HdD Corona d'Aragó

HISPANIA VISIGODA

450

HISPANIA VISIGODA

Period: 450 to 725

*Corpus Iuris Civilis

Period: 527 to 565

Per ordre de Justinià

*Liber Iudicorum

654

Compilació de lleis en temps del Rei Recesvint. Deroga lleis vigents (Brevari d'Alaric per als romans i Codi de Leovigild)

IMPERI CAROLINGI I NAIXEMENT DE CATALUNYA

Period: 700 to 900

AL-ÀNDALUS

711

AL-ÀNDALUS

Period: 711 to 1492

Francs aturen l'expansió militar musulmana a Poitiers

738

Tropes franques de l'emperador Lluis el Pietós recuperen Barcelona dels musulmans

801

SISTEMA POLIÀRQUIC

850

SISTEMA POLIÀRQUIC

Period: 850 to 1000

els francs (carolingis), després d'aturar la invasió musulmana a Poitiers (738) i de recuperar Barcelona (801), constitueixen la Marca Hispànica i que s'estructurarà en comtats. no arriben a cnosolidar la seva presència. Amb el temps les funcions comtals tendiran a ser monopolitzades per diverses famílies, formant petites comunitats rurals autònomes i amb ordenaments jurídics consuetudinaris i furs senyorials. SISTEMA POLIÀRQUIC BASAT EN EL FEUDALISME I EN EL DRET SENYORIAL

Guifré el Pelós aconsegueix dret d'herència

878

Guifré el Pelos aconsegueix que se li reconegui el dret d’herència del seu imperi (conjunt de comtats que ha aconseguit monopolitzar)

Atac d'Almansor al comtat de Barcelona

985

Origen de la dinastia nacional catalana, quan el comte Borrell de bcn ha d'afrontar sol (l'emperador no l'ajuda) a l'atac de musulmà -> es trenca el vincle de subjecció política a l'imperi

MONARQUIA FEUDAL

1000

Teocentrisme

Period: 1000 to 1100

crisi del poder comtal (tal com es pot veure en l'usatge ANTEQUAM USATICI -> triomf de la concepció subjectiva (costums i usatges), autotutela -> clima d'inseguretat -> intervenció de l'Eslgésia (Pau de Déu) En molts llocs protegits per la pau, aparició comunitats organitzades a partir de la llibertat, la franquesa i l'exempció respecte als usos i les violències del dret senyorial -> origen del DRET MUNICIPAL CATALÀ els comtes es relacionaran amb convenientiae -> piràmide feudal a CAT

MONARQUIA FEUDAL I LA RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ

Period: 1000 to 1200

coexisteixen dues concepcions del dret (objectiu i subjectiu). a partir de 1243 en tota causa secular s'havien d'al·legar els Usatges de Barcelona i els costums usats en el lloc on es ventilarà la causa; si no, seny natural. es prohibeix que un advocat al·legués alguna llei del dret comú.

Fueros de Jaca

1075

eleva la vila a ciudad y concede una serie de buenos fueros para conseguir repoblar la zona. garantiza la propiedad privada, limita las obligacions militares i establece unos derechos de uso sobre bienes comunes aquest dret burgès s'expandeix a Aragó i dona lloc: drets senyorials, fuero de sobrabe i fero de los infanzones de sobrabe + redaccions privades (influiran zones del centre d’A). Sistema de fonts aragonès (d. mun. i seny. > d. general basat en el costum general > seny natural o equitat)

Objectivització

Period: 1100 to 1200

recolleixen la tradició del Liber (atorga el poder de fer lleis al monarca) i l'adeqüen a la nova realitat feudal -> redacció dels Usatges de Barcelona usatges posats per escrit (Ramon Berenguer IV) → concepció objectiva

unió Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona) i Peronella (d’Aragó)

