb pressions, va aconseguir que tots dos abdicassin en favor del seu germà Josep Bonaparte. Aquest esdeveniment és conegut com les Abdicacions de Baiona. -
REFORMES DE JOSEP I
Josep I (1810-1813) va implementar reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, coneguts com afrancesats. Aquestes reformes inclouen l'atorgament d'una carta constitucional (Estatut de Baiona), la promulgació de mesures per abolir l'Antic Règim i la creació de diversos codis legals, com el penal i el civil. -
RESISTÈNCIA POPULAR
Durant la resistència popular del 1808, es van formar guerrilles per lluitar contra els francesos. A Catalunya, grups de voluntaris com els miquelets i sometents van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral·lelament, l'exèrcit espanyol va assolir una victòria a Bailèn. -
GUERRA I REVOLUCIÓ LIBERAL
La guerra i la revolució liberal a Espanya durant el segle XIX van enfrontar les forces conservadores absolutistes amb les liberals, que buscaven un règim constitucional i més drets. Aquests conflictes van donar lloc a episodis com el Trienni Liberal i la restauració de l'absolutisme durant la Dècada Ominosa. Paral·lelament, es van produir moviments d'independència a Amèrica, debilitant el poder de l'Estat espanyol. -
OFENSIVA FRANCESA
Durant l'Ofensiva Francesa (1808-1812), Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats, com Girona, Tarragona i Saragossa, van resistir el setge durant uns mesos. Una vegada controlat el territori el 1812, Napoleó va desplaçar una part de les seves tropes per envair Rússia. -
LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ
Després de les abdicacions de Baiona, es van formar juntes locals per rebutjar la invasió francesa i establir un govern legítim. Aquestes juntes van convocar les Corts a Cadis, on es va aprovar la Constitució el 1812, que introduïa principis liberals com la sobirania nacional i el sufragi universal masculí. Tot i això, les dificultats de la guerra van impedir la plena implementació de les reformes liberals. -
TRACTAT DE VALENÇAY
Mitjançant el tractat de Valençay (1813), Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i retirar les tropes franceses d'Espanya, alliberant els reis a Baiona. -
VICTÒRIES ANGLOESPANYOLES
Durant les Victòries Angioespanyoles (1812-1814), l'exèrcit britànic, sota el comandament del mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles. A la batalla d'Arapiles el 1812, van derrotar els francesos. -
FERRAN VII: RETORN A L'ABSOLUTISME
Ferran Vll, aclamat com el Desitijat, va tornar a Esparya el1814.El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, perd la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Frances va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
EL SEXENNI ABSOLUTISTA
Després de recuperar el tron, el rei va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar les reformes liberals de les Corts, tornant el país a l'antiga situació. La seva acció va ser seguida per una repressió als liberals, que havien esperat un monarca constitucional. Els intents dels liberals per forçar el rei a acceptar la Constitució amb pronunciaments com els de Espoz y Mina, Porlier i Torrijos van fracassar, resultant en exilis i execucions. -
LA INDEPENDÈNCIA DE L'AMÈRICA HISPANA
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les colònies a Amèrica, liderat per la burgesia criolla i militars liberals com Simón Bolívar, Antonio José de Sucre i José San Martín. La pèrdua de les colònies va representar un cop dur per a Espanya, ja que va perdre el seu prestigi com a potència colonial i va quedar privada dels mercats americans i dels ingressos per a la Hisenda. -
EL TRIENNI LIBERAL
El pronunciament del coronel Rafael del Riego el 1823 va obligar el rei a acceptar la Constitució del 1812. Es va formar la Milícia Nacional per protegir-la de l'oposició absolutista. Tot i això, la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís per restaurar l'absolutisme, posant fi al període liberal. -
LA DÈCADA OMINOSA
Durante la última década de su reinado, Fernando VII revocó las reformas liberales y restauró el absolutismo. La economía quedó en bancarrota debido a la guerra y la independencia de las colonias americanas. El nacimiento de Isabel en 1830 generó un conflicto dinástico al abolir la ley sálica para nombrarla heredera, desafiando a los absolutistas que preferían a Carlos, hermano del rey. -
ELS CARLINS,DEFENSORS DE L'ANTIC RÈGIM
