-
Batalla de Trafalgar
Els britànics van destruir la flota espanyola i van fer malbé la flota francesa, tot això en el Cap de Trafalgar, Espanya.
La derrota de Trafalgar va suposar per Napoleó la fi per la dominació marítima, encara que al mateix temps va permetre concentrar forces sobre les conquestes de Àustria i Rússia. -
Tractat de Fontainebleau
Acord secret signat entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francés per repartir-se Portugal. -
Period: to
La guerra del Francès
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que començà el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques. Va acabar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona -
Motí d'Aranjuez
Va ser un aixecament popular promogut per vàries raons.
· Per culpa de la Batalla de Trafalgar, Espanya va caure en una gran crisis que afectava direcrament a les classes més baixes.
· Amb el Tractat de Fontainebleau, les tropes franceses van augmentar en el territori espanyol. Això va fer que Godoy, primer ministre, sospités i decidis moure la familia real a Aranjuez, Andalucía. Aquest fet no va fer gràcia al poble. -
Aixecament del 2 de maig
Quan es va saber que pretenien l'infant Francesc, Madrid i alguns militars es van afrontar amb les tropes franceses.
La gent va lluitar tot el dia amb qualsevol cosa que trobava, pistoles, ganivets, etc. així donant pas a una jornada sanguinolenta.
Centenars de madrilenys, tant homes com dones, i soldars francesos varen morir en el enfrentament. -
Batalla del Bruc
Primers incidents bèl·lics importants de la Guerra del Francès a Catalunya. Aquest esdeveniment va suposar les primeres derrotes de l’exèrcit napoleònic contra una barreja de sometents, mercenaris suïssos, militars fugitius de la guarnició de Barcelona i població civil. Les derrotes dels francesos al Bruc i la resistència trobada en d’altres punts del Principat expliquen que aquests no aconseguissin estendre el seu domini a Catalunya més enllà de Mataró. -
Batalla de Bailèn
El general Francisco Javier Castaños, va moure el seu exèrcit canviant constantment de direcció, de manera que les tropes franceses no podien estar segures de les seves intencions.
El general Dupont, des d'Andújar no es va atrevir a entaular batalla i va anar retrocedint per enllaçar amb les tropes franceses fins arribar a Bailèn, on es va trobar amb l'exèrcit espanyol.
La població de Baièn va donar supor als seus soldats, fet que va ser desiciu per a la victoria espanyola. -
Convocatòria de Corts
La Junta Central va convocar una reunió de Corts generals i extraordinàries. Es va fer un sufragi universal masculí. -
Period: to
Les Corts de Cadis
És com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Constitució de 1812
Va determinar un model liberal d'estat, fonamentat en la divisió de poders, i va reconèixer de manera inqüestionable els drets de la religió catòlica. L'estat adoptà la forma de monarquia limitada, donà àmplies atribucions a les Corts i deixà a les mans del rei el govern i l'administració del país.
Coneguda com "La Pepa". -
Retorn de Ferran VII
Després de signar el tractat de Valencay amb Napoleó, torna a Espanya.
Amb la destitució de Napoleó, Ferran VII va abolir el text constitucional i de l'obra legislativa de les Corts de Cadis, així restaurant juntament amb els seus consellers el règim absolutista.
Els liberals més coneguts van ser empresonats i va restablir el tribunal de la Inquisició. -
Period: to
Restauració de l'absolutisme
El 1814, en tornar a Espanya, Ferran VII va abolir la Constitució de 1812 i tota l'obra legislativa de les Corts de Cadis. D'aquesta manera es restaurava l'absolutisme i es posava fi a la primera experiència política liberal de la història d'Espanya. -
Insurrecció de Riego i el restabliment de la Constitució de 1812
La monarquia va preparar una expedició militar per combatre els insurrectes de les colònies americanes que havien sortit de Cadis. Aquest esdevenimemt va trigar per l'epidèmia de febre groga i la propaganda liberal.
Rafael Riego, tinent Coronel de Las Cabezas de San Juan, s'alçà en armes contra l'absolutisme i proclamà la Constitució de 1912.
El rei va cedir davantels revolucionaris i va jurar la Constitució. -
Period: to
Trienni Liberal
Durant aquest període, els liberals van aplicar per primer cop el seu programa de reformes polítiques. -
Divisió del liberalisme
Els liberals es van dividir en dos grups:
· Exaltats
· Doceañistas (liberals moderats que havien participat en l'elaboració de la Constitució de 1812)
El rei, que no va acceptar sincerament la Consistució, va la divisió entre els liberals per obstaculitzar el govern i afavorir el restabliment de l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya per ajudar a Ferran VII a recuperar els poders absoluts.
Període es caracteritzà per la repressió el retorn de polítiques absolutistes i l'aparició d'un corrent ultrareialista procarlí,contrari a l'absolutisme moderat practicat per Ferran VII al llarg de la dècada -
Insurreccions liberals
Els liberals que van poder fugir de la persecució de la policia absolutista van intentar restablir el règim constitucional de l'Estat espanyol a través d'insurreccions i d'incursions armades , organitzades des de l'exili.
Més tard ho van tornar a intentar amb el militar liberal José Maria Torrijos, pero no va obtenir el suport popular. -
Revolta dels Malcontents
Es va produir una insurrecció armada ultrareialista al camp català.
Pagesos, artesans i antics membres de les partides dels voluntaris reialistes, durant el Trienni Liberal van lluitar contra els liberalistes, es van revoltar contra Ferran VII descontents amb la seva política, que consideraven tèbia amb els liberals i poc agraïda amb ells.