1137

naixement Corona d'Aragó

Primera compilació dels Usatges de Barcelona

1173

Recepció i difusió del dret comú a CAT

Period: 1175 to 1225

via:
1) estudiants de noves universitats EUR (alguns seran els juristes del rei)
2) creació d'universitats a la c. d'Aragó
3) professionalització del dret
4) difusió llibres de dret inicialment de caràcter eclesiàstic (és introduit per canonges) -> vinculat al clergat. afecta relacions feudals. utilitzat pels notaris, advocats i jutges;
a favor: ciutadans i burgesos;
en contra: classes populars i rurals i nobles (no volen el model de monarquia legislativa del dret comú)

Recepció dret comú àmbit municipal

Period: 1200 to 1300

*Regnat Jaume I

Period: 1213 to 1276

construcció corts valencianes → extensió del iuscentrisme polític a València

Conquesta de Mallorca

1229

Reconquesta de València

1232

Prohibició del dret comú i del liber iudicorum

1243

oposicions socials (classes populars i rurals i nobles) -> prohibició (tot i que es pot continuar aplicant el dret comú)

No s'admet l'ús de l'ius commune en advocats

1243

Disposició aprovada per Jaume I, davant de les oposicions socials (noblesa i classes populars i rurals); els costums i els usatges eren suficients i abundants per a resoldre totes les qüestions

Compilació i sistematització del dret general d'Aragó

1247

l'equitat (o seny natural) era, en un principi, l'observació dels costums tradicionals; però amb la professionalització de les de l'administració de justícia les observances van ser el camí perquè l'equitat introduïda per completar l'ordenament jurídic fos l'equitat erudita que vehiculava el ius commune -> ARAGÓ S'INTEGRA EN LA CULTURA JURÍDICA DEL IUS COMMUNE i el SISTEMA JURÍDIC ARAGÒNES QUEDA, en bona part, PROTAGONITZATS PELS JURISTES // corts van continuar legislant (furs de caràc. general)

Compilació i sistematització del dret general d'Aragó

1247

Jaume I vol superar el confucionisme (normativa d'Aragó recollida en diversos textos i furs) -> cort d'Osca ordena la compilació i sistematització del dret general d'Aragó => resultat, dues obres:
- FUEROS D'ARAGÓ (o Codi d'Osca): totes les matèries i està basat en el dret tradicional aragonés -> tothom l'accepta fàcilment.
en cas d'insuficiència, es recorre al seny natural (doctrina juristes) -> es dona valor normatiu als precedents jurisprudencias
- VIDAL MAIOR: molta influència del dret comú

Usatges obtenen vigència oficial

1251

Prohibició Liber Iudicorum i les disposicions dels drets civil i canònic per les corts de Barcelona en les causes seculars

1251

aquestes reiterades prohibicions demostren:
la ineficàcia
i les tensions de lea monarquia amb les classes nobiliaries i populars

Tractat de Corbeil

1258

El comte de Barcelona aconsegueix ratificar jurídicament la independència dels monarques catalans dacant dels francs

MONARQUIA ESTAMENTAL

1283

Cort de BCN estableix el pactisme jurídic i el iuscentrisme polític

1283

MONARQUIA ESTAMENTAL I LA PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT

Period: 1283 to 1714

monarca ha de crear la llei general, justa i vinculada al DN cristià -> convertir equitat rude en DP (amb consentiment dels altres estaments o de la majoria de l'assamblea) [PACTISME JURÍDIC]
El dret constiuït obliga a tothom (DO) [IUSCENTRISME POLÍTIC] x vetllar aquesta equilibri constitucional + limitar la monarquia -> creació de la Generalitat (estaments) -> ja no hi haurà problema polític en la recepció del dret comú (que no havia deixat de practicar-se)

Recepció dret comú àmbit dret general català

Period: 1400 to 1500

Ordre de nomenclatura de les fonts del dret català

1409

*(ordre de nomenclatura, conjunt de normes emprades; no de prelació no d'enumeració)
- dret general: Usatges de Barcelona i lleis de cort
- dret municipal i senyorial consuetudinari
- dret comú (en les seves fonts originàries)
- equitat (jurisprudència judicial -> els jutges poden crear el DP o convertir la equitat rude en equitat erudita)
- bona raó (doctrina dels jutges)

Moviment compilatori català

1413

llibres de lleis:
- cinc volums ordinaris i volums del dret canònic -> dret comú
- llibre de lleis de CAT -> dret propi general

Moviment compilatori català

1413

per fixar en un llibre el dret general català dispers per evitar ignorància i establir-ne l'aplicació obligatòria en tots els tribunals catalans; és a dir, per a defensar el dret general català i el control de la seva observança necessitat de reunir en un llibre els usatge de BCN, les constitucions de CAT i els capítols de cort vigents, seguint uns criteris:
- criteri d'ordre dispositiu (emprat pels redactors del Codi de Justinià)
- criteri d'ordre cronològic de promulgació de la norma

Generalitat encarregada d'intervenir en el nomenament o subrogació dels compiladors o dels revisors, controlar observança del dret català compilat i de fer públic el llibre o llibres de la compilació

1413

la Generalitat veurà facilitada la seva comesa de controlar l'observança del dret compilat pel fet de disposar d'excel·lents juristes com a assessors i per la pràctica de motivar les sentències

Primera compilació manuscrita

Period: 1413 to 1422

Conquista reino de Granada + Descobriment Amèrica

1492

Primera compilació editada

1495

compilació non nata

Period: 1564 to 1585

(no es coneix cap exemplar, però sí que tenim referències)

Guerra de Lepanto

1571

nova compilació editada en tres volums

Period: 1588 to 1589

Ordre de prelació de fonts

1599

Usatges de BCN, constitucions i capítols de cort >
(dret subsidiari de 1r grau) dret canònic >
(d.s. de 2n grau) dret civil (DR) i doctrina dels doctors >
(d.s. de 3r grau) equitat judicial basada en l'equitat rude *totes les fonts subsidiàries són del IUS COMMUNE
*indeferenciació entre d. general i d. especials (senyorials i municipals)
*l'excel·lència en la tasca de constituir l'equitat erudita es troba en el dret canònic, per això està en primer lloc
*prohibia l'equitat judicial lliure

(ESTAN BÉ LES DATES?) Iuscentrisme polític i pactisme jurídic

Period: 1600 to 1700

ningú pot ser rei si no jura respecte a les constitucions i altres drets de Catalunya → iuscentrisme polític i pactisme jurídic. Neix la Generalitat (tres estaments, anomenats Diputació del General). Hi ha ius proprium (usatges i lleis sorgides en corts –constitucions i capítols de Cort– i l’equitat) i dret especial (dret senyorial i dret municipal)

Compilació dret mallorquí

Period: 1600 to 1700

MONARQUIA ABSOLUTA

1700

Amb la victòria militar i el conseqüent dret de conquesta (perquè el dret com a successor legítim no atorgava domini absolut), Felip V abrogava els ordenaments jurídics d'Aragó i de València (reduïts a províncies) i els substituïa pel castellà -> uniformtizació. l'únic legislador és el monarca. creació d'una Audiència per a l'administració de justícia (dues sales, integrada pel regent i ministres; presidida pel comandant militar)

MONARQUIA ABSOLUTA I LA FRAGMENTACIÓ DEL DRET CATALÀ

Period: 1700 to 1800

Guerra de Successió

Period: 1701 to 1715

reimpressió augmentada i corregida de la nova compilació

1704

Pau d'Utrecht

1713

Decrte de Nova Planta

1715

estructura de poder polític (semblant al d'Aragó) per a Catalunya: piràmide de poders jerarquitzats que parteix de la sobirania del monarca (adquirida pel dret de conquesta) basada implícitament en la doctrina política de Bodin

Vigència de l'ordre de prelació de fonts del dret català contingut en la Constitució de 1599

1845

Per tant, es manté la vigència subsidiaria del ius commune