-
Conferència Ialta
Va ser la reunió que van mantenir abans d'acabar la Segona Guerra Mundial (del 4 a l'11 de febrer de 1945) Iósif Stalin, Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt, com a presidents de govern de la Unió Soviètica, del Regne Unit i dels Estats Units, respectivament i que va tenir lloc a l'antic palau imperial de Livadia, a Yalta (Crimea). Sol considerar-se com l'inci de la Guerra Freda. -
1a fase de la guerra freda
Els orígens de la tensió i ruptura (1945-1948). -
Conferència San Francisco
Va ser una convenció de delegats de 50 nacions aliades durant la Segona Guerra Mundial, que va tenir lloc del 25 d'abril al 26 de juny a San Francisco, Estats Units. En aquesta convenció, els delegats van examinar i van reescriure els acords de Dumbarton Oaks. La convenció es va traduir en la creació de la Carta de les Nacions Unides. La conferència va ser oberta per Edward Stettinius. -
Conferència Potsdam
Va ser una reunió a Potsdam, Alemanya (entre 17 juliol i 2 agost). Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els que van derrotar les potències de l'Eix en la 2a Guerra Mundial. Els caps de govern eren Stalin, Clement Attlee i Harry S. Truman. Havien acordat decidir com administrarien Alemanya. Els objectius de la conferència també incloïen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi d'efectes de la guerra. -
Informe Djànov
Va ser una doctrina cultural soviètica desenvolupada pel secretari del Comitè Central, Andrei Jdànov, el 1946. Proposava que el món estava dividit en dos camps: l'imperialista, encapçalat pels Estats Units; i el democràtic, encapçalat per la Unió Soviètica. Aquesta doctrina era la resposta soviètica a la Doctrina Truman nord-americana. Aquesta política es va abandonar el 1952, després de declarar-se que tenia uns efectes negatius sobre la cultura soviètica. -
Cacera de Bruixes
A Estats units es va iniciar al 1947 fins al 1954 una persecució de suposats comunistes que va implicar llistes negres, judicis sense garanties i un clima general de psicosi de “l’enemic a dins” propis d’un país totalitari. -
Pla Marshall
Era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. Aquest tenia un doble objectiu: aturar el comunisme i obrir nous mercats als productes nord-americans. Els americans oferien crèdits i donacions a aquells països que les acceptessin. Havien de fer fora els ministres comunistes dels governs de coalició i havien d’acceptar campanyes proianquis. Els beneficiats d'aquest pla van ser Europa occidental, països escandinaus, Grècia i Turquia -
Doctrina Truman
Primera expressió important de la política nord-americana de "contenció" del comunisme durant la guerra freda.
Harry Truman va fer la següent afirmació: "Crec que la política dels EUA ha de donar suport als pobles lliures que estan resistint intents d'agressió de minories armades o pressió exterior" -
Kominform
Era una organització per a l'intercanvi d'informació i experiències entre els partits comunistes (1947 - 1956). Era la successora de l'antiga Komintern, acrònim rus de "Internacional Comunista", que havia estat dissolta per Stalin durant la Segona Guerra Mundial. -
2a fase de la guerra freda
La màxima tensió (1948-1953) -
Cop de Praga
Accés del Partit Comunista al govern de Txecoslovàquia. Al principi, va acceptar el Pla Marshall, però va ser obligada a renunciar per la Unió Soviètica -
Bloqueig de Berlín
El bloqueig va ser la reacció soviètica a la reforma monetària de les zones d'ocupació occidentals (Berlín Oest inclòs) i va provocar que la ciutat s'hagués d'abastir per aire mitjançant el pont aeri de Berlín -
creació RFA i RDA
Hi havia molta tensió per un possible esclat de laTercera Guerra Mundial així que es va crear l’Alemanya Federal (RFA) al maig de 1949 amb Bonn com a capital i per altra banda es va crear la República Democràtica Alemanys (RDA) a l'octubre de 1949 amb Berlín com a capital. -
Revolució Xinesa
Va ser el resultat de la guerra civil xinesa, iniciada el 1927, en què es van enfrontar els nacionalistes d'Kuomintang i els comunistes de l'PCX de Mao Zedong, i van guanyar aquests últims, que van instaurar la República Popular de la Xina (proclamada a Pequín l'1 d'octubre de 1949), mentre que Chiang Kai-shek i els seus partidaris es refugiaven a l'illa de Taiwan, on van fundar la República de Xina (Taiwan), coneguda com la «Xina nacionalista» oposada a la «Xina comunista» -
OTAN
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una aliança militar intergovernamental que es regeix pel Tractat de l'Atlàntic Nord o Tractat de Washington. L'organització constitueix un sistema de defensa col·lectiva, en el qual els Estats membres acorden defensar a qualsevol dels seus membres si són atacats per una potència externa. La seu es troba a Brussel·les (Bèlgica) -
3a fase de la guerra freda
La coexistència pacífica: “L’equilibri del terror” (1953-1979) -
Guerra de Vietnam
