5fa2d23768a14

Guerra Civil Espanyola

  • Eleccions generals Febrer 1936

    Eleccions generals Febrer 1936
    Les eleccions pretenien estabilitzar la situació política a Espanya, però van acabar augmentant la tensió entre les dretes i les esquerres. Els grans propietaris de terres, l'església i els sectors poderosos de la burgesia desconfiaven del govern d'esquerres perquè temien les reformes que podrien implementar, les quals podrien alterar l'ordre social establert i el seu control econòmic.
  • Durant elecciones del Febrer

    Durant elecciones del Febrer
    L'àmbit polític es va entravessar amb l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo, per part dels falangistes. Com a resposta, un grup de guàrdies d'assalt van assassinar José Calvo Sotelo (líder de la dreta monàrquica espanyola) Aquests esdeveniments violents van fer evident que el govern no podia garantir l'ordre públic, augmentant així la inestabilitat i la tensió entre les diferents faccions polítiques.
  • Objectiu:Madrid

    Objectiu:Madrid
    El principal objectiu era ocupar la capital de l'Estat (Madrid) El general Mola ho havia intentat però va ser frenat a les serralades del Sistema Central. Al juliol, les tropes d'Àfrica sota el comandament de Franco entren a la Península amb l'intenció d'ocupar Madrid. Tot i que va fer un desviament cap a Toledo per alliberar als insurrectes que van ser perseguits des del cop d'estat. A l' agost les tropes del comandant Yagüe entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz.
  • Alçament Militar

    Alçament Militar
    Comença a Melilla quan el coronel Yagüe s'aixeca contra la República i s'estén a Ceuta.
    El 18 de Juliol, la insurrecció (Alçament Militar) s'estén pel Marroc. Alhora Franco assegura l'aixecament a Canàries.
    El 19 de Juliol Franco arriba a Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes Africanes i es dirigeix cap a la Península. El general Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels requetès (carlistes) controla Navarra.Simultàniament, altres militars conquisten diverses ciutats.
  • Inici Guerra Civil

    Inici Guerra Civil
    Després del triomf del Front Popular en les elecions es va iniciar un cop d'Estat que va ser planejat per un sector de l'exèrcit. El director de la conspiració va ser el general Mola que es trobava a Pamplona i el cap va ser el general Sanjurjo que es trobava exiliat a Lisboa. Altres militars que van donar suport van ser: El tinent coronel Yagüe, els generals Queipo de Llano i Goded i el partit de la Falange dirigit per Primo de Rivera. Van fer-los simultàniament des de diferents localitats.
  • Objectiu:Madrid

    Objectiu:Madrid
    El setembre, al nord, es va tancar la frontera francesa cosa que va impossibilitar l'arribada del material bèl·lic a la zona republicana. A partir del mes d'octubre, l'exèrcit desencadena una ofensiva sobre Madrid. Les tropes arriben fins les afores de la ciutat però es troben amb una resistència per la Junta de Defensa i no van poder aconseguir el poder de la ciutat.
  • Batalla a Madrid

    Batalla a Madrid
    Inicia la batalla a Madrid, un enfrontament clau entre les forces republicanes i els sublevats (nacionals). Les tropes van arribar fins les afores de la capital però es van trobar amb una resistència ben organitzada i no van poder conquistar la ciutat.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    El febrer els insurrectes ataquen el sud de Madrid però no aconsegueixen aïllar la capital, ja que els republicans tenien una gran defensa gràcies al suport de les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans. Va acabar amb grans pèrdues per a tots dos bàndols i va ser un exemple de la duresa i la brutalitat de la Guerra a més, es va demostrar la capacitat dels insurrectes per organitzar atacs a gran escala i la dificultat dels republicans de defensar-se dels seus atacs.
  • Ocupació franja cantàbrica

    Ocupació franja cantàbrica
    Davant les dificultats per conquerir Madrid, Franco concentra les accions militars a la franja cantàbrica (Astúries, Cantàbria i Biscaia) que havien quedat a mans dels republicans. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i a l'agost conquereixen Sant Sebastià.
  • Bombardeig de Guernika

    Bombardeig de Guernika
    Un dels combats durant l'ocupació de la franja cantàbrica va ser el bombardeig de Guernika.
    Els insurrectes, comandats pel general Mola, van aixecar una ofensiva contra el País Basc i durant aquesta es va produir aquest bombardeig que va ser produït pels avions alemanys de la Legió Còndor. Aquesta catàstrofe no tenia cap objectiu militar sinó que era una operació de càstig contra la població civil.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete
    Els republicans per intentar suavitzar la pressió que hi havia al nord van iniciar una ofensiva al centre peninsular el 5 de Juliol.
    Va ser un atac coordinat, que incloïa les Brigades Internacionals, contra les posicions dels insurrectes a prop del poble de Brunete.
    Tanmateix, els insurrectes van redirigir reforços i van contraatacar. Com aquests comptaven amb una superioritat en artilleria i avions els va permetre la recuperació de posicions.
    Finalment, va acabar el 25 de Juliol del 1937.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    El 24 d'agost, les forces republicanes van iniciar l'ofensiva contra les defenses nacionalistes a Belchite. La lluita va continuar durant diversos dies amb grans sacrificis per part de tots dos bàndols. Les forces republicanes finalment van aconseguir prendre el control de Belchite. No obstant això, aquesta victòria va ser molt costosa, tant en termes de vides humanes com de recursos militars.
    Va finalitzar el 3 de Setembre del 1937.
  • Ofensives per part dels republicans

    Ofensives per part dels republicans
    A finals del 1937, els republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra i per això van començar diferents ofensives: Una de elles va ser al desembre cap a Terol però al febrer Franco tornar a ocupar Terol. A més, inicia la companya d'Aragó al Març del 1938 i ataquen el front d'Aragó aprofitant que les tropes republicanes estan debilitades.
  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol
    Els republicans van començar una ofensiva republicana sobre Terol que finalment van ocupar però al Febrer del 1938 Franco va tornar a ocupar el territori i va iniciar la companya d'Aragò i van atacar el front d'Aragò.
  • Ofensiva Lleida

    Ofensiva Lleida
    El 29 de març els insurrectes entren a les localitats lleidatanes i finalment el 4 abril els republicans es retiren a la riba del Segre i ocupen Lleida. Un cop arriben, aboleixen l'estatut d'Autonomia de Lleida. Es així com el riu Segre es converteix en un límit fronterer entre els republicans i els insurrectes. Lleida es la primera línia de foc durant aquesta batalla.
  • Altres ofensives

    Altres ofensives
    Per altra banda, el 13 d'Abril, les tropes franquistes arriben al Mediterrani i ocupen Castelló. Aquest fet suposa la separació de Catalunya de la resta de les zones republicanes. També, amb l'entrada de l'exèrcit franquista, Franco aboleix l'Estatut de Catalunya.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    El 25 de Juliol, els republicans intenten una altra ofensiva i aconsegueixen travessar el riu Ebre. Conquereixen diverses poblacions de la zona però no van poder seguir avançar a causa del marge de la dreta del riu. I és quan comença una guerra de posicions. Al octubre gràcies a una contra ofensiva dels insurrectes van aconseguir avançar. El 8 de novembre entren a Mora d'Ebre i el 15 els republicans finalment es retiren a l'altra riba del riu. Aquesta derrota debilita l'exèrcit república.
  • Campanya d'ocupació de Catalunya

    Campanya d'ocupació de Catalunya
    Davant la debilitat dels republicans, l'exèrcit franquista comença una ofensiva per conquerir Catalunya, on els insurrectes entren pel Nord i pel Sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra. A causa de la dolenta coordinació dels republicans, la ofensiva avança ràpidament. El 10 de febrer del 39 la guerra es considerava acabada i la retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili dels presidents de la república (Manuel Azaña, Lluis Companys, Negrín...) exiliats a França el 5 febrer.
  • Llei de responsabilitats polítiques

    Llei de responsabilitats polítiques
    És una normativa dissenyada per castigar aquells que van donar suport a la República durant la Guerra Civil. Amb aquesta llei, els funcionaris i docents fidels a la República van patir represàlies, i es van suprimir partits polítics, sindicats i altres formes de llibertats democràtiques. A més, es van prohibir totes les expressions de la identitat nacional catalana.
  • Reconeixement govern Franco

    Reconeixement govern Franco
    Un altre fet important va ser el reconeixement del govern de Franco per part de França i Gran Bretanya el 27 de febrer de 1939. Poc després d'aquest reconeixement, Manuel Azaña va renunciar del càrrec de president de la República, marcant el col·lapse oficial del govern republicà.
  • Tropes franquistes entren a Madrid

    Tropes franquistes entren a Madrid
    Franco va rebutjar qualsevol acord. El 28 de març, el seu exèrcit va entrar a Madrid. 1 d'abril, Franco signava un comunicat a Burgos (centre poder dels insurrectes) en el qual donava per acabada la guerra.
    Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània.
  • Fi de la República

    Fi de la República
    Al febrer l'únic territori que conquistaven els republicans era Madrid (zona centre), la Manxa i el Nord de València fins Almeria. És quan el president del govern republicà torna de França i va un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori republicà. El 5 de març del 1939 el coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i crea el Consejo de Defensa Nacional. A més,intenta arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies.