-
Period: to
Primera Etapa de la Guerra: Objectiu Madrid
L?objectiu dels militars rebels va ser prendre la capital de l?Estat, Madrid. El general Mola havia intentat avançar des del nord, però va trobar resistència a les muntanyes del Sistema Central. D'altra banda, Franco va iniciar un ràpid avenç des del sud. -
Period: to
Tropes d'Àfrica
Les forces procedents d'Àfrica, compostes per legionaris i regulars sota el lideratge del general Franco, van travessar cap a la península amb l'objectiu de prendre la ciutat de Madrid. Durant el mes d'agost, aquestes tropes nacionalistes, dirigides per Yagüe, van avançar cap a Almendralejo, Mèrida i Badajoz, on es va desencadenar una repressió severa. . -
Assassinat de José del Castillo
Va tenir lloc l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo, penetrat per falangistes. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
A Madrid va tenir lloc l'assassinat de José Calvo Sotelo, líder d'un partit monàrquic oposat a la República a mans d'un grup d'esquerrans. Aquest fet va sorgir com a resposta a l'assassinat del tinent Castell. -
Inici alçament militar
Va començar a Melilla, quan el coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Period: to
Cop d'Estat
El cop d'Estat va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. El general Sanjurjo actuava com a líder de la conspiració, que ràpidament va trobar el suport dels sectors militars monàrquics i conservadors. El director de la conspiració va ser Mola. -
Arribada a Tetuan
El general Franco va liderar les tropes africanes i va avançar cap a la Península. Mola va declarar l'estat de guerra a Pamplona i va controlar Navarra. Mentrestant, militars es van alçar a diverses ciutats del país. El cop va triomfar a la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca, Sevilla i Andalusia occidental. -
Period: to
El Govern de Giral
Les forces d'esquerra van veure l'oportunitat de fer una revolució social. La insurrecció va provocar un clima revolucionari, i per això Giral va decidir dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials, i va crear batallons de voluntaris on s'integraven les milícies. -
Mort del general Sanjurjo
José Sanjurjo era el general que s'havia de posar al capdavant dels insurrectes, però això no va ser possible ja que va morir en un accident aeri, mentre viatjava des de Portugal (on estava exiliat) a Espanya. -
El Govern de la República reacciona
El govern de la República va reaccionar davant el cop i Casares Quiroga va ser reemplaçat per José Giral. Giral va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies del Front Popular i els sindicats. -
Comité de No-Intervenció
Es va crear un Comitè de No-Intervenció, al qual es van adherir uns vint-i-set països, incloent-hi Gran Bretanya i França. Aquesta va ser una política de neutralitat, mitjançant la qual aquests països es van comprometre a no intervenir de cap manera al conflicte de la Guerra Civil. -
Period: to
Tancament de la frontera francesa
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impedir l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià, ia l'octubre, l'exèrcit de Galícia va aconseguir connectar amb Oviedo, que estava aïllada al mig del territori republicà. -
Period: to
El Govern de Largo Caballero
Una gran part de les forces polítiques van demanar un govern estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra. El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. -
Period: to
Brigades Internacionals
Les tropes de voluntaris, anomenades Brigades Internacionals, van acudir a Espanya per lluitar amb el bàndol republicà contra el feixisme. -
Franco, Caudillo d'Espanya
Va sorgir un decret que nomenava Franco com "Generalíssim de les forces nacionals" i "Cap de govern de l'Estat espanyol" (CAUDILLO). -
Period: to
Ofensiva sobre Madrid
A partir del mes d’octubre de 1936 l’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Assassinat de José Antonio Primo de Rivera
Es va assassinar presos polítics de dretes, com José Antonio Primo de Riera, afusellat a la presó d’Alacant. També es van produir detencions il·legals, saqueigs i crema d’esglésies i convents i la requisa de béns i propietats privades. Molts dels perseguits van fugir a l’estranger o van passar a la zona insurrecta. -
Period: to
El Govern de Negrín
La negativa de Largo Caballero a il·legalitzar el POUM per forçar una crisi i exigir la seva dimissió. Manuel Azaña va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín. Al novembre del 1937, Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona. El govern republicà va assumir el control de moltes competències i va deixar de banda el govern de la República. -
Period: to
Batalla de Jarama