L'Estat liberal es va establir a Espanya durant la guerra carlista (1833-1839), amb un impacte significatiu a Catalunya, on es debatia entre el manteniment de l'absolutisme i la implantació d'una monarquia liberal. -
EL SUPORT DELS ISABELINS
Després de la mort de Ferran VII el 1833, Isabel, de tres anys, va disputar el tron amb Carles Maria Isidre. Els absolutistes es van revoltar contra Maria Cristina, mare d'Isabel. Maria Cristina va buscar suport liberal per mantenir Isabel al tron i va formar un govern que promovia reformes cap a una monarquia constitucional. -
LES BASES SOCIALS DEL CARLISME
El carlisme, que representava els descontents, va reunir diversos sectors socials contraris al liberalisme. La noblesa rural i el clergat temien perdre propietats i influència. Els pagesos, especialment al País Basc, Navarra i zones rurals, defensaven tradicions i furs antics. -
ELS IDEALS DEL CARLISME: "DÉU, PATRIA, REI I FURS"
El carlisme defensava "Déu, pàtria, rei i furs", advocant per l'autoritat divina del rei, el paper actiu de l'Església i el manteniment dels furs de l'Aragó i Navarra. Aquest suport foral va ser fort al País Basc, Navarra i Catalunya, buscant el restabliment dels furs, institucions tradicionals i un sistema fiscal propi, així com l'exempció del reclutament militar obligatori. -
LA REGÈNCIA DEL GENERAL ESPARTERO
L'any 1837, els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar instaurar un govern conservador. L'oposició a aquesta política va provocar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament del progressista Baldomero Espartero com a regent. El tarannà autoritari d'Espartero i les polítiques que desavantatjaven la indústria catalana van generar una forta oposició, i es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II, proclamant-la reina. -
LA PRIMERA GUERRA CARLINA
La Primera Guerra Carlina (1833-1839) es va iniciar al País Basc i a Catalunya, on els carlins van tenir control en diverses zones, com l'Alt Urgell, la Garrotxa, el Solsonès i el Berguedà. El 1839, van ser derrotats pels liberals del general Espartero, i la pau es va pactar al Conveni de Bergara. -
LES GUERRES CARLINES
Durant el segle XIX, hi va haver dues guerres carlines a tot Espanya i una exclusivament a Catalunya. -
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
Durant la regència de Maria Cristina, es va buscar el suport dels liberals moderats, però a causa d'aixecaments militars i revoltes populars, va cedir el poder als liberals progressistes. Liderats per Juan Álvarez Mendizabal, van iniciar reformes liberals com l'abolició de l'Antic Règim, reforma fiscal i desamortització de béns eclesiàstics. Una nova Constitució progressista del 1837 va establir la sobirania nacional, amb sufragi censatari i divisió de poders. -
ISABEL II I LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
Durant la minoria d'edat d'isabel I1 (1833-1843) va comencar la
construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar
durant la Decada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. -
LA GUERRA DELS MATINERS O SEGONA GUERRA CARLINA
La Guerra dels Matiners, Segona Guerra Carlina (1846-1848), va ser impulsada per nous alçaments carlins a Catalunya, originats per la crisi econòmica i el suport al nou pretenent carli, el comte de Montemolín, fill de Carles Maria Isidre. -
LA DÈCADA MODERADA
La arribada d'Isabel al tron va suposar el domini dels moderats, liderats pel general Narváez. Les noves Corts van instaurar una Constitució moderada el 1845, limitant el vot i les llibertats, compartint la sobirania entre les Corts i la Corona. Es va centralitzar l'administració i els impostos, excepte al País Basc i Navarra. El Concordat amb la Santa Seu (1851) va protegir el culte i el clero, i es va crear la Guàrdia Civil (1844).. -
EL BIENNI PROGRESSISTA
El 1854, el general O'Donnell lidera una revolta popular contra els moderats amb el pronunciament de Vicálvaro. Isabel II cedeix el poder als progressistes, que tornen a confiar en Espartero. Es redacta una nova Constitució (1855) sense aprovar-se. Es promulguen tres lleis econòmiques: una nova desamortització, una llei de ferrocarrils i una de mines però amb participació estrangera. -
EL CACIQUISME I EL FLSEJAMENT ELECTORAL
El caciquisme era un sistema de coerció social en zones rurals, utilitzat per assegurar l'elecció del candidat governamental. Els cacics, ja fossin conservadors o liberals, manipulaven les eleccions amb trampes com la falsificació d'actes, la compra de vots o l'amenaça als electors. Això garantia l'alternança en el poder dels partits dominants. -
LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA
Una nova crisi política va donar el poder a O'Donnell, liderant la Unió Liberal. Fins al 1856, els unionistes i moderats es van alternar en el poder, mentre els progressistes van ser marginats. El govern va ser autoritari, sense les Corts, i es va impulsar una política colonialista. L'oposició va créixer, amb els demòcrates i republicans. La crisi econòmica del 1866 va precipitar la caiguda del règim isabelí i un nou pronunciament militar. -
LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL
La Revolució del 1868 va destituir Isabel II i establir un govern provisional. Es van convocar Corts per redactar una nova Constitució, aprovada el 1869, que establia una monarquia constitucional amb sufragi universal masculí i separació de l'Església i l'Estat. Es va buscar un nou rei. -
LA MONARQUIA D'AMADEU I
Amadeu de Savoia, un representant de la monarquia liberal, va ser triat com a nou rei després de la Revolució del 1868. Tot i tenir suport dels progressistes, unionistes i demòcrates, va enfrontar-se a l'oposició dels moderats i part de l'Església. Va haver de lluitar contra els carlins i els republicans, i afrontar la insurrecció a Cuba. Davant els problemes, va renunciar al tron i va deixar el país. -
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
El setembre del 1868 la crisi de la monarquia isabelina va
conduir a la "Gloriosa Revolució", una insurrecció per enderrocar Isabel ll i democratitzar el sistema politic. els governs sorgits de la revolució no van
aconseguir donar estabilitat al nou sistema democratic i durant el Sexenni es van proposar diferents fórmules politiques, que van haver de fer front a nombrosos problemes. -
LA PRIMERA REPÚBLICA
Les Corts van proclamar la República el 1873, tot i que la majoria era monàrquica. Va ser ben rebuda pels sectors urbans. El govern republicà va intentar reformes, però va enfrontar-se a divisions internes, insurreccions i oposició monàrquica. El 1874, un cop d'Estat va dissoldre les Corts, establint una república conservadora sota Serrano. -
LA TERCERA GUERRA CARLINA
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va començar durant el Sexenni Revolucionari, quan es va obrir una nova vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Els carlins catalans van obtenir algunes victòries i van ocupar ciutats com Berga, Manresa, Vic i Olot. Tot i això, l'exèrcit liberal va derrotar el carlisme a Catalunya el 1875, encara que la guerra va continuar un any més al País Basc i Navarra. -
BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC
Els partits dinàstics, Conservador i Liberal, dominaven la política espanyola amb l'alternança en el poder a través del torn pacífic. Ambdós defensaven la monarquia i la Constitució, però diferien en qüestions religioses i socials. Els partits marginats, com carlins, demòcrates, republicans i socialistes, tenien poc poder. Després de la mort del rei el 1885, el Pacte d'El Pardo va consolidar aquest sistema, i els liberals van instituir el sufragi universal masculí el 189 -
SISTEMA CANOVISTA
Cánovas del Castillo, un conservador, liderà la restauració monàrquica amb l'objectiu d'establir una monarquia constitucional estable. Amb la fi de la guerra carlina el 1876 i la Pau de Zanjón el 1878, aconsegui- ren pacificar Espanya. La Constitució de 1876 establí una monarquia amb sobirania compartida, un text moderat que evitava pronunciaments militars i subordinava l'exèrcit al poder civil. -
EL SORGIMENT DELS NACIONALISMES
Els moviments nacionalistes van sorgir com a resposta a l'Estatal centralitzador. A Catalunya, partits defensors de l'autonomia o federalisme van néixer de la reivindicació de la llengua i identitat catalanes. Al País Basc, l'abolició dels furs va donar origen al Partit Nacionalista Basc (1894). A Galícia, el moviment cultural i literari del Rexurdimento va reflectir una identitat pròpia, tot i ser menys políticament actiu. -
LA CRISIS DEL 1898
L'insurrecció a Cuba el 1895 va reflectir la incapacitat d'Espanya per reformar l'illa i va obtenir suport dels Estats Units, interessats en el comerç. Després de la ràpida derrota espanyola durant la Guerra hispano-estadounidenca del 1898 i el Tractat de París, va sorgir un clima de frustració a Espanya, alimentant moviments regeneracionistes per acabar amb el caciquisme i la corrupció. -
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
El desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XIl com a rei, i comencava la restauració de la monarquia borbonica.