Estandarte real de 1580 1668.svg

La Casa d'Austria

  • Period: 1512 to 1556

    Carles I

  • 1520

    Revolta dels comuners

    Revolta dels comuners
    La guerra de les Comunitats de Castella va ser l'aixecament armat dels anomenats comuners, esdevingut a la Corona de Castella
  • 1521

    Conquesta de l'Imperi asteca

    Conquesta de l'Imperi asteca
    El conqueridor de l'Imperi asteca, Hernán Cortés, al comandament d'un reduït grup d'espanyols i d'una coalició de pobles indígenes, va conquistar la ciutat de Tenochtitlán, posant fi al poderós Imperi asteca.
  • 1547

    Batalla de Mühlberg

    Batalla de Mühlberg
    La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril del 1547 alemanya, en el marc de la guerra d'Esmalcalda, entre les tropes de Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic i les de la Lliga d'Esmalcalda, amb el triomf de les primeres.
  • Period: 1556 to

    Felip II

  • 1560

    Madrid, villa i cort.

    En aquells dies la cort era sempre on estigués el rei, de vegades a Toledo, de vegades a Valladolid o Granada. Va ser Felip II qui el 1561 va decidir establir la cort de forma estable a Madrid.
    També hi ha qui defensa la teoria que el clima de Toledo va ser el motiu per venir a Madrid. D'altra banda, hem
    de tenir en compte que possiblement Toledo no fos prou gran per cobrir les necessitats de totes les persones incloses en la cort.
  • 1566

    Rebel·lió de Flandes

    Rebel·lió de Flandes
    La Guerra de Flandes és el nom comú de les guerres que els reis espanyols de la Casa d'Àustria Felip II, Felip III, Felip IV van sostenir per conservar els seus dominis sobre Flandes
  • 1571

    Rebel·lió dels moriscs

    Rebel·lió dels moriscs
    El Nadal de 1568, durant el regnat de Felip II, esclatava la rebel·lió dels moriscs del Regne de Granada. S'iniciava així un conflicte llarg i cruent, conegut també com a la segona guerra de les Alpujarres, que no acabaria fins al mes de març de 1571.
  • 1571

    Batalla de Lepanto

    Batalla de Lepanto
    La batalla de Lepant va ser un combat naval que va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 a prop de la ciutat grega de Náfpaktos.
    S'hi van enfrontar l'armada de l'Imperi otomà contra la d'una coalició catòlica, anomenada Lliga Santa, formada pel Regne d'Espanya, els Estats Pontificis, la República de Venècia, l'Ordre de Malta, la República de Gènova i el Ducat de Savoia .
  • 1580

    Unió con Portugal

    Unió con Portugal
    És el període històric en què Portugal va constituir una unió dinàstica juntament amb els altres dominis que componien la Monarquia Hispànica sota el mateix sobirà de Casa d'Àustria.
    Durant la seva existència, l'extensió del bloc territorial ibèric es va convertir en l'imperi més dilatat del seu temps pel fet que va governar sobre una extensa superfície del món que abastava des de les Índies d'Amèrica fins a l'extrem orient d'Àsia, incloent-hi factories a Àfrica i l'Índia.
  • Alteració d'Aragó

    Alteració d'Aragó
    S'anomenen els esdeveniments succeïts a Aragó durant el regnat de Felip II de Castella i I d'Aragó. El Regne d'Aragó va romandre tranquil durant la primera meitat del segle XVI, però la segona meitat del segle va estar marcada per una sèrie de conflictes que van commoure el regne i que van culminar amb l'enfrontament directe entre les institucions aragoneses i el rei. Es distribueixen en dues parts, les Alteracions de Terol i Albarracín el 1572 i les Alteracions de Saragossa el 1592.
  • Period: to

    Felip III

  • Paz amb Inglaterra

    Paz amb Inglaterra
    El Tratado de Londres de 1604 fue un tratado de paz, firmado por España e Inglaterra en la ciudad de Londres el 28 de agosto de 1604 que marcó el final de la Guerra anglo-española de 1585-1604. Las condiciones del tratado fueron favorables a España, pero a la vez España hubo de comprometerse a no intentar restaurar el catolicismo en Inglaterra.
  • Treva amb les Províncies Unides i Expulsió dels moriscs

