-
Period: to
Nacionalcatolicisme
Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975. La seva manifestació més visible va ser l'hegemonia que tenia l'Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada -
Instauració del Racionament
El racionament és l'assignació governamental de recursos limitats i béns de consum, figura econòmica generalment aplicada durant les guerres, la fam o qualsevol altra emergència nacional, prohibint els consums menys importants. -
Leyes fundamentales: Fuero del Trabajo
El Fur del Treball (1938) és una de les set Lleis Fonamentals del franquisme, que va ser elaborada i aprovada en 1938 abans de l'acabament de la Guerra Civil a imitació de la Carta del Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927. Si bé és cert que en el moment de la seva promulgació, les tropes del general Franco portaven un clar avantatge en la contesa; de fet va ser el 1938 quan Franco va crear el Govern de la Nació. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
Va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil. Enumerava actes i omissions que donaven lloc a l'exigència de «responsabilitats polítiques» contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola des del 18 de juliol de 1936 -
-
-
Llei d'Unitat Sindical
Llei dictada durant la dictadura franquista,i que fou la clau de l'organització sindical franquista i en definitiva del sindicalisme vertical.
Estava dirigida a acabar amb l'autonomia que havien mantingut fins llavors les organitzacions catòliques agràries -
Llei de repressió del Comunisme i la Maçoneria
Aquesta llei establia la creació i composició del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Les penes anaven des de la confiscació de béns fins a la reclusió major. Els maçons, a part de les sancions econòmiques, quedaven automàticament separats de qualsevol ocupació o càrrec de caràcter públic. Es van establir penes de vint a trenta anys de presó per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. -
Entrevista Franco - Hitler
També podem anomenar a aquest fet ''trobada a l'Hendaia'' que va tenir lloc a l'estació de tren d'aquesta mateixa localitat francesa.
La trobada estigué marcada per la negativa de Franco d'entrar en la Segona Guerra Mundial i la falta de suport de Hitler cap a les reivindicacions espanyoles sobre el Protectorat francès del Marroc. -
Divisió Blava
Va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica. Fou un fracàs militar, polític i una taca que la dictadura no va poder netejar fins que l'any 1953 fou admesa per raons geoestratègiques a les Nacions Unides. -
Creació de l'INI
Va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no massa afins al règim imposat. -
Creació de la SEAT
Franco potència al màxim la idea de l'autarquia econòmica. El govern franquista de Francisco Franco va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI), propietat de l'estat. La creació de l'INI data del 25 de setembre de 1941 i fou imprescindible pel renaixement econòmic i industrial de l'estat espanyol. Cap empresa podia mantenir un nombre elevat de treballadors. L'INI va optar per la fabricació de vehicles de dos vessants, comercials i de turisme. Sorgirien així l'ENASA i la SEAT respectivament. -
Leyes fundamentales: Ley constitutiva de la Cortes
La Ley Constitutiva de las Cortes de 17 de juliol de 1942, fou promulgada durant la primera etapa del règim franquista, a fi de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. Establia la formació d'una assemblea unicameral, les Corts Espanyoles, d'elecció indirecta amb teòrica iniciativa legal, tot i que la iniciativa real corresponia al govern. A més a més, el cap d'estat mantenia "la suprema potestat de dictar normes jurídiques de caràcter general". -
Els maquis envaeixen la Vall d'Aran
Va ser un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya. -
Leyes fundamentales: Fuero de los españoles
Es divideixen els mateixos en dos títols; drets i deures, i garanties d'aquests. Efectivament regulava tots els drets per i per al ciutadà espanyol, on ell mateix es sentís guarnit i protegit, existint alhora uns deures, els quals haurien de ser seguits ja que en cas contrari l'Estat actuaria d'acord amb la llei. -
Period: to
Nacionalsindicalisme
També denominat falangisme, és una ideologia inspirada en el sindicalisme revolucionario de Sorel i adaptada a les particularitats de l'Espanya de l' época.De caràcter antiparlamentari i contrari als partits polítics, defensa inicialment un corporativisme basat en la idea de l'Estat totalitari i passa a adoptar una idea de sindicalisme autogestionari aglutinador d'empresaris i treballadors al servei de la nació. Es defineix anticapitalista i antimarxista. -
Condemna de l'ONU a Espanya
El 9 de febrer de 1946, els països integrants de l'organització van aprovar a Nova York, Estats Units la resolució 31 (I), en la qual s'establia la prohibició d'Espanya a les Nacions Unides.
