-
535 BCE
Apol.lo de Veïs
L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota. De mida major que el natural, pintat, representant un Apol·lo, datada cap a anys 550 aC- 520 aC. Està realitzada en l'estil etrusc arcaic tardà o jònic «internacional» -
520 BCE
Sarcòfag dels esposos
Escultura feta en terracota pintada, que representa una parella en un banquet a “l’altre vida”, en una escena similar a les dels gerros grecs contemporanis .Els rostres somrients, els ulls ametllats i el cabell llarg trenat, igual que la forma dels peus del llit, revelen influències gregues. El contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades és típic de l'escultura etrusca. Els rostres vibrants i braços gesticulants es contraposen amb la rigidesa de les expressions facials. -
500 BCE
Necròpoli de Crocifisso del Tufo
És una necròpoli etrusca amb unes 200 tombes tipus cambres juxtaposades al llarg de camins. Amb els morts hi havia objectes relacionats al seu paper social. La cultura etrusca barreja elements grecs i orientals i va influir molt en el art romà. Les tombes són el principal element que va queda de l’arquitectura etrusca, però aquesta necròpoli no presenta els arcs, base de l’arquitectura romana posterior, que, es creu, van arribar de la Mesopotàmia a Europa de la mà dels etruscos. -
430 BCE
Tomba dels Lleopards
La tomba està a la necròpoli de Monterozzi, amb 6 mil altres cavades a la roca, 200 d’elles pintades. Els frescos exhibeixen elements de la pintura egípcia (perfils de caps amb cossos frontals, mans i peus massa grans) i també de la greca, de la qual no queda quasi res. Es creu que molts artistes d’origen jònic o àtic van treballar a Etrúria. L’obra es un exemple de l’obsessió dels etruscos per la mort i la seva visió de la vida d’ultratomba com una continuació de les alegries de la vida. -
400 BCE
Quimera d'Arezzo
La Quimera d'Arezzo, trobada el 1553, és una escultura etrusca de bronze i un dels exemples més coneguts de l'art dels etruscs. En la mitologia grega, la monstruosa quimera devastava el seu lloc natal, Lícia, fins que va ser derrotada per Bel·lerofont. Les escultures dels etruscs generalment reproduien de manera molt realista els morts o animals mitològics com aquest. Va influir molt en la estatuària romana. -
300 BCE
Retrat de Luci Juni Brut
Escultura que supuestamente representa a Junio Bruto, uno de los fundadores de la República Romana, está datada entre el 300-250A.C. -
150 BCE
Sarcòfag de Larthia Seianti
Obra mestra de l'art funerari etrusc representa una dama, que feia part de la noblesa de Chiusi. Era comú que a els etruscs representessin el difunt en una actitud quotidiana i relaxada com la que es veu aqui. Aquesta peça és d’una època en que els sarcòfags etruscos començavan a deixar de ser fets d'alabastre per començar a ser fets de terracota. -
113
Column Trajan \ Coluna de Trajano
Monument romà construït sota l'ordre de l'emperador Trajà, per l'arquitecte Apolodoro de Damasc per a commemorar les victòries de les campanyes militars contra els Dais. -
537
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia va ser construïda al 537 a Constantinoble. Va ser una església ortodoxa durant 916 anys i altres 481 va ser mesquita fins que, el 1937, es va convertir en museu. És la 4º església amb la major àrea coberta del món y la 1ª construcció de base quadrada d’aquestes dimensions. Es considera el àpex de l’arquitectura de l’antiguitat tardana i la primera obra mestre de l’arquitectura romana de l’Orient. Va influir molt en l’arquitectura ortodoxa oriental, sobre esglésies i mesquites. -
545
Càtedra de Maximià
La càtedra de Maximià és un tron per cerimònies esculpit en ivori a mitjan el segle VI per l'arquebisbe Maximià de Ravenna. Es creu que va ser tallat a l'Orient grec de l'imperi bizantí. El seu estil mescla art paleocristià i de la Primera Edat d'Or de l'art bizantí. Els Relleus cobreixen la superfície frontal amb imatges de sants, històries sacres i una rica decoració vegetal i animal. La part posterior del tron presenta escenes de la vida de Crist. -
547
Cimaci de San Vitale
San Vitale és un dels temples més importants de l'art bizantí. La su construcció va començar el 527, Quan Ravenna pertanyia als ostrogodos. Quan la ciutat va ser conquerida per l'emperador Justinià, la construcció va ser reformada i consagrada el 547 com a temple de la capital de l'Imperi Bizantí a l'Occident. Els cimaci són els cosos troncopiramidals invertits (arcs tangencials) entre el capitell i l'arc. Tenen funció estructural i estètica (donen més altura, perspectiva i lleugeresa). -
550
Pantocràtor de Sant' Apollinare Nuovo
Mosaic de Crist entronitzat com a jutge entre àngels que culmina la processó de mosaics de màrtirs a la basílica de Sant Apollinare, a la ciutat italiana de Ravenna. La obra és de mitjans del segle VI. Originalment Crist sostenia un llibre que va estar substituït per un ceptre el 1860. Els mosaics d’aquesta basílica exhibeixen les principals característiques de l'art bizantí y la seva evolució al segle VI perquè, construïda al inici del segle VI, ha estat parcialment redecorada el 560. -
550
Políptic Barberini
És una obra esculpida en alt i baix relleu que mostra la riquesa de la eborària bizantina. Té l’objectiu d’enaltir un dels triomfs de l'emperador bizantí Justinià. És ell que està en el centre a cavall clavant la llança a terra en actitud victoriosa, amb el símbol de l'abundància als seus peus. Al panell superior, Crist, que el beneeix, i a baix un grup d'estrangers oferint regals. Encara s’hi noten restes del naturalisme clàssic: volum en els cossos, perspectiva, moviment i vitalitat. -
950
Triptic de Harbaville
El tríptico Harbaville es un tríptico de marfil bizantino de mediados del siglo X. Con estilo típico de la escuela cortesana, está considerado como el marfil de más calidad, y mejor conservado, del «grupo de Romano» de marfiles de un taller en Constantinopla. Como, de esa época sobreviven más marfiles que pinturas sobre tabla, son muy importantes para la historia del arte macedonio. Todos los lados del tríptico están tallados, incluso la parte trasera de la hoja central. -
1190
Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale
La catedral de Monreale (1172) és una de les més grans obres de l'art normand al món, amb molts elements de l’art mussulmà. El més important de la catedral, són els seus mosaics que representen històries del Antic i Nou Testament. La elaboració del seu conjunt més gran (6.430 metres quadrats) va involucrar artistes sicilians, bizantins, grecs i venecians e va consumir 2.200 kg. d'or. L’absis està presidit per un colossal Pantocràtor.