Van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit nacional amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. En la seva resistència van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Period: to
Segona Etapa de la Guerra: Ocupació Franja Cantàbrica
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l?atac a la capital i concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica. Aquesta estreta zona, que incloïa Astúries, Cantàbria i Biscaia, havia quedat a la zona republicana però aïllada de la resta de la Península. Els insurgents controlaven Navarra i Àlaba ia l'agost del 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners romanien en mans de la República. -
Bombardeig de Guernika
L’abril de 1937 els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Period: to
Fets de Maig del 1937
Les dues forces polítiques: una formada per CNT-FAI, PSUC i POUM, i l'altra per ERC i el Govern de la Generalitat, van enfrontar-se al maig de 1937. Va començar quan la policia va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica ocupat per la CNT-FAI. En els quatre dies va haver centenars de morts i més d'un miler de ferits. Això va provocar que la influencia anarquista disminuís i que la presencia comunista augmentés. El nou govern va ser presidit per Companys, format per ERC i el PSUC. -
Period: to
Ocupació de Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Period: to
Batalla de Brunete
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete. Si bé els republicans no van aconseguir els objectius planificats per Miaja i V. Rojo, la batalla va acabar en taules des del punt de vista estratègic i amb una lleugera victòria tàctica dels republicans ja que van moure el front uns quants quilòmetres. -
Assassinat d'Andreu Nin
Amb l'arribada de Juan Negrín al poder el POUM va ser declarat il·legal: els seus militants van ser detinguts i el dirigent, Andreu Nin, va ser assassinat per la polícia soviètica. -
Period: to
Batalla de Belchite
L'exèrcit republicà va llançar una ofensiva al sector de Saragossa per aconseguir el que no s'havia aconseguit amb la Batalla de Brunete: detenir l'avanç nacional al nord on Santander estava amenaçada. Va ser planejada pel govern de Juan Negrín i Prieto. La batalla de Belchite es va saldar finalment amb la presa pels republicans del poble, que va quedar completament devastat. -
Govern de la República traslladat a Barcelona
El govern de la República es va traslladar a Barcelona, fet que va comportar un augment de la tensió en les relacions amb la Generalitat. -
Period: to
Tercera Etapa de la Guerra: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. -
Period: to
Batalla de Terol
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. -
Reconquesta de Terol
Al mes de febrer els franquistes van infligir als republicans una dura derrota a la zona de l'Alfambra. Després d'això, el camí estava obert i el 22 de febrer la ciutat de Terol tornava a mans de Franco. Tot i que les operacions van suposar un greu desgast per a tots dos exèrcits, aquest el van patir especialment els republicans. -
Ocupació de Lleida
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes, Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Period: to
Derrota en la Batalla de l'Ebre
Va començar una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada pam de terreny. Finalment , una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15, els republicans van acabar retirant-se. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb el desgast republicà a la Batalla de l’Ebre. -
Period: to
Quarta Etapa de la Guerra: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona, les avantguardes del Cos d'Exèrcit navarrès i del Cos marroquí van arribar al Tibidabo. Barcelona s'estenia als seus peus, exhausta i sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien estat evacuats el dia 22, mentre les restes de l'exèrcit republicà van intentar defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. -
Caiguda de Girona
L'avanç del bàndol revoltat va seguir el seu ritme gairebé sense trobar resistència, fins al punt que les avançades del general Yagüe (incloent italians, marroquins i requetès navarresos) van prendre Girona, forçant el govern republicà a fugir a Figueres. -
Llei de Responsabilitats polítiques
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. A partir d’aquest moment funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Period: to
La fi de la República
Al febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop d'estat a Madrid
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Ocupació total del territori
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Fi del conflicte
Franco va signar un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.