-
Period: to
Guerra Angloespanyola
La guerra anglo-espanyola (1796–1802) va ser un conflicte que va enfrontar a Espanya, que comptava amb el suport de França, amb Gran Bretanya Va finalitzar en 1802 amb la signatura de la Pau d'Amiens. -
Guerra de les Taronges
Va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya .L'any 1801, Napoleó Bonaparte commina Portugal perquè trenqui la seva aliança tradicional amb Anglaterra i tanqui els seus ports als vaixells anglesos. En aquesta pretensió, va arrossegar Espanya (governada pel ministre Manuel Godoy), mitjançant la signatura del tractat de sant Ildefons. Segons aquest tractat, Espanya es comprometia a declarar la guerra a Portugal si aquesta mantenia el seu suport als anglesos. -
Batalla de Trafalgar
Va ser una batalla naval, iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa. Es produeix a les costes del cap de Trafalgar, en Les Canelles de Meca, localitat de Barbate. El Regne Unit va guanyar la guerra, deixant conseqüències greus per Espanya. La flota va estar totalment debilitada, dificultà el tràfic comercial i militar, així com el control de les colònies a América. -
Tractat de Fontainebleau
Signat a la ciutat francesa de Fontainebleau entre els respectius representants plenipotenciaris de Manuel Godoy, valido del rei d'España Carles IV de Borbó, i Napoleó I Bonaparte, emperador dels francesos. En ell s'estipulava la invasió militar conjunta franc-espanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses pel territori espanyol. Sent així l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península ibèrica i de la Guerra del Francès. -
Motí d’Aranjuez
Va ser un aixecament ocorregut pels carrers de la localitat madrilenya. Les tropes franceses és van instal·lar en diversos llocs d'Espanya en comptes de batallar a Portugal, causades per la política de Manuel Godoy, secretari de l'Estat de Carles IV. Aquest motí perseguia la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV. L'esclat va ser organitzat per la camarilla del príncep Ferran, enèmic de Godoy, va provocar l'abdicació de Carles IV a favor del seu fill FerranVII. -
Aixecament del 2 de Maig
Es coneix pels fets que van ocórrer a Madrid, produïts per la protesta popular davant la situació d'incertesa política derivada després del motí d'Aranjuez.
Posteriorment al fet que es reprimís la protesta per les forces napoleòniques presents a la ciutat. Es va estendre una ona d'indignació i proclames a la insurrecció armada que provocaria la guerra de la independència Espanyola -
Period: to
Guerra del Francès o Guerra de la Independència Espanyola
Va ser un conflicte bèl·lic on Espanya volia fer fora a les tropes franceses, dins del context de les guerres napoleòniques. El 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques i que conclou el 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder Espanyol. En aquest període, els Espanyols es dividien entre els afrancesats (a favor del monarca Josep I Bonaparte) i els patriotes (en contra), que l'utilitzaren com a mètode de lluita la guerra de "guerrilles".
https://www.youtube.com/watch?v=eJXDtUWxL7w -
Batalla de Bailén
Es va dur a terme durant la guerra d'Independència Espanyola, i va suposar la primera derrota a camp obert de l'exèrcit napoleònic. El triomf entre britànics i patriotes a Bailèn, permet alliberar del control francès a Andalusia. La Junta Suprema Central que organitzava el poder legislatiu i executiu passa a Cadis el 25 de Setembre el 1808. -
Divisió dels espanyols
La població va ser dividida en dos grups els Afrancesats i els patriotes.
Afrancesar eren els liberals francòfils, on acceptaven el govern de Josep I, i a la vegada donaven suport a les tropes d'ocupació franceses.
Patriotes grups liberals anglòfils i tradicionalistes, on van crear les Juntes Provisionals de defensa, la Junta Suprema Central, les "guerrilles" i amb l'exèrcit d'aliats que posteriorment s'aliaria amb Anglaterra. -
Les Corts de Cadiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l'hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió a Cadis.
Passen de l'antic al nou règim i provoca que es divideixi en 3 legislatures ordinàries. Els liberals aprofiten per forçar l'aprovació de la constitució moderna i liberal que portarà reformes legislatives importants Sobirania nacional, divisió de poders, llibertat d'expressió. S'urgeix la constitució de 1812 també coneguda com la Pepa. -
tractat de Valençay
Fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès)que posà fi a la Guerra del Francès.En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferí la pau i reconegué Ferran VII com a rei d'Espanya, a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla. -
Arribada de Ferran VII
Un cop acabada la guerra d'Independència els liberals demanen el retorn de Ferran VII, també anomenat "El desitjat"
En tornar a Espanya Ferran aboleix la Constitució de la Pepa i restableix el règim absolutista.
