-
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que promogueren un gran creixement de tots els sectors de l'economia. És un procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i que s'estengué per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX. Aquest conjunt de canvis, fan possible transformacions que acaben amb les societats agràries i imposen les societats industrials i canvis demogràfics. -
Creaciò de la màquina de vapor
T’has preguntat qui va inventar la màquina de vapor? La primera màquina de vapor va ser desenvolupada en 1633. S’atribueix la seva creació a Eduard Somerset. Però qui va inventar la màquina de vapor que realment va revolucionar al món, va ser l’enginyer escocès James Watt. -
LA GUERRA D'INDEPENDENCIA AMERICANA.
El 4 de juliol de 1776 representants de les tretze colònies reunits a Filadèlfia van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, el preàmbul i el contingut de la qual van ser escrits per Thomas Jefferson. Aquesta declaració expressava els principis que impulsaven la revolta dels colons: el dret de tothom a la llibertat i a la recerca de la felicitat, el deure dels governants a respectar els drets inalienables del poble, el dret a la rebel·lió contra la tirania. -
LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
La Revolució Francesa va significar l'enderrocament de l'Antic Règim i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. En el decurs de la revolució, França va experimentar transformacions. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, França va iniciar el camí cap a la industrialització i l'establiment de la burgesia. -
CAMPANYES NAPOLEÒNIQUES
Són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. En part van ser una extensió dels conflictes que varen esclatar amb motiu de la Revolució Francesa, i que es varen perllongar al llarg de tot el Primer Imperi Francès. No hi ha un consens sobre el moment exacte en què varen començar. Les Guerres Napoleòniques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, després de la derrota de Napoleó a la Batalla de Waterloo. -
CONGRÉS DE VIENA.
Després de la derrota de Napoleó, les principals potències europees de l’època es van reunir a Viena des d’1 d’octubre de 1814 fins al 9 de juny de 1815 per a decidir les noves polítiques en el continent i el repartiment dels territoris reconquistats a França una vegada acabades les guerres napoleòniques. Els objectius del Congrés estaven clars: tornar a la situació prèvia a la Revolució francesa amb les monarquies absolutes i recuperar els equilibris per a evitar un altre intent expansionista. -
PRIMERA GUERRA MUNDIAL.
Fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat el 28 de juny de1914 a Sarajevo, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria aSèrbia el 28 de juliol, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. -
REVOLUCIÓ RUSSA.
La Revolució Russa va ser un dels fets importants ocorreguts en l'època contemporània. El seu impacte va ser palpable tant a Amèrica com Europa, fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.La revolució es dividí en dues fases. La primera, la revolució de Febrer, la segona, Revolució d'Octubre, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets prengueren el poder. -
GUERRA CIVIL ESPAÑYOLA
Fou provocada pel cop d’estat (planejat pel general Emilio Mola) dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta (carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA) i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia. Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República. -
SEGONA GUERRA MUNDIAL.
La Segona Guerra Mundial va començar l'1 de setembre de 1939, amb la invasió alemanya a Polònia, i va acabar el 2 de setembre de 1945. Va ser la més sagnant de la història de la humanitat, va superar en tot la Primera: no només en durada, sinó també en països participants, en mobilització de soldats, en escenaris afectats, en la intensitat dels combats, en la capacitat destructora de l'armament utilitzat, en el nombre de morts, en pèrdues materials, en els efectes econòmics, polítics i morals... -
GUERRA FREDA.
La pau després de la Segona Guerra Mundial va durar poc. Abatut el feixisme, aviat sorgiren discrepàncies profundes entre els aliats, especialment entre les noves superpotències. Aquestes discrepàncies, per raons ideològiques, econòmiques i polítiques, donaren pas a la formació de dos blocs antagònics: el bloc occidental, liderat pels Estats Units, era capitalista i liberal, i el bloc oriental, liderat per l'URSS, era comunista. Les relacions tenses entre ambdos blocs s'anomenà Guerra Freda. -
DISSOLUCIÓ DE L'URSS
Després de dècades de Guerra Freda contra els Estats Units i les potències occidentals, amb despeses desorbitades per no quedar enrere en les curses d’armament o espacials, l’economia de l’URSS passava serioses dificultats. Mikhaïl Gorbatxov, va voler revertir la situació amb el glàsnost (la progressiva liberalització del sistema polític i de les llibertats de premsa) i la perestroika (la reforma econòmica). crearen una atmosfera de crítica oberta. La Unió Soviètica acabaria col·lapsada el 1991 -
CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN.
La caiguda del mur no es produiria fins a les acaballes dels anys vuitanta, com a conseqüència de l’evolució política de la Unió Soviètica. El president soviètic Mikhaïl Gorbatxov va impulsar la Perestroika, un procés de canvis profunds en l’organització política i social del sistema soviètic que canviaria el món, el fet que l’exèrcit soviètic ja no estigués disposat a defensar militarment l’existència del mur per arriscar-se a una guerra indicava que la divisió alemanya tenia els dies comptats. -
ATEMPTAT TORRES BESSONES N.Y.
Van ser una sèrie de quatre atemptats terroristes suïcides comesos aquell dia a Estats Units per 19 membres de la xarxa iihadista Al Qaeda, a través del segrest d'avions comercials per a ser impactats contra diversos objectius. Els segrestadors van estavellar intencionadament dos dels avions a les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York. Ambdues torres van esfondrar-se en dues hores. S'han confirmat 2.793 defuncions i resten 24 persones desaparegudes com a resultat d'aquests atacs.
