-
476
Caiguda del imperi romà
-
Period: 476 to 1492
Eix cronològic
-
507
La batalla de Voullié
Els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispània. -
529
Fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia)
-
533
Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica
-
554
Els visigots, funden el regne de Toledo
-
565
Regnat de Justinià a l'Imperi Bizantí ( 527-565)
Durant el seu regnat va conquerir la Península itàlica, el sud d'Hispània, la Costa Dalmata, les illes balears i el nord d'Àfrica.
Tenia poder polític, religiós i militar -
587
El rei visigot Recared es converteix al cristianisma
D'aquesta manera aconsegueix l'unificació jurídica i religiosa entre els hispano-romans i els visigots -
622
La "Hègira"
A l'any 622 d.c, Mahoma és perseguit per les autoritats de La Meca, pel fet de propagar l'Islam, aleshores, decideix fugir cap a Medina. Allà continua expandint l'Islam. Un cop Mahoma té un exércit format, decideix tornar a La Meca ( any 629 d.c), a l'arribar destruix els temples pol·liteistes i propagar l'Islam.
Aquest fet es va anomenar La "Hègira".
A partir d'aquest fet comença el calendari musulmà.
La "Hègira= La fugida -
661
Regnat dels quatre primers califes (632-661)
Un cop mort Mahoma a l'any 632 d.c, la seva familia pasar a manar entre els musulmans, aleshores, la capital de l'imperi musulmà pasar a ser Medina.
Es produeix una divisió a la població i es formen dos bàndols; els xüites, que volien que el nou califa fos descendent de Mahoma; i els Sunnites que volien que el nou califa fos el millor creient.
Entre l'any 632 d.c i el 661 d.c els califes van ser descents de Mahoma.
Aquesta es la història dels quatre primers califes -
718
Els musulmans conquistan la peninsula ibèrica ( 711 d.c-718 d.c)
Els musulmans acabaven de conquistar tot el nord d'Àfrica, quan de sobte, reben la solitació d'ajuda per guanyar la guerra cívil que hi havia a la península ibèrica d'Àkhila ( el lider d'un dels bàndols).
Els musulmans accepten i menys en un any ja han guanyat la guerra, aleshores, al veure com de dèbils estaven l'exércit d'Àkhila decideixen traicionar-lo. Posteriorment, al mateix any es va produir la batalla de Guadalete, on van guanyar els musulmans.
Els musulmans,llavors, continuan expandint. -
722
Batalla de Covadonga
A l'any 714 d.c els musulmans, conquisten la capital del regne visigot (Toledo), acte seguit, els sobrevivents fugeixen cap a les muntanyes d'Asturia. Després d'això deixaria d'existir el regne Visigot. A l'any 718 d.c els musulmans havien conquistat tota la península, excepte la zona on hi eran amagats els sobrevivents visigots, que era es deien "els Cristians". A l'any 722 d.c es va produir la batalla de Covadonga, on van guanyar els Cristians. A partir d'aquell moment comencen a reconquistar. -
732
Batalla de Poiters
A l'any 732 d.c els Musulmans es volien continuant expandint però es van topar amb els Francs, aleshores, es va produir la Batalla de Poiters, on van guanyar els Francs, liderats per Carles Martell. -
750
Dinastia Omeia (661-750)
La familia Omeia, era poderosa a la població musulmana i provenien de Siria.
Durant el seu regnat van traslladar la capital a Damasc.
Van fer una gran expansió conquistan la península Ibèrica i el nord d'Àfrica.
Va regnar de l'any 661 d.c al 750 d.c
Durant els anys 718 d.c-756 d.c Al-Andalus es torna un "emirat" (una provincia) i la capital de l'Al-Andalus passar a ser Córdova -
750
Inici Dinastia abàssida
La familia Abàssida, una de les més poderoses de la població musulmana, provenent de Siria. Fa fora del poder, a la familia Omeia, a la força.
-Aquesta nova dinastia va traslladar la capital a Bagdad.
-Va conquerir Sicilia ( punt específic del comerç al Mediterrani).
( Jordi no explico lo de els Emirats independets i tot allò perquè tú has dit que només fem el principi). -
781
Regnat de Lluís el Piados (781-840)
Durant la seva infància va ser rei d'Aquitània, més endavant, va ser marques de les frontes meridionals del imperi carolingi. va conquerir Barcelona l'any 801 i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos el 813. -
793
Atac víking a Lindisfame
A l'any 793 d.c, els vikings van atacar i saquejar el monastir de Lindisfarne situat a una petita illa al nord d'Anglaterra, es diu que apartir d'aquell atac tan sangrient, la por pels vikins es va difondre per tota europa occidental i al Regne Unit. -
800
Coronació de Carlemany com a emperador.
Carlemany el rei del imperi Carolingi, exigeix un "plus", diu que vol més poder polític i religiós. A l'any 800 d.c, el coronen com a emperador de Roma: tots els bisbes de cada territori li juren fidelitat.
Un cop el coronen, vol que hi hagi més cultura, aleshores, cosntrueix escoles de llatí i manar a fer copies de llibres als monjos. -
801
L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
A l'any 800 d.c Lluís el Piadós, rei de França i d'Àquitania, portava les seves tropes per reconquerir la Barcelona que havia esat sota el domini dels Francs i qué portava els últims vuitanta anys sota el domini del Califat de Còrdova. Un any després Barcelona seria reconquerida i passaria a formar part de la marca hispànica, i es crearia el comtat de Barcelona. -
843
Tractat de verdún
LLuís el Piados ( fill de Carlemay) abans de morir decideix que ell un cop el regne es dividiria entre els seus tres fills ( Carles el Calb, Lluís el Germanic i Lotari). Després de la seva mort, Lotari ( el germà gran ) contradieix les paraules del seu pare difont i es fa el rei del regne.
Carles el Calb i Lluís el Germànic, s'alien i el destronen, aleshores, es fa el tractat i el regne es divideix en tres parts com havia dit el seu pare -
897
Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
A finals del segle IX, Guifré el Pilós ( comte de Barcelona) ajunta diferents comtats i els deixa a la seva herència creant la dinàstia del Casal de Barcelona, el que a la llarga faria que els hereus de Guifré cada cop tinguessin més autonomia respecte als francs. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs
A l'any 985 d.c, els músulmans atacan i saquejan Barcelona, Borrell II ( comte de Barcelona) demana ajuda al rei Franc, aquests diu que no li ajudarà ja que tenen problemes pel canvi de dinàstia. Un cop passat l'atac, Borrel II descontent amb els francs per la falta d'ajuda, aprofita la debilitat d'aquests, no renova la fidelitat i s'independitza formant el primer comtat independent de Catalunya. -
1066
Batalla de Hastings
El 14 d'octubre de 1066, l'exèrcit franc-normand del duc Guillem II de Normandia es va enfrontar amb l'exèrcit anglosaxó del rei Harold II, al sud d'Anglaterra a prop de la localitat de Hastings. La batalla la gunayaria Guillem II i moriria Harold II. L'origen de l'enfrontament va ser la mort sense fills del rei d'Anglaterra Eduard el Confessor al gener de 1066, va donar inici una pugna entre diversos pretendents al tron. -
1070
Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
A finals del segle XI, Ramón Berenguer I atura la revolta fedual pactan amb les nobles: RAmón Berenguer I permet que la noblesa sigui un càrrec hereditari i perment el sotmetiment de la pagesia a canvi de que els nobles siguin els seus vassalls. D'aquesta forma s'acabaria la revolta. -
1095
Es convoca la Primera Croada