Va ser un conflicte bèl·lic lliurat entre 1955 i 1975 per impedir la reunificació del Vietnam sota un govern comunista. En aquesta guerra va participar la República del Vietnam (Vietnam de Sud, capitalista) amb el suport dels Estats Units i altres nacions aliades dels Estats Units contra la guerrilla local del Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (Viet Cong) i l'Exèrcit de la República Democràtica del Vietnam (Vietnam del Nord), recolzats per la Xina i la Unió Soviètica. -
Pacte de Varsòvia
Anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua va ser un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Es va desintegrar oficialment en l'any 1991. -
Eisenhover a EUA
El 1953 va morir Stalin i va arribar al poder als EUA Dwight D. Eisenhower i a l’URSS va arribar al poder Nikita Kruschev, que va viatjar a Estats Units amb la seva dona i va estar allà deu dies convidat pel president. -
Revolució Cubana
és el principal resultat del moviment revolucionari cubà d'esquerra que va provocar la caiguda del règim del dictador Fulgencio Batista i l'arribada al poder del líder de l'Exèrcit guerriller, Fidel Castro. Estats Units manté un embargament econòmic a l'illa des de principis dels anys 1960. -
Kennedy i Kruschev a Viena
La qüestió de Cuba va ser un dels punts conflictius a tractar. Després del triomf de la revolució cubana i l'arribada al poder de Fidel Castro, Estats Units va declarar la seva hostilitat al règim mentre la Unió Soviètica no trigava a oferir la seva ajuda a aquest. Castro va anunciar el caràcter socialista de la revolució cubana. Kruschev va acceptar retirar els míssils a canvi del compromís nord-americà de no envair Cuba i la retirada d'uns míssils obsolets que Washington posseïa a Turquia. -
Míssils a Cuba
Conflicte entre els Estats Units, la Unió Soviètica i Cuba a l'octubre de 1962, generat arran de la descoberta per part dels Estats Units de bases de míssils nuclears d'abast mitjà soviètics en territori cubà. La crisi abasta el període comprès entre el descobriment dels míssils balístics d'abast mitjà R-12 i R-14 de la Unió Soviètica fins a l'anunci del seu desmantellament i trasllat de tornada a la Unió Soviètica. -
Telefon Vermell
Va ser una línia de comunicació directa establerta entre els Estats Units i la Unió Soviètica després que la crisi dels míssils de Cuba dugués al món vora de la 3a Guerra Mundial el 1962. Se suposava de color vermell perquè així simbolitzava que es tractava d'una línia d'urgència. Enllaçava directament la Casa Blanca i el Kremlin i va permetre solucionar situacions conflictives en les quals els blocs antagònics Oriental i Occidental van estar compromesos durant la guerra freda. -
Conflicte de Cambodja
Va ser un conflicte armat entre 1967-1975 pels guerrillers comunistes Khmers rojos encapçalats per Pol Pot contra el govern del President de la República Khmer, el mariscal Lon Nol. Aquest, al març de 1970 va enderrocar al príncep Norodom Sihanuk en un cop d'estat, amb l'ajuda dels Estats Units a causa que Norodom tenia simpatia amb la lluita de Vietnam del Nord i el Vietcong contra el govern de Vietnam del Sud i les forces armades nord-americanes durant la Guerra del Vietnam. -
Acords SALT
Va ser un acord entre Estats Units i Unió Soviètica per limitar el nombre de sistemes de míssils antibalístics (ABM) utilitzats per defensar llocs contra míssils amb càrrega nuclear. El president nord-americà Nixon i Brezhnev, el secretari general del Comitè Central de Partit Comunista de la Unió Soviètica, van signar aquest tractat, que va ser vàlid durant 30 anys. L'objectiu era assegurar la vulnerabilitat de les dues parts. Es van imposar límits pels sistemes ABM que podien ser desplegats -
4a fase de la guerra freda
El rebrot (1979-1985) -
Olimpíades de Moscou
Estats Units, argumentant que la presència militar soviètica a l'Afganistan era una invasió i violava el dret internacional, va decidir no assistir als jocs només sis mesos abans que comencessin. El president nord-americà, Jimmy Carter, va amenaçar amb revocar el passaport a qualsevol atleta nord-americà que intentés anar. A aquesta decisió es van sumar diversos dels seus aliats. En total, 66 estats es van abstenir de participar. -
Olimpíades de Los Ángeles
En resposta al boicot nord-americà als Jocs Olímpics de 1980, els països del Bloc de l'Est, al costat d'altres 8 aliats socialistes, van fer el mateix amb els jocs de Los Angeles. La Unió Soviètica va argumentar que no existien garanties suficients pels seus atletes i va anunciar la seva decisió de no participar dos mesos abans de l'inici dels Jocs. Els països que van boicotejar els jocs van organitzar unes "contraolimpiades" anomenades Jocs de l'Amistat. A aquests jocs van acudir 49 països -
La fi de la Guerra Freda (1985-1991)
L’URSS era una superpotència militar amb una economia tercermundista. El rellançament de la cursa nuclear per part
dels EUA (Iniciativa de defensa estratègica, 1983) va suposar el bloqueig econòmic total. L’arribada al poder de Mikhaïl Gorbatxov va significar l’inci d’una època de reformes. Els EUA són l’única
superpotència. L'URSS deixa d’existir i es divideix en 15 repúbliques. La seva hereva és la Federació Russa.
