-
1936 BCE
El Front popular (1936-1939).
Després de la victòria electoral, el nou govern del Front Popular, presidit per Santiago Casares Quiroga, va posar ràpidament en marxa el programa pactat per la coalició electoral d’esquerres. Així, es va decretar una amnistia per als més de 30.000 presos polítics i es va obligar les empreses a readmetre els obrers que havien estat acomiadats per motius polítics arran de les vagues d’octubre de 1934. -
1936 BCE
L’esclat de la Guerra Civil.
Al juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics...)
Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a "restablir l’ordre" i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. -
1931 BCE
El bienni reformista (1931-1933)
La Segona República és un dels moments clau de la història contemporània espanyola. El projecte de democratització i modernització que s'obre el 1931, i que tantes esperances va despertar en àmplies capes de la població espanyola, va concloure amb una cruenta guerra civil. El debat sobre les raons d'aquest fracàs històric segueix sent un dels elements clau de la historiografia espanyola. -
1930 BCE
La proclamació de la II Repúbplica
Després de la dimissió de Primo de Rivera el 28 de gener de 1930, els successius governs de Berenguer i Aznar no aconsegueixen restablir un ordre constitucional capaç d'assegurar la pervivència de la monarquia.Les aspiracions de democratització i modernització del país havien anat cobrant força no només en sectors intel·lectuals i polítics sinó també en els moviments de masses. En aquest marc reivindicatiu, la República es concep com la forma d'Estat més idònia per dur-les a terme. -
1923 BCE
La dictadura de Primo de Rivera
Durant el Directori Militar 1923-1925 es va instaurar una forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes. El nou règim va acabar amb el règim democràtic va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits polítics i els sindicats. Durant la dictadura, va augmentar l'oposició des de diferents àmbits. La dictadura es va mantenir fins al 1930, quan Primo de Rivera. -
1910 BCE
La Mancomunitat de Catalunya.
A partir de 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat. El 1914 es va crear la Mancomunitat, una institució de govern per a Catalunya. Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Prat de la Riba, substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va endegar un nou projecte cultural i educatiu, destinat a promoure la llengua i la cultura catalanes. -
1909 BCE
La setmana tràgica.
L’any 1909 es va produir un deteriorament profund de la vida política amb motiu de la revolta popular a Barcelona coneguda com la Setmana Tràgica.La guspira que va iniciar el conflicte va ser l’oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L’aixecament va ser reprimit i la repressió fou desproporcionada. Una de les víctimes fou el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat al castell de Montjuïc. -
1895 BCE
Evolució del conflicte.
1895 va esta declarat a Cuba un nou moviment independentista. El conflicte es va allarga fins al 1898, any en què els Estats units van declara la guerra a Espanya després de l'enfrontament del cuirassat Maine al port de l'Havana. -
1890 BCE
El torn pacífic
El règim establia el torn pacífic de partits, que garantia estabilitat institucional. El pacte entre els dos partits dinàstics evitava el monopoli del poder (el rei servia d'àrbitre per decidir el canvi de govern quan hi havia alguna crisi) i assegurava l'estabilitat política, evitant la participació dels militars. -
1878 BCE
L’oposició al sistema
Cánovas va dissenyar un sistema basat en el torn pacífic de dos partits en el poder . El Partit Conservador, dirigit pel propi Cánovas del Castillo i hereu del moderantisme, i Partit Liberal, liderat per Sagasta, al qual s'uniran progressistes i demòcrates del Sexenni. Sagasta sovint parlava com un progressista radical, però actuava d'una manera moderada i pragmàtica. -
1874 BCE
Un sistema nou
El 31 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar, a Sagunt, el príncep Alfons de Borbó rei d'Espanya, amb el suport de tot l'exèrcit. Aquesta proclamació significava la restauració de la monarquia borbònica a Espanya i la recuperació del control del poder per part de les classes conservadores.El nou règim, dissenyat per Cánovas,pretenia posar fi al protagonisme dels militars, tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però poc democràtic. -