Després del tractat de Valencay, Ferran pretén governar amb principis contraris a les seves conviccions absolutistes. Els liberals eren perseguits per organitzar societats secretes per conspirar contra l'exèrcit. -
"Pronunciamiento" de Riego
Es va produir a inicis de les revolucions de 1820. El pronunciament de Riego va ser "un cop d'estat" militar en "Las cabezas de San Juan" província de Sevilla, portat a terme pel comandant Rafael Riego. Amb l'objectiu de provocar un canvi d'orientació política de govern. Es va crear una insurrecció liberal a Galícia que es va anar estenent per tot el país provocant que el 7 de Març Ferran VII firma que se sotmetia a la constitució de 1812. -
Intervenció de la Santa Aliança
Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís (1823) -
Period: to
Primera Guerra Carlina
La primera guerra carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes, partidaris de l'infant Carles María Isidro de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristinos, defensors d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i el que va acabar convertint-se en liberal per a obtenir el suport popular. Els carlins van ser derrotats en aquesta primera guerra. -
Abrazo de Vergara
Conveni que es va signar en Oñate (Guipúscoa) entre el general Isabelí Espartero i tretze representants del general carlista Maroto i que va donar fi a la Primera Guerra Carlista en el nord d'Espanya. És dit així per l'abraçada que es van donar Espartero i Maroto. Signat després de complicades negociacions. Espartero representava al bàndol isabelí o liberal, partidari d'Isabel II, i Maroto al bàndol carlista, partidari del pretendent "don Carlos "La idea del carlisme: Dèu, patria, rei i furs. -
Period: to
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero. Acaba en 1843 quan un moviment militar i cívic encapçalat d'una banda del Partit Progressista i pel Partit Moderat que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell va obligar a Espartero a marxar a l'exili. -
Period: to
El règim moderantista
És l'etapa del regnat d'Isabel II, obligada a fugir a l'exili el 1868
arran de la Revolució "La Gloriosa".Politicament el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis.Economicament és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. Les classes populars no milloren el seu nivell de vida La corrupció, el tràfic d'influències i el conservadorisme són la tònica del regnat d'Isabel II,que es rodeja de persones grisos i conflictius -
Period: to
Constitució del 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:
-Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
-Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
-Confessionalitat catòlica de l'Estat.
-Sistema parlamentari bicameral.
-Sufragi censatari molt restringit. -
Period: to
El Bienni progressista
Amb la Vicalvarada del general O’Donnell,recolzada pels
progressistes,s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II.El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític i finalment organitzen un“pronunciamiento” que restaura el règim
moderantista
* Llei general del ferrocarril (1855)
* Desamortització de Madoz (1855)
* Projecte de Constituciódemocràtica (la “Nonata” de 1856) -
Period: to
El sexenni revolucionari
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.1868 – 1874. Primera i única revolució a Espanya al s.XIX pel sufragi universal,els drets civils i la llibertat de comerç.
Eleccions a corts constituents amb un sufragi universal pels homes majors de 25 anys i guanyen poder els partits polítics. -
Period: to
Govern provisional
Formaciód'un Govern provisional revolucionari amb
militars liberals moderats i progressistes
L'elaboració de la nova Constitució de1869 sota un govern provisional integrat per les forces polítiques signants del Pacte de Ostende que van protagonitzar la Gloriosa, Partit Progressista encapçalat pel general Juan Prim i la Unió Liberal liderat pel general Francisco Serrano.Aprovació de la nova Constitució al juny de 1869 i el nomenament com a regent del fins llavors president del Govern Provisional -
La “Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre, també coneguda per la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic
La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes del qual es van deixar sentir àmpliament en tota la geografia del país. -
“Pronunciamiento” del brigadier Topete
“Pronunciamiento” del brigadier Topete a Cádiz. Formació de Juntes Revolucionàries a les principals ciutats.
Juan Bautista Topete va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de l'Armada Espanyola, heroi de la guerra del Pacífic. Políticament, se li recorda per la seva capital intervenció en la Revolució de 1868. Va ser ministre en diverses ocasions i president del Consell de Ministres, amb caràcter interí, en tres ocasions. -
Batalla d’Alcolea(
Va enfrontar als militars revoltats contra la reina Isabel II i les tropes realistes que es mantenien fidels a la seva autoritat. Va tenir lloc en un pont situat sobre el riu Guadalquivir pròxim a la barriada cordovesa de Alcolea i la derrota de les tropes realistes va significar el final del regnat d'Isabel II, que va haver de marxar a l'exili a França. -
Constitució de 1869
Fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República,l'any 1873.La constitució està dividida en drets;poders públics,poder legislatiu, s'inclouen les corts, i les del Senat i el Congrés; rei; successió de la corona i regència; ministres; poder judicial; administracions territorials; contribucions i forces públiques; províncies d'Ultramar i, finalment, un títol referent a la Constitució. -
Eleccions a Corts constituents
Corts Constituents per a decidir entre monarquia i república després de la Revolució de 1868. Fou convocada després de la Revolució de Setembre, encapçalada per Joan Prim i Prats i Francisco Serrano Domínguez que suposà l'abdicació d'Isabel II d'Espanya i la fi del govern de Narváez, cap del Partit Moderat.
Sota el sufragi universal dels homes majors de 25 anys.Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació
política. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat. Les corts estaven dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs, problemes greus: Aixecaments carlins, Revoltes federalistes Insurrecció a Cuba.
Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu Iva abdicar el febrer de 1873 -
Period: to
La I República
Davant l’atzucac de la situació que creava l’abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria l’elecció d’un nou monarca, les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció. Malgrat l’entusiasme popular, la República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. -
La fi de la I República
La Paviada” – El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.
La dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del
General Martínez Campos.(31 de desembre de 1874) -
Period: to
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat. Va néixer a l'Escorial sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Amb l'ascens al tron del seu pare, el 1788, Ferran fou nomenat príncep d'Astúries per les Corts (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). -
Period: to
Restauració Alfonsina
Desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre el moment del pronunciament del general Arsenio Martínez Campos que va donar fi al període de la Primera República Espanyola i la data de proclamació de la Segona República. La Restauració borbònica una estabilitat institucional, la construcció d'un model liberal de l'Estat sorgits a la "calor" de la revolució industrial, fins a la seva progressiva decadència amb la dictadura de Cosí de Rivera en 1923
