Els orígens de Catalunya

  • Period: Jan 31, 1000 to Dec 31, 1099

    principals fets socials, polítics, econòmics i culturals

  • Jan 11, 1050

    La societat feudal

    La societat feudal
    Al segle XI va tenir lloc a Catalunya un procés de feudalització de la societat catalana.
    En primer lloc, els governadors, després de que van estar nomenats pels comtats per cobrar impostos i impartir justícia, van convertir el càrrec en hereditari i es van posar el títol de barons.
    En segon lloc, els pagesos, van esdevenir serfs, després de que havien estat lliures i eren propietats de les seves terres.
  • Apr 21, 1060

    Creixement econòmic i política a Catalunya

    Creixement econòmic i política a Catalunya
    La producció agrícola, a partir del segle XI, va augmentar els progressos tècnics i l'ampliació de les terres de conreu.
    A les terres pirinenques hi va haver la creació de ferreries on es fabricaven eines i armes.
    La millora agrícola va afavorir els inicis d'un comerç interior i la creació de mercats i de fires, on anaven la gent a intercanviar els seus productes per altres (teixits, armes, pells...)
  • Dec 11, 1090

    Art romànica a Catalunya: Arquitectura

    Art romànica a Catalunya: Arquitectura
    L'art romànic s'estengué a Catalunya tant en el pla feudal com en el rural. La noblesa i el clergat van fer la construcció de castells, esglésies i grans monestirs i nombroses esglésies rurals com per exemple l'església de Sant Climent de Taüll, que es localitza a la vall de Boí.
  • Dec 11, 1090

    Art romànica a Catalunya: L'escultura

    Art romànica a Catalunya: L'escultura
    L'escultura romànica està supeditada a l'arquitectura perquè era un complement decoratiu, però també adquireix una funció didàctica. Va ser molt popular l'escultura de fusta policromada, que es centra en tres temes bàsics: majestats, marededéus i el davallament de Crist de la creu.
  • Dec 11, 1090

    Art romànica a Catalunya: la pintura

    Art romànica a Catalunya: la pintura
    La decoració pictòrica de les esglésies es feia a l'absis i als murs: hi representen Pantocràtor i encenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.
    De la pintura sobre taula destaquen els frontals d'altar, com per exemple el d'Avià i dels Apòstols.