Comtes-reis catalans, de Guifré el Pelós a Martí l'Humà

By seydiaz
  • 897

    Guifré I el Pelós

    Era fill de Sunifred I. Inicia la dinastia del Comtat de Barcelona.
  • 911

    Guifré II

    Fill de Guifré I
  • 947

    Sunyer I

    Germà de l'anterior
  • 966

    Miró I

    fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 988

    Borrell II

    germà de l'anterior
    El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, ja que tres anys abans no havia rebut l'ajuda demanada quan Almansor atacà Barcelona. Borrell II instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França. Amb Jaume I, i el tractat de Corbeil (1258), la independència serà també de dret.
  • 992

    Borrell II

    Inicia la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona
  • 1017

    Ramon Borrell

    Fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
  • 1035

    Berenguer Ramon I

    El Corbat, fill de l'anterior
  • 1035

    Ramon Berenguer I

    el Vell, fill de l'anterior
  • 1082

    Ramon Berenguer II

    el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
  • 1095

    Ramon Berenguer III

    el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
  • 1097

    Berenguer Ramon II

    el Fratricida, germà de l'anterior
  • 1131

    Ramon Berenguer III

    el Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença.
  • 1137

    Ramon Berenguer IV

    el Sant, fill de l'anterior.
    L'any 1137 Ramon Berenguer IV rep de Ramir II d'Aragó el Regne d'Aragó en donació, i esdevé príncep sobirà i dominador del regne. El 1150 es casa amb Peronella, la filla de Ramir II.
  • 1162

    Ramon Berenguer IV

    el Sant. Corona Catalano-Aragonesa.
  • 1196

    Alfons I

    El Cast, fill de l'anterior.
  • 1213

    Pere I

    Pere I el Catòlic, vençut i mort a Muret el setembre de 1213, deixava el seu fill Jaume en poder del seu vencedor, Simó de Montfort. Però el papa Innocent III ordenà lliurar-lo als seus súbdits que l'educaren al castell de Montsó. Rei als deu anys Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans.
  • 1276

    Jaume I

    Jaume I va viure 68 anys, que era molt en aquella època. També va tenir moltes dones i almenys 14 fills. La seva segona muller, Violant d'Hongria (1216-1251) va participar en moments molt importants del seu govern, i hi va concebre fins a 9 fills -5 noies i 4 nois
  • 1285

    Pere II

    El Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
  • 1291

    Alfons II

    el Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
  • 1327

    Jaume II

    el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • 1336

    Alfons III

    el Benigne, fill de l'anterior.
  • 1387

    Pere III

    el Cerimoniós, fill de l'anterior.
  • 1396

    Joan I

    el Caçador, fill de l'anterior.
  • 1410

    Martí I

    l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
  • 1412

    Compromís de Casp

    Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.