HISTORIA DE LA INFORMATICA

  • 2000 BCE

    Abaco

    Abaco
    El ábaco es un instrumento que sirve para efectuar operaciones aritméticas sencillas (sumas, restas, divisiones y multiplicaciones y otras más complejas, como calcular raíces). Consiste en un cuadro de madera con barras paralelas por las que corren bolas movibles, útil también para enseñar estos cálculos simples. Su origen se remonta a la antigua Mesopotamia, más de 2000 años antes de nuestra era.
  • BLAISE PASCAL

    BLAISE PASCAL
    Blaise Pascal va construir una màquina mecànica de fer sumes, la Pascalina,
    amb la intenció d'ajudar el seu pare, que era un alt funcionari de finances. El mecanisme
    estava format per una sèrie de discos associats a rodes que tenien marcats els nombres
    des del zero al nou en les seves circumferències. Quan una roda feia una volta completa,
    avançava l'altra roda situada a la seva esquerra.
  • Joseph Marie Jacquard

    Joseph Marie Jacquard
    Joseph Marie Jacquard, analitzant les operacions repetitives que es requerien
    per a la producció de teixits amb els telers de l'època, va idear conservar la informació
    repetitiva mitjançant targetes perforades. Aquestes perforacions eren detectades de
    manera mecànica i controlaven l'elaboració dels teixits i dels seus dibuixos.
  • Charles Babbage

    Charles Babbage
    el matemàtic anglès Charles Babbage es va adonar que les taules
    trigonomètriques de l'època estaven plenes d'errades ja que havien estat calculades a mà,
    per això va idear una màquina capaç de calcular taules de funcions. Es tractava de la
    “màquina diferencial”, que calculava el valor numèric d'una funció polinòmica sobre una
    progressió aritmètica, ja que les funcions es poden aproximar mitjançant polinomis. Per
    aquesta màquina va obtenir la medalla d'or de la Royal Society el 1822.
  • Babbage

    Babbage
    Babbage va desenvolupar el projecte de la màquina analítica.
    Es tractava d'un ordinador mecànic de propòsit general, preparat per a realitzar qualsevol
    tipus de càlcul mitjançant un programa adequat. Els elements fonamentals eren una
    memòria per a emmagatzemar xifres, una unitat aritmeticològica capaç de realitzar càlculs,
    una unitat de control perquè les operacions es feren en l'ordre correcte, lectors de fitxes
  • George Boole

    George Boole
    George Boole va desenvolupar la teoria de l'Àlgebra de Boole, que va
    permetre anys després la representació de circuits de commutació i el desenvolupament
    de la teoria dels circuits lògics.
  • La primera generacio

    La primera generacio
    Els ordinadors d'aquesta primera generació utilitzaven
    tubs de buit per a processar la informació. Els encarregats
    o operadors hi introduïen les dades i els programes
    directament en codi de màquina mitjançant targetes
    perforades. Aquests ordinadors de tubs de buit eren molt
    grossos i generaven una quantitat de calor molt elevada.
  • Segona generacio

    Segona generacio
    Aquesta generació està marcada per la invenció del transistor, que va substituir els tubs
    de buit. Això va permetre la creació d'ordinadors més ràpids, més menuts, amb menys
    necessitats de ventilació i menys consum elèctric.
    Els ordinadors de la segona generació utilitzaven memòries de nuclis de ferrita per a
    l'emmagatzematge primari. Aquests nuclis contenien xicotets anells giratoris de material
  • Tercera generacio

    Tercera generacio
    Tecnològicament, l'element més significatiu d'aquesta generació és el circuit integrat.
    El setembre de 1958, Jack Kilby, que treballava a la Texas Instruments (TI), va presentar
    el primer circuit integrat. Tenia la mida aproximada de la meitat d'un clip i integrava dins el
    material semiconductor diferents elements electrònics. Jack Kilby és una de les personalitats
    més respectades en el camp de l'electrònica per les grans aportacions que hi ha fet.
  • Quarta generacio

    Quarta generacio
    Aquesta generació comença amb l'aparició del microprocessador l'any 1971, que
    consisteix en la integració de tota la CPU d'un ordinador en un únic circuit integrat.
    Va ser un treballador d'Intel anomenat Ted Hoff qui va posar a punt el microprocessador
    4004 amb 2.300 transistors, que podia executar 60.000 operacions per segon.
    En aquesta generació moltes funcions del maquinari de gran complexitat es van construir.
  • Primers ordinadors personals

    Primers ordinadors personals
    El primer
    que es va construir es deia Altair i el va produir MITS l'any
    1975. L'IBM-PC es va anunciar el 1981.
    Es desenvolupa la teleinformàtica, que permet la connexió
    de grans xarxes d'ordinadors, tant d'àrea local com d'àrees
    públiques, que distribueixen eficaçment els recursos tant de
    maquinari com de programari.
    Apareixen els sistemes operatius estàndards que no depenien directament del constructor
    del maquinari i, per tant, poden ser utilitzats per diferents models d'ordinadors.
  • La quintana generacio

    La quintana generacio
    El govern japonès va presentar, el 1981, un projecte d'ordinadors de cinquena generació.
    Tenia per finalitat construir en un període de deu anys ordinadors d'un nou gènere dissenyats
    per raonar, manipular grans quantitats de coneixements i dialogar de forma natural com
    l'ésser humà. Els xips d'aquesta generació seran d'una alta escala d'integració. S'espera
    reduir l'amplada de les connexions a 1/4 de micra; així es pretén arribar a la velocitat d'un
    nanosegon.