    Treva amb les Províncies Unides i Expulsió dels moriscs
    La treva dels Dotze Anys, va ser un tractat de pau signat el 1609 entre Espanya i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar un recés pacífic a la guerra dels vuitanta anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi espanyol des del 1568 per aconseguir la seva independència.
    L'expulsió dels moriscs va ser ordenada pel rei Felip III. Els primers expulsats van ser els de València, Andalusia, Extremadura i les dues Castelles. Els darrers van ser els del Regne de Múrcia.
  • Gerra dels 30 anys

    Gerra dels 30 anys
    La guerra dels Trenta Anys va ser una guerra lliurada a l'Europa Central entre els anys 1618 i 1648, en què van intervenir la majoria de les grans potències europees de l'època. Aquesta guerra va marcar el futur del conjunt d'Europa als segles posteriors.
  • Mor Felipe II

    Mor Felipe II
    Mor Felip II per causa del càncer.
  • Period: to

    Felip IV

  • Guerra amb Franca

    Guerra amb Franca
    La guerra de la Independència espanyola va ser un conflicte bèl·lic desenvolupat entre 1808 i 1814 dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar les potències aliades d'Espanya, Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió del qual era la d'instal·lar al tron espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona.
  • Rebel·lions de Catalunya i Portugal

    Rebel·lions de Catalunya i Portugal
    La Crisi de 1640 va ser la crisi política més greu que va viure la Monarquia Hispànica dels Àustries ja que a punt va estar d'acabar amb ell. Va tenir lloc durant el regnat de Felip IV d'Espanya. Tot això dins del context de la Guerra dels Trenta Anys i de la represa de la Guerra dels Vuitanta Anys contra els rebels de les Províncies Unides d'Holanda i Zelanda.
    La crisi del 1640 s'emmarca en la que es coneix com a crisi del segle XVII.
  • Derrota dels terços a Rocroi

    Derrota dels terços a Rocroi
    La batalla de Rocroi esdevingué el 19 de maig de 1643 entre l'exèrcit francès al comandament del jove Lluís II de Borbó-Condé, aleshores Duc d'Enghien i de 21 anys d'edat, més tard príncep de Condé, i l'exèrcit espanyol a les ordres del portuguès Francisco de Melo, capità general dels terços de Flandes. L'enfrontament, que va començar abans d'alba, va durar prop de sis hores i va acabar amb la victòria francesa.
  • Derrota dels terços a Rocroi

    Derrota dels terços a Rocroi
    La batalla de Rocroi esdevingué el 19 de maig de 1643 entre l'exèrcit francès al comandament del jove Lluís II de Borbó-Condé, aleshores Duc d'Enghien i de 21 anys d'edat, més tard príncep de Condé, i l'exèrcit espanyol a les ordres del portuguès Francisco de Melo, capità general dels terços de Flandes. L'enfrontament, que va començar abans d'alba, va durar prop de sis hores i va acabar amb la victòria francesa.
  • Pau dels Pirineus a França

    Pau dels Pirineus a França
    El Tractat dels Pirineus va ser un tractat internacional de 124 articles subscrit per Luis de Haro i Mazarino, representants dels sobirans de les monarquies espanyola i francesa el 7 de novembre de 1659, a l'illa dels Faisans, per posar fi a un conflicte iniciat el 1635, durant la guerra dels Trenta Anys.
  • Regència de Mariana a Àustria

    Regència de Mariana a Àustria
    Mariana d'Àustria va ser reina consort d'Espanya (1649–1665) com a segona esposa de Felip IV i regent (1665-1675) com a mare de Carles II.
  • Period: to

    Carles II

  • Nova guerra amb França

    Nova guerra amb França
    La guerra franco-española terminó en 1659, año en el que finaliza el acuerdo firmado entre ambos países conocido como la Paz de los Pirineos, es una guerra que debe ser analizada dentro del contexto de la guerra de los Treinta Años, si bien tiene entidad propia diferenciada, y continúa después de que aquella finalizara con la Paz de Westfalia.
  • Segona Germanía en Valencia

    Segona Germanía en Valencia
    La Segona Germania va ser una revolta camperola que va tenir lloc el juliol de 1693, a l'última dècada del regnat de Carles II d'Espanya a les comarques centrals del Regne de València. S'anomena "Segona Germania" perquè els rebels van adoptar el nom d'«agermanats» en record de les Germanies de València de principis del segle XVI, en temps de Carles I.