La justificació que es donava en aquest document es basa en que el règim espanyol havia nascut a l'empara de l'Alemanya Nazi i la Itàlia feixista, els principis eren totalment incompatibles amb els de l'organització mundial. -
Vaga dels tramvies
La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la poblacióde la fi de la Guerra Civil espanyola, representà una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme. -
Tractats militars amb els EUA
El pacte s'ha de situar dins el clima tens de la Guerra Freda i la cerca de seguretat d'ambdós països contra el “perill comunista”. L'ajuda era principalment militar i alimentària i no van investir-se en la industrialització d'Espanya.El pacte va adoptar la forma de tres acords executius separats que va comprometre als Estats Units a facilitar ajuda econòmica i militar a Espanya. Els Estats Units, al seu torn, els va ser permès construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol. -
Concordat amb la Santa Seu
L'Estat havia de sufragar les despeses de les activitats de l'Església. Franco es va assegurar el control del nomenament dels bisbes i el suport ideològic de l'Església Catòlica. Va atorgar als ordes religiosos un estatut jurídic, va reservar una important dotació econòmica per al clergat i va admetre la competència de l'Església en les causes matrimonials, el control de l'ensenyament, la prohibició d'altres cults de manifestar-se públicament, el tomisme com a base filosòfica de la ciència, etc. -
Ingrés d'Espanya a l'ONU
L'ingrés d'Espanya a l'ONU l'any 1955 va ser un èxit internacional per al règim de Franco. Abans, el 1950, la resolució 386 de l'Assemblea General de Nacions Unides sovint és considerada com el principi de la fi de l'aïllacionisme espanyol en el món posterior a la Segona Guerra Mundial. Tot just acabar aquest conflicte el règim de Franco havia estat condemnat per les potències vencedores donada la seva naturalesa feixista, i estava totalment apartada dels assumptes internacionals. -
Creació del primer govern tecnòcrata
El programa polític dels «tecnòcrates» es va fixar com a objectiu l'augment de l'benestar material de la població per dotar d'aquesta forma d'una nova legitimitat «d'exercici» al règim franquista, va posar de manifest la promulgació al juliol de 1959 de la Llei d'Ordre Públic que tipificava com a delicte qualsevol acte que amenacés «la unitat espiritual, nacional, política i social d'Espanya» i que podien conduir a la presó sense que intervinguessin els tribunals de justícia. -
Period: to
Expansió i accelerada de l'economia
Link text
El "miracle econòmic" va ser iniciat per les reformes impulsades pels anomenats "tecnòcrates" que, amb l'aprovació de Franco, van establir polítiques per impulsar el desenvolupament a Espanya sota l'anuència de el Fons Monetari Internacional. Espanya va gaudir de la segona major taxa de creixement en el món i es va convertir en la novena economia més gran del món. Espanya es va unir definitivament als països industrialitzats. -
Period: to
Primer govern tecnòcrata
El segon franquisme (1959-1975), també anomenat franquisme desarrollista, va ser la segona gran etapa de la dictadura del general Franco, durant la qual es va produir un creixement econòmic espectacular. La primera, de 1959 a 1969, triomf dels «immobilistes» encapçalats per l'almirall Carrero Blanco; i la segona, de 1969 a 1975, també anomenada del «tardofranquisme», els anys finals de la dictadura, marcats per l'assassinat de Carrero Blanco i la malaltia final de Franco. -
Moviments migratoris
Link text
El creixement demogràfic espanyol va anar acompanyat d’importants moviments de població. El procés de reconversió, mecanització i modernització agrària va deixar sense treball molts pagesos, els quals van veure en l’emigració la possibilitat de trobar un treball. Això va produir, durant la dècada de 1960, un intens èxode rural. Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia principals proveïdores de moviments migratoris. -
Leyes fundamentales: Ley de Sucesión
Link text
La Llei Orgànica de l'Estat (1966) va ser promulgada durant la tercera etapa de la dictadura franquista, per un govern en el qual la major part de el poder estava en mans de tecnòcrates. Juntament amb les altres set lleis fonamentals de el règim es va aconseguir el procés d'institucionalització de règim franquista. Va ser aprovada en referèndum el 14 de desembre de 1966, amb el vot favorable de l'98.01% dels votants. -
Period: to
Govern dels tecnòcrates
Fou el darrer govern franquista en què el president del govern era el mateix Franco, i Luis Carrero Blanco, com a vicepresident, es perfila com a futur successor. Es produeix una forta remodelació ministerial causada per l'esclat del cas Matesa, que es tradueix en la sortida del govern de gairebé tots els ministre tecnòcrates de l'Opus Dei, i de Manuel Fraga, a qui acusaven de permetre la difusió del cas per la premsa. -
Crisi final
Un atemptat d’ETA va assassinar l’almirall Carrero Blanco després que el seu cotxe volés pels aires quan circulava pel carrer Claudio Coello camí de la seva missa diària.L' octubre de 1975, la malaltia que conduiria Franco a la mort s’agreujava. Va esclatar un nou conflicte colonial al Marroc pel territori del Sàhara. Franco moria el 20 de novembre de 1975 després d’una llarga agonia. Deixava al darrere un règim anacrònic en Europa i submergit en una crisi profunda.
