-
Sublevación militar al norte de África
Una part de l'exercici, entre ells el general Francisco Franco, va donar un policia de l'Estat a Melilla, Tetuan i Ceuta. -
Revolta militar a Espanya
El general Francisco Franco embarca des de les Canàries en el Dragon Rapide, avió britànic que li portarà al Marroc a posar-se al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica -
Es generalitza la revolta en territori peninsular
La revolta s'estén al territori peninsular. Mola, Queipo de Pla, Goded,..., s'aixequen contra el Govern. No obstant això, el cop d'estat només triomfa en el nord, nord-oest i bosses aïllades del sud d'Espanya. -
Fracàs de l'alçament a Barcelona
Els revoltats intenten fer-se amb el control de la ciutat. No obstant això, l'oposició de la Guàrdia Civil i de les milícies anarquistes de la CNT, que va arribar a atacar les casernes de les Drassanes (on els rebels havien establert la seva caserna general), va fracassar en l'aixecament. Quan va arribar el general Goded des de les balears per a fer-se amb el comandament de la revolta, aquesta ja havia estat derrotada. -
Fracassa l'aixecament a Madrid
A l'alba del 20 de juliol, les tropes lleials a la república, secundades per les milícies populars, inicien l'assalt a la Caserna de la Muntanya, reducte en el qual s'havien fet forts els revoltats dirigits pel general Fanjul. Després d'una breu lluita els milicians van entrar matant a la majoria dels defensors. Fanjul seria jutjat i afusellat a l'agost. -
Mort del general Sanjurjo
El general Sanjurjo, que havia d'encapçalar als revoltats en la seva entrada a Madrid, mor en un accident aeri quan anava a viatjar des del seu exili portuguès fins a Espanya. Un cop més en contra dels revoltats, que en pocs dies havien perdut a diversos dels seus més importants caps militars. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional a Burgos
Els revoltats, després del fracàs del cop i l'inici de la guerra, decideixen crear un organisme de govern en els territoris que controlen. Així es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, formada per quatre generals (Mola, Posa't, Dávila i Saliquet) i dos coronels d'Estat Major (Montaner i Moreno Calderón). El general Cabanellas, el més antic dels generals de divisió sumats a l'alçament, presideix nominalment la Junta. Franco, Queipo de Pla i Orgaz se sumaran a partir del 3 de a -
Franco, Generalíssim dels Exèrcits
La Junta de Burgos nomena a Franco com Generalismo dels Exèrcits revoltats, la qual cosa li confereix el comandament de totes les tropes "almenys mentre duri el conflicte". -
Franco, nou Cap d'Estat
Després de diversos dies de discussions entre els membres de la Junta de Burgos, Franco és triat com a nou cap del Govern i de l'Estat espanyol, sent investit per a tal càrrec en aquest dia. La Junta de Burgos es va dissoldre, sent substituïda per una Junta Tècnica de l'Estat dirigida pel general Dávila, que va romandre a Burgos mentre que Franco es traslladava a Salamanca. -
Mort de José Antonio Primo de Rivera
El líder de la Falange, pres en la presó d'Alacant des del seu arrest el 14 de març de 1936, mor afusellat després d'infructuosos intents d'aconseguir el seu alliberament a través d'algun bescanvi, i fins i tot alguna expedició fallida de rescat. Franco no va fer res pel seu alliberament, aconseguint així l'eliminació d'un possible enemic polític per al futur. -
Decret d'Unificació
Per a reforçar la seva posició política i unificar en un partit únic a les diferents faccions existents a l'Espanya "nacional", Franco promulga aquest decret pel qual en solo avanci existirà un partit únic, la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, convertida en Moviment. Nacional en la capçalera del qual se situa el mateix Franco. El carlisme i la Falange desapareixen nominalment de la política espanyola. -
Mort del general Mola
El general Mola, el "Director" de l'alçament i el cap de l'Exèrcit del Nord, mor en accident d'aviació a la província de Burgos, entre els pobles de Castil de Peons i Alcocero (avui dia Alcocero de Mola). El seu accident va ser objecte de controvèrsia, perquè van córrer rumors que podia haver estat un sabotatge, o que fins i tot una caça nacional, per error, ho hagués abatut. El fet és que un altre dels líders que podien oposar-se a Franco havia mort. -
Creació del Servei Nacional del Trigp
Dionisio Martín Sanz, Sotssecretari del Ministeri d'Agricultura amb seu a Burgos, serà l'encarregat de crear aquest organisme, que es dedicarà a ordenar la producció i distribució del blat, amb preus garantits per als agricultors. El seu treball serà fonamental per a assegurar el pa en la zona nacional i mitigar la fam en la postguerra. -
Creació del Consell Nacional de la FET i de les JONS
A imatge del Gran Consell Feixista de Mussolini, aquest Consell era l'òrgan el seu premo del partit únic. Format per cinquanta membres de molt diversa ideologia, era el mateix Franco qui triava als membres de la seva Junta Política, òrgan executiu del Consell. -
Formació del primer govern ordinari de Franco
La Junta Técnica del Estado de Burgos y la Secretaría General del Estado se disuelven, siendo sustituidas por ministros caracterizados por su absoluta fidelidad a la figura de Franco. Tres militares y siete civiles compondrán este primer gobierno, que será una acertada conbinación de miembros de todos los sectores del franquismo (como será tónica habitual en todos los gobiernos de la dictadura). -
Se aprueba el Fuero del Trabajo
La primera de les Lleis Fonamentals del règim franquista establia, seguint el model feixista de la Carta di Lavoro italiana. Redactada pels falangistes, regula les relacions laborals seguint el model corporativista italià del sindicalisme vertical. El Fur va abandonar gran part de la càrrega revolucionària original dels 27 Punts de la Falange, sobretot en aspectes com la renúncia a la nacionalització de la banca o la reforma agrària. -
Franco, Capità General de l'Exèrcit i l'Armada
En el segundo aniversario del golpe de Estado, el gobierno nacional entrega un nuevo título honorario a Franco por ponerse al frente del alzamiento contra la "antipatria". Hasta entonces, este título solo había recaído en los reyes de España. -
Mor Ramón Franco
El famós aviador Ramón Franco, germà del Cabdill Francisco franc, mor en accident d'aviació mentre volava des de Mallorca a València en missió de bombardeig. -
Publicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques
Immediatament després de la caiguda de Catalunya es publica aquesta Llei, per la qual els defensors de la República van ser declarats culpables del crim de recolzar a la República "il·legítima". La pertinença a partits polítics d'esquerres o lògies maçòniques era considerada delicte. Tenia caràcter retroactiu fins a octubre de 1934. -
Final de la Guerra Civil
L'1 d'abril, la Caserna General de Franco va presentar l'última comunicat de guerra, escrita de puny i lletra pel mateix Franco, amb el qual es posaven punt i final a les hostilitats.