1874 BCE
La Constitució de 1876
Fou preparada a requeriment de Cánovas, ja president del govern, amb la intenció d’ordenar el règim polític de la Restauració després del pronunciament de Sagunt el 29 de desembre de 1874. Pretengué de temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors. La constitució del 1876 fou decretada per Alfons XII en unió i d’acord amb les corts. -
1870 BCE
Revolució de 1868. i la monarquia d’Amadeu I
Prim fou qui responsable de les negociacions per definir un consens internacional sobre el candidat més idoni. S’imposà, després del rebuig d’altres candidats, Amadeu de Savoia ; i fou elegit per les corts, el novembrede 1870.Però Prim fou assassinat el assessor més fidel del nou monarca. Gener de 1871 – Amadeu I és proclamat rei per les corts constituents. Dissolució i eleccions.Amadeu I tingué un escàs suport, amb oposició del clero, l’aristocràcia i les diverses camarilles de l’etapad’Isabel. -
1868 BCE
La crisi final del regnat d’Isabel II
Etapa de forta inestabilitat política: destitució d’O’Donnell, motins militars, governs moderats Narváezque ho feien per decret, tancament de les corts, etc.El Partit Progressista Prim adoptà una política de retraïment, de lamateixa manera que ho feu el Partit Democràtic ambdós signaren el pacte d’Ostende 1867 i deBrussel∙les 1868Pacte d’Ostende proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la porta oberta a la república, a decisió d’unes corts constituents elegides per sufragi universal. -
1854 BCE
Bienni Progressista (1854-1856) i la Unió liberal (1856-1868)
El poder cada vegada més dictatorial de Narváez va propiciar un creixent descontentament que va culminar en un pronunciament de complex desenvolupament. Iniciat pel general O'Donnell a Vicálvaro, el cop militar es va radicalitzar després de la publicació pels rebels de l'anomenat Manifest, el que va fer que aconseguís un ampli suport popular i va animar altres generals a unir-se a la rebel·lió.Finalment el cop va triomfar i va propiciar la formació d'un govern presidit pelprogressistaEspartero . -
1823 BCE
Dècada ominosa 1823-1833) i la Guerra carlina (1833-1840)
om amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d'Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís octubre del 1823, i la seva mort setembre del 1833. Es caracteritzà per una forta repressió anti liberal, que només la presència de les tropes franceses pal·lià en part. Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebel·là. -
1820 BCE
El Trienni Liberal
El 1820 és va inaugurar el Trienni Liberal 1820-1823, que va recuperar la legislació liberal de les Corts de Cadis. Les noves Corts van restaurar una gran part de les reformes de Cadis. Es va crear la Milícia Nacional, voluntaris armats que defensaven ordre liberal.Aquest procés reformista no comptava amb la simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les potències europees per restaurar absolutisme Santa Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya, i el 1823. -
1814 BCE
Regnat de Ferran VII (1814-1833)
El mes de març de 1814, Ferran VII torna a Espanya, anul·la la Constitució de Cadis i retorna a absolutisme (suprimeix les diputacions i els ajuntaments constitucionals, restableix la Junta Suprema d’Estat i el Règim de Consells, les Audiències i les Cancelleries. Aliança entre el tro i altar restableix els antics patrons de conducta i condueix a Espanya cap a una catàstrofe administrativa, econòmica i social. -
1809 BCE
Les Corts de Cadis
Aquestes Juntes atorguen el setembre de 1808 l'a adreça suprema de l'Estat a la Junta Suprema Central.Aquesta Junta va ordenar, mitjançant decret del 22 de maig de 1809, la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, trencant el protocol tradicional, ja que només el rei tenia la potestat de convocar-les i presidir-les. Les Corts, previstes per a 1810, es van reunir, obligats per l'estat de guerra, primer a l'Illa de Lleó. -
1808 BCE
La guerra del Francès
Van haver grans fases:
Primer 1808
Va iniciar-se la insurrecció de Madrid.
Segona 1808-1812
L'arribada de napoleó amb 250.000 guerres.
Tercera 1812- 1814
Rendiment de Napoleó a Europa. -
1808 BCE
El triomf del liberalisme (1833-1844).
Entre el 1808 i el 1874 es va produir a Espanya el pas de l’absolutisme
al sistema liberal, que es coneix amb el nom de revolució liberal.
El camí que va seguir aquest procés de canvi va estar ple de tensions anys d’absolutisme el regnat de Ferran VII, períodes de màxima radicalitat revolucionària la Primera República i etapes de governs liberals molt conservadors. -
1788 BCE
Regnat d’Isabel II (1833-1868)
Coincideix amb la fi de l'Antic Règim i la implantació del liberalisme, tot això enmig d'una guerra, la I Guerra Carlina, iniciada pels partidaris
de Carles Maria Isidre 1788-1855, oncle de la reina, que lluiten per la conservació de la societat tradicional, l'absolutisme i la preeminència de l'església catòlica. La regent Maria Cristina 1806- 1878. -
Continuïtat de l’Antic Règim.
Una societat que va néixer en època feudal, caracteritzada per la divisió en estaments jurídicament desiguals, la concentració de la terra en mans dels grups privilegiats i una monarquia absoluta. -
L'esclat de la guerra
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francés que s'inicia al 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques. Conclou el 1814 amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
La guerra del francès o de la Independència
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès. S'inicià amb l'entrada de les tropes napoleòniques a Rosesarribaren i que conclou amb el retorn de Ferran VII al poder. -
La Renaixença
La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana que es dóna entre 1840 i 1880, després de tres segles de decadència cultural i literària. Tot i que coincideix temporalment amb el Romanticisme, del qual rep influència, són dos moviments diferenciats. -
Dècada moderada (1844-1854)
Després d'accedir al tron a l'avançar-seva majoria d'edat al novembre de 1843, Isabel II va mostrar des d'un principi la seva preferència pels moderats , deixant fora del joc polític al partit progressista. S'obria un llarg període de predomini moderat. Els progressistes van optar. o pel retraïment , negant-se a participar en unes consultes electorals clarament arreglades, o per la preparació de pronunciaments recolzats per insurreccions populars. -
El Sexenni democràtic (1868-1874)
La Revolució de Setembre / La Gloriosa / La septembrina – comportà:
• la fi del regnat d’Isabel II
• sis anys d’inestabilitat
• diferents règims polítics -
Primera República (1873-1874)
11 de febrer de 1873 – proclamació de la I República – va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d’Amadeu I.Les corts ho feren per una àmplia majoria 258 a favor, 32 en contra, estratègia monàrquica.Poques possibilitats d’èxit Catalunya es generalitzaren les reivindicacions: Augment de salaris,Reducció jornada de treball, Proclamació de l’Estat Català (8/03/1873) dins la República Federal Espanyola. -
Regnat d’Alfons XII (1874-1902).
Després del fracàs de forjar un sistema democràtic durant el Sexenni, es va restaurar la monarquia borbònica, amb el fill d'Isabel II, Alfons XII, que presidirà una monarquia liberal moderada, al servei de les classes conservadores. Començava la llarga etapa de la Restauració (1875-1931), que comprèn dues fases, separades per l'any 1898: una d'ordre i estabilitat (1875-1898), i una de crisi i inestabilitat (1898-1931). -
Intent de regeneració política.
A les primeres dècades del segle XX, la Restauració va entrar en la seva crisi definitiva. El 1923, el general Primo de Rivera va promoure una dictadura.La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República. -
El proteccionisme econòmic
El proteccionisme és la reivindicació endegada per la burgesia al llarg del segle XIX per tal de protegir la seva incipient indústria tèxtil de la competència britànica que fabricava més barat i millor. Però quan els propietaris cerealistes es van veure amenaçats per les importacions americanes, s'uniren a les burgesies basca i catalana fent possible el triomf de la inicial tesi proteccionista dels industrials de Catalunya. -
La crisi de 1917
El 1917 va esclatar el descontentament polític i social amb els governs dinàstics. La conjuntura econòmica creada a Espanya per la Gran Guerra va originar un gran moviment de protesta de sectors polítics, militars i classes treballadores. Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir al govern una convocatòria de Corts constituents. Grups de militars van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaren a la política del govern.