Ferran VII deixà el capdavant del Principat el comte d'esPanya, que controlà el territori espanyol amb terror: perseguí liberals i ultrareialistes. -
Estatut Reial a la Constitució de 1837
La pressió que exercia el carlisme i la fi de la Restauració borbònica a França van empènyer la reina regent a pactar amb els liberals.
Conscients de les seves limitades forces, els liberalistes van oferir ,a canvi de l'Estatut Reial, donar suport a la monarquia isabelina.
Els liberals més progressistes van pressioanr per restablir la Constitució de 1812 sense èxit.
Amb la revolta dels sergents de La Granja, dóna pas a la redacció de la Constitució de 1837, impulsada pels progressiste. -
Period: to
Regències
Construcció definitiva de l'estat liberal espanyol.
Mª Cristina de Borbó, regent de la seva filla Isabel, recolza els sectors més moderars de l'absolutisme i en els liberals moderats, mentre que progressistes van haver de recórrer a la força per aconseguir canvis polítics. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
El bàndol carlí va integrar diversos sectors socials a la lluita. La mobilització es va fer en nom de ls drets de la corona del germà del rei, encara que els motors principals van ser Déu, la Pàtria i les lleis tradiciomnals o furs.
La guerra va tenir 3 fases:
· Arran del manifest d'Arabantes, amb la mort del general carlí Tomás de Zumalacárregui
· Fracàs de l'expedició dels carlins sobre Madrid
· Divisió dels carlins en apostòlics i transaccionistes. -
Period: to
Època de les bullangues
Revoltes de caràcter social i polític.
Va comen´çar amb l'ncendi de diferents convents a Catalunya per l'acció irada del pble menut i de la patuleia, que consideraven els moenstirs centres de conspiració antiliberal i refugi de carlins.
Al final Barcelona va ser bombardejada dues vegades per ordre de les autoritats militars -
Regència d'Espartero
Després de derrotar als carlins, Espartero es va convertir en l'home fort del país i va ser nomenat regent. No va aconseguir estabilitzar la situació, ja que es va enemistar amb els sectors més esquerrans del progressisme.
Espartero va perdre el suport que classes populars catalanes li havien donat.
Afeblit políticament, no va poder fer front a la coalició de progressistes i moderats que el 1843 el va fer fora del poder -
Oposició al moderantisme
Els progressites van perdre el control de la situació i van acabar acceptant les regles d'un joc polític que els impedia accedir a la formació de govern d'una manera pacífica.
A partir de 1848, les autoritats moderades van incrementar la repressió política i van desenvolupar una acció de govern gairabé dictatorial. -
Period: to
Dècada Moderada
Isabel II va ser proclamada maor d'edat amb 13 anys i assumí directament les responsabilitats del seu regnat. -
Reforma politicoadministrativa dels moderats
El ministre de Governació Pedro José Pidal va impulsar una llei que permetia al govern governar políticament els ajuntaments.
Es va promulgar la llei sobre les províoncies, que quedaven definides com a peces administratives de la centralització de l'estat.
Un nou sistema va ser la reforma de la Hisenda pública.
El pla Pidal també va crear una força pública alternativa a la Milícia Nacional, la Guàrdia Civil. -
Constitució de 1845
La Constitució del 1845, des del punt de vista jurídic, es va presentar com una reforma de la de 1837, en cara que era una constitució diferent, ja que introduïa canvis que n'afectaven el sentiti polític. Aquesta nova recollia fonaments del moderantisme: sobirania compartida entre el rei i les Corts. -
Insurrecció de 1854
Els insurrectes, dirigits per O'Donnell, es van enfrontar a les tropes governamentals a Vicálvaro i van intentar atreure als progessites al seu bándol amb la públicació del Manifest de Manzanares.
La reina va nomenar a Espartero per presidir un nou govern, i O'Donnell va ocupar el Ministeri de Guerra. -
Qüestio social
Confrontació entre els empresaris i els obrers industrials.
Va esclatar el conflicte de les selfactines amb viòlencia contra les màquines, que va ser reprimit amb severitat per les autoritats -
Period: to
Bienni Progressista
Període de dos anys de tímida obertura al sistema polític -
Les grans lleis del període
· Constitució no promulgada de 1856
· Desamortització de Pascual Madoz (sanejar la Hisenda pública)
· Llei general de ferrocarrils -
Period: to
Segona Etapa Moderada
Unión Liberal i Partit Moderat es van alternant al capdavant del govern. -
Eleccions a Corts constituents
Convoquen eleccions amb sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
Hi ha una eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació
política. -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’Amadeu I començà malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser
la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat.
Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que
frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
Després de sis governs fracassats i tres eleccions a Corts que no donaven cap majoria estable, aclaparat pels problemes del país i la manca de suport, Amadeu I va abdicar el febrer de 1873 -
Period: to
La I República
Davant l’abdicació del rei i el ridícul internacional que representaria
l’elecció d’un nou monarca, les Corts va proclamar la República l’11 de febrer de 1873.
Es van succeir quatre presidents de la República i un munt de governs que dimitien a les poques setmanes davant la impossibilitat de fer front a insurreccions obreristes, aixecaments carlins, el greu problema de Cuba i, sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts. -
Fi I República
El General Pavía ocupa les Corts i les dissolt de forma violenta
protagonitzant un Cop d’Estat que institueix una República dictatorial
governada pel Gral.
De fet la dictadura de Serrano no és més que una transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos, a finals d'any -
Period: to
Restauració Alfonsina
El període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial.
