-
Els Estats Generals
Era una institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: la noblesa, el clergat i la resta del poble. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. -
La Gran Por
L’estiu del 1789 va tenir lloc una revolta camperola molt violenta, anomenada la “Gran Por”. El 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, però es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Aixó va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
Jurament del Joc de pilota
El jurament del Joc de pilota va ser un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota situada a Versalles.Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
La presa de la bastilla
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de "l'Antic Règim" i el començament de la Revolució Francesa. -
La declaració dels drets de l'home
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. -
La fugida de Varennes i el trasllat del Rei a les Tulleries de París
Va ser esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
La batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, va ser el enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. També fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que va permetre la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
L'aixecament del 10 d'agost del 1792
Va succeir durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI. El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tulleries per els insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans culottes de París. El rei busca la protecció de l'Assemblea Legislativa, però va ser suspesa. Al Mateix temps es va decidir convocar eleccions por sufragi universal per formar una Convenció Nacional que assumís tots els poders de l'Estat i redactés una nova Constitució. -
Convenció girondina
Va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Convenció jacobina
Comença així l'etapa de predomini en la Convenció, que tindrà una doble cara. D'una banda, la Revolució passarà per una de les seves fases més sagnants (perilloses). Per una altra, es prendran mesures de caràcter democràtic i social que afavoriran clarament als sectors més desprotegits de la societat. -
Constitució de 1793
Va ser una cosntitució creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793, mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795 -
Robespierre
Robespierre va ser un polític francès durant la Revolució, que va tindre un paper destacat en els primers anys de la República.
Era de família noble, va estudiar a l'institut Louis-le-Grand de París i va ser advocat. -
La Revolta de La Vendée
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée. La causa immediata va ser la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a "Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers", però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, Le Mans i Savenay. -
Convenció Nacional
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 26 d'octubre de 1795. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.
