-
476
Edat Mitjana
Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període en què sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental. -
992
Guido d'Arezzo
No se sap exactament quan va morir. Entre l'any 1033 i 1050. Músic, creador de la notació musical occidental. Va ser el creador del pentagrama i la notació musical. -
Jan 1, 1001
Tetragrama
El tetragrama és el conjunt de quatre línies horitzontals, paral·leles i equidistants entre si, i tres espais sobre els quals s'escrivien els signes que servien per determinar l'altura dels sons musicals del cant gregorià. La posició de la nota sobre una de les línies o un dels quatre espais, indica l'altura i el nom del so que s'ha d'executar. -
Jan 1, 1201
Polifonia
És una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat. L'aparició de l'art polifònic va suposar la creació d'un nou llenguatge musical. -
1400
Renaixement
La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement. En l'època del Renaixement es produeix un progressiu equilibri entre la música profana i la música religiosa -
Jan 1, 1400
Suite
És una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa. Els diferents moviments es troben en la mateixa tonalitat i contrasten en ritme i caràcter. El nom de suite, precisament es deu a ser un conjunt de fragments o peces que sonen uns darrere dels altres, com una successió. -
Jan 1, 1567
Claudio Monteverdi
Va ser un compositor, cantor, gambista, i mestre de capella italià.
La seva obra assenyala el pas de la música del Renaixement a la música barroca. Al llarg de la seua vida va produir obres que poden ser classificades en alguna de les dues categories i va ser un dels principals innovadors que van portar al canvi d'estil. La seua primera obra (òpera) teatral fou L'Orfeo, i va tenir la sort de gaudir de l'èxit mentre encara era viu. -
Barroc
Estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal. -
Aparició de l'òpera
El seu nom prové de la denominació italiana “opera in musica” (obra musicada).
L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre -
Antonio Vivaldi
Va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Era anomenat Il prete rosso per ser sacerdot i pèl-roig. Va compondre unes 777 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes. És especialment conegut, en l'àmbit popular, per ser l'autor de la sèrie de concerts per a violí i orquestra Les quatre estacions. -
J. S. Bach
Fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics. Les seves obres estan entre les més destacades de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d'església i unes vint de profanes. -
Concerto
Un concert és una audició pública o privada d'una o més obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música. -
Simfonia
és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment en una sala de concerts. -
Classicisme
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical. -
F. J. Haydn
Fou un compositor austríac del Classicisme.
La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució. La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del segle XIX i fins als nostres dies. -
W. A. Mozart
Fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. Va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època.
Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical. -
L. V. Beethoven
Fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.
Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena, Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX.
La seva producció inclou els gèneres pianístics, de cambra, vocal, concertant i orquestral. -
Franz Schubert
Fou un compositor austríac. Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied: en va escriure uns 600, el conjunt més perfecte i variat de la història. Se'l sol considerar, gairebé, el creador del gènere. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies. La seva música és especialment melòdica i harmònica. -
Romanticisme
Correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemania. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música.