Jerusalen és un lloc de peregrinació cristiana, però a finals del segle XI els turcs el van invair van prohibir la peregrinació dels cristians, aleshores,es va fer una croada per fer fora als musulmans promoguda pel Papa Urbà II per reconquerir Jerusalén i per ajudar a l'emperador romà d'orient Aleix I Comnè a fer als Trucs de les terres de l'Àsia Central i Pèrsia. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Aquest casament es va produir a l'any 1112 d.c i va ser molt important per l'aliança dels Comtats Catalans amb Occitània, que significava una de les expansions territorials de Catalunya al segle XI-XII -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
Alfons el Bataller ( rei d'Aragò) mor sense hèredeu, aleshores, el seu germà, Ramir II que era bisbe , passa a ser el rei d'Aragó. Aquest té una filla, passan els anys i Ramir II vol tornar a ser bisbe, llavors, fa casar-se a la seva filla amb Ramon Berenguer IV per ajuntar els dos regnes formant la Corona d'Aragó i d'aquesta forma Ramon Berenguer IV seria qui manaria i ell podria tornar a ser bisbe -
1213
Batalla de Muret
Al segle XIII, el Papa Innocenci III convoca una croada contra els Càtars a la qual participaria diferents comtes de França contra els Càtars que estarien protegits pels comtes d'Occitània. A l'any 1213 es produiria la Batalla de Muret, a la qual guanyaria França, perdria la Corona d'Aragó, moriria Pere I el Catòlic i se'n portarien al seu fill (Jaume) a França. A l'any 1258, Jaume que llavors es deia Jaume I el Conqueridor signaria el tractat de Corbeil renunciant als territoris d'Occitània. -
1245
Conquesta de Mallorca i València
Al segle XIII, a la burgesia catalana l'interessava expandir els seus negocis , llavors, a l'any 1231 va arribar la conquesta de Mallorca, que estava habitada pels musulmans, aleshores, es va repoblar amb gent provenent de l'Empordà.
Anys després, els nobles aragonesos estaven interessats en la conquesta de València. A l'any 1238 Jaume I Ia conquesta i passaria a dir-se Jaume I el Conqueridor. El territori tindria una divisió lingüistica: a la costa es parlaria català i a l'interior castella. -
1311
Campanyes dels almogàvers
Els almogàvers serien contractats per l'emperador Andrònic II Paleòleg. Quan finalitza el treball el fill d'aquest ordenaria matar al líder dels almogàvers i a la resta dels membres. El líder moriria però la majoria dels membres sobrevirien. S'asentarein a Tràcia i durant 1305-1307 es venjarien de l'Imperi Romà d'Orient. Més tard treballarien pel duc d'Atenes. Quan finalitza el treball, aquest es nega a pagar, llavors, els almogàvers es venjen conquistant el ducat i expandint-se fins Neòpatria. -
1347
Arribada Pesta Negra a Europa
A l'any 1347, un vaixell ple de rates i de puces que transportaven l'enfermetat va desembarcar a l'illa de Sícilia, desde allà l'enfermetat es va estendre per tota Sicilia fins a arribar al nord d'Itàlia que es va seguir propagant per Europa Central. Al mateix temps, un altre naviu infectat va sortir desde Sicilia rum a Marsella, desde Marsella es va propagar per tota Francia. Ja per últim una embarcació infectada va sortir rum a Barcelona i allà es va estendre per tota Espanya. -
1442
Conquesta de Nàpols
L'ambició permanent de Alfons el Magnànim ( rei de la Corona d'Aragó, comte de Barcelona, etc) sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols, mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya. Durant els següents set anys hi va haver diverses campanyes per conquistar Napols i el 2 de juny de 1442 Alfons el Magnànim va ser proclamat rei de Nàpols. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans, ocorreguda el 29 de maig de 1453, va ésser un fet històric que marca el final de l'Edat Mitjana a Europa i el final de l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient. -
1453
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Com sempre el problema començava amb la mort del rei de França sense héreu sense hereu masculí.
