-
“Dictablanda” del general Berenguer
La dictablanda del general Berenguer és el nom amb què es coneix popularment l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer. -
Dimissió de Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera presenta la seva dimissió com a president del Directori militar d'Espanya.
El rei Alfons XIII accepta la dimissió i nomena Dámaso Berenguer com el seu successor.
El 30 de gener del 1930, Berenguer forma un nou govern i assumeix el càrrec de president del Directori militar.
Aquest canvi de lideratge marca l'inici de la fi del règim de Primo de Rivera i el començament d'un procés de transició cap a la restauració de la monarquia constitucional a Espanya. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya, genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans. -
Eleccions municipals
Les eleccions locals, també anomenades eleccions municipals o eleccions comunals segons la regió, són aquelles en les quals es designen els membres d'una corporació local, com ara un ajuntament o un consell comarcal. -
Proclamació de la República
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Eleccions a Corts Constituents
Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució. Sovint aquest tipus de corts tenen una durada breu, ja que un cop elaborada la constitució es convoquen eleccions d'un nou parlament ordin -
Bienni Reformista (govern Azaña)
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril del 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre del 1933, que van donar pas al segon bienni. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931. Hi participà aproximadament un 75% del cens, format per homes adults de més de 25 anys (sufragi masculí adult),i el resultat fou afirmatiu en un 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400.000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La llei espanyola de divorci de 1932, aprovada durant la II República espanyola, va ser la primera llei que va regular el divorci a Espanya. La Constitució espanyola de 1931, durant la Segona República Espanyola, proclamava en el seu article 43: «La família esta sota la salvaguarda especial de l'Estat. El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per tots dos sexes, i es podrà dissoldre per mutu consens o a petició de qualsevol dels cònjuges amb al·legació en el cas de causa justa.». -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès) i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Bienni conservador
El segon bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat bienni radical-cedista, bienni rectificador, bienni conservador o bienni contrareformista, denominat també bienni negre per les esquerres, constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el qual van governar els partits de centredreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical d'Alexandre Lerroux. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles d'aquell any, proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Insurrecció obrera a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius principals de la qual es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'estat espanyol. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Govern del Